A propòsit del coronavirus (I)

En castellà es diu que "a toro pasado" és fàcil parlar d'un assumpte complicat, difícil o problemàtic. Amb relació al coronavirus, amb el pas del temps se sabrà coses que ara ignorem, i serà aleshores quan hom podrà parlar amb més coneixement de causa, a més a més de parlar d'una forma més reflexiva i no tan emotiva com ara. Crec que serà aleshores, perquè davant un problema de les dimensions d'aquest –que ve a ser com una guerra– una de les primeres víctimes sol ser la informació. La informació objectiva i imparcial, la informació verídica, no interessada o d'un altre caire. Perquè informació de tota classe per les xarxes socials n'hi ha de sobra, i la majoria, a parer meu sobra.

El que està passant és tan greu que poques persones haurien intuït que arribara a succeir ja, tan prompte (potser Stephen Hawking?); això, tret dels especialistes: biòlegs, metges i altres entesos en la matèria. I és que, la societat, sembla que està condemnada a haver de passar per desastres de tota mena que marquen el conjunt de la humanitat, de vegades durant generacions. Vindria a ser allò que la història es repeteix. I quan parle de desastres, no em referisc a un desastre econòmic com la crisi que començà el 2008, que encara no estava clar del tot la recuperació. Em referisc a desastres molt més greus, com ara la Guerra Civil espanyola o la Segona Guerra Mundial. El coronavirus ve a ser com una tercera guerra mundial sanitària. I ja es veurà fins on arriba, perquè més enllà de les persones que són i seran víctimes, hi ha les conseqüències socioeconòmiques que se'n deriven amb l'atur, etc.

De totes maneres, a toro pasado –o no–, no em puc resistir de comentar que han fallat moltes coses i a tots els nivells. A l'estat espanyol, pel que fa a la Unió Europea i a escala mundial. Perquè açò, malgrat el que diguen polítics interessats pel probable augment de votants pels seus partits, és un problema de tota la humanitat i no sols de l'actual govern d'España.

El 31 de desembre de l'any passat, Xina donava la notícia d'una mena de pneumònia. I què sembla que va passar dies o setmanes abans? Que algun "capo" del Partit Comunista Xinés –que és com dir del govern de la Xina–, va fer callar el jove metge que va voler donar l'alerta de seguida. Per cert, ¿com haurà quedat la investigació del govern xinés al respecte? Deia, aquell jove metge que ha sigut una de les víctimes a Wuhan, l'epicentre del virus, on es va originar. I una altra, com que la Xina és una dictadura comunista, ¿no podrien fer una campanya cultural d'aquelles a l'estil de Mao, a veure si poden conscienciar els seus conciutadans, que facen el favor de no menjar animals que poden transmetre aquestes malalties? (Un instant no sé si dir d'humor negre: quan veig aquells mercats del sud-est d'Àsia amb tota mena d'animals raríssims, amb una aparent falta d'higiene i potser també de falta de control sanitari... per a què seguir?)

Però és que també ha fallat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que sembla que no es varen ni imaginar que allò s'expandira tan ràpidament. Encara recorde un gest, no tinc clar si a manera de broma, d'un representant de l'OMS en tossir davant un micro, somrient-se un poc i dient a l'auditori que no era el virus el motiu que el feia tossir. En fi, bromes a banda, el cas és que no fa tant de temps hi ha hagut conats d'altres grips i l'èbola, etc. O un poc més arrere –per la Història cent anys no és res–, només fa cent anys va haver la gripe española (mal anomenada així, perquè es va originar als Estats Units), que causà moltíssimes més víctimes del que sembla que en produirà aquesta. Però, el “sino” de la humanitat sembla que és entropessar, una vegada i una altra, amb la mateixa pedra.

¿I la Unió Europea, amb tants càrrecs, comissions, delegats, encarregats i altres màxims responsables tots super ben pagats? Home, quan els xinesos ja anaven setmanes per davant amb el problema, i ells... sense veure-les vindre? O la brometa del que crec que és el primer ministre holandés, dient que no s'ha de donar la mà i tot seguit li la dóna a un altre polític, i es posa a riure en adonar-se'n de l'errada. Xe, en el fons, s'ho prenien uns i altres poc seriosament. Per no parlar de la insolidaritat d'eixos països més rics i pròspers, que fa no res donaven a entendre que açò és com un problema quasi exclusiu d'Itàlia, Espanya, etc.; els països que alguns súbdits de la Gran Bretanya ens diuen PIGS? O el ridícul que ha fet el primer ministre britànic? Per no parlar de les genialitats de Trump.

I a Espanya? Moltes persones, en la segona quinzena de febrer, ja estaven més que escamades i a l'expectativa de quan, on i com ens afectaria. Però venen les Falles, i, xe, no passa res, tot avant! I el València Club de Futbol a jugar allà al nord d'Itàlia com si res, amb la pandèmia en marxa. I no passa res. I a Andalusia volent-se fer els durs amb la celebració de la Setmana Santa? I no passa res. Fins que passa el que havia de passar. Perquè ací també són "molts per al sac però el sac en terra", que me la jugue que ni tan sols el CNI (Centro Nacional de Inteligencia), allò que diuen que són els "espies" se n'assabentaren. O sí, potser "a toro pasado" algun dia se sabrà.