dissabte, 24 d’abril de 2021

Un cartell de l'idíl·lic tarongerar

JOSE SEBASTIAN CERDA

ABONOS QUIMICOS

PRIMERAS MATERIAS PARA ABONOS - GUANOS

ALMACENES: RAFELGUARAF - ENOVA - ALGEMESI - CARCAGENTE

DESPACHO: Calle de Valencia, 169 y 170 - ALGEMESI

REPRESENTACIONES: JUAN PASTOR GARCIA - SANET, ANTONIO CATALA - Para pedidos dirigirse a FABIAN SENDRA TUDELA

 * * *

Per si algú no ho arriba a llegir bé, ací vos he posat el text que figura en aquest antic cartell, que encara es pot llegir a pesar del seu mal estat general.

Fa alguns anys, en el revers d'una altra foto antiga que tenia una tia meua ben emmarcada, em va aparéixer este cartell amb un dibuix que em va cridar un poc l'atenció. I mirant baix vaig trobar que posa "HELIOS, Duque de Sexto, 14, Madrid", que òbviament seria l'autor. I pel que he vist per internet, devia tractar-se d'un cartellista (Helios Gómez) del temps de la Segona República, que va nàixer a Sevilla en 1905 i va morir en 1956; que en temps de la malaurada guerra civil feia cartells en suport de la república, tal com Josep Renau i altres de l'època.

El cas és que el motiu del dibuix és una escena un poc idíl·lica, pròpia d'un temps en què la renda que donaven els camps de tarongers era important. I ara em pregunte si l'empresa d'adobs encomanaria el cartell, o bé sobre un cartell d'Helios adaptarien la seua publicitat. A mi em dona la sensació que és tot un mateix cartell, o siga, que probablement va ser una encomanda a l'artista. En fi, siga com siga, reflex d'un altre temps en què el conreu dels cítrics eren una bona font d'ingressos.

dilluns, 15 de març de 2021

El topònim Berfull donà el cognom Berfull (ara Barfull)

 


Fa algun temps que per internet vaig trobar aquesta estampa de comunió d'una xiqueta. Tal com diu "Recort del dia més felis de la vida, Maria Berfull ha fet sa Primera Comunió en la Iglesia de Taradell el 22 de Abril de 1906".

Taradell és un poble de les comarques de Barcelona, si no m'equivoque llindant o molt pròxim a Viladrau que ho és de les de Girona. Doncs bé, tal com comentava en Una teoria sobre el topònim Berfull (publicat en la revista La Bellota, de Manuel-l'Énova, en 2009, pp. 7-9; en Actes de la III Jornada d'Onomàstica, Xàtiva 2008, publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, València 2010, pp. 188-190, i finalment en Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones, Ajuntament de Rafelguaraf 2018, pp. 75-80), on vos remet per si voleu saber-ne amb un poc més de detall.

He mirat el cognom en estadístiques i ara mateix sembla que n'hi ha una setantena de persones que bé el duen de primer o de segon, i probablement serà a les comarques gironines o barcelonines, supose que en major mesura per Viladrau i Taradell.

En tot cas, quant a l'origen del topònim i, per tant, també del cognom, seguisc pensant que procedeix d'alguns dels Verfeille, Verfeuil, Verfeil del sud de França, de la zona dels càtars. Em sembla bastant raonable pensar que bé un càtar, formant part de l'exèrcit del rei Jaume I -en temps de la conquesta del que seria el Regne de València- o bé un descendent seu instal·lat al Principat de Catalunya, arribara a tenir la titularitat bé per donació reial o per compra a mitjans del segle XIII o ja durant el XIV, sobre el territori que coneixem de Berfull (al terme de Rafelguaraf), territori al qual va posar el seu cognom, voluntàriament o involuntària, per ser el del seu lloc de procedència; el que potser suposaria també que fóra el primer senyor del llogaret, i per això seria que en el segle XV apareix Berfull i Vertfull.

Ara bé, si donem per vàlid que un càtar o un català descendent seu donara origen al topònim, em pregunte si en el moment de la donació hi hauria població mudèjar vivint en aquest territori. Si n'hi havia, aquell suposat primer senyor de Vertfull va refundar -pel que fa al nom- una població preexistent sense respectar el possible topònim mudèjar que utilitzarien llavors els seus habitants. Si no n'hi havia població aleshores en aquest territori, senzillament va fundar una nova població amb un topònim al seu gust.



 


dimecres, 10 de febrer de 2021

Estiu de 1521: saqueig i profanació de l'Énova

 

Amb aquest títol, Estiu de 1521: saqueig i profanació de l'Énova, d'entre les coses que darrerament estic escrivint, m'han publicat un article a propòsit d'uns fets colpidors que ocorregueren al poble de l'Énova en temps de la primera Germania. Per tant, enguany és el 500 aniversari d'aquells fets, que, per cert, he vist fa uns dies pel feisbuc que han celebrat o commemorat la Germania a Mallorca. En tot cas, ho he fet gràcies i en base a un document que trobe molt interessant, i que apareix transcrit en el llibre L'ÉNOVA, GEOGRAFIA, HISTÒRIA, PATRIMONI de l'historiador albaidí Abel Soler. Així que, jo, bàsicament m'he limitat a fer la meua lectura i interpretació dels fets ocorreguts. O siga, he fet la meua particular reconstrucció del succés segons les declaracions dels diversos testimonis, i poca cosa més. 

Si teniu la possibilitat de llegir l'últim número (el 43) de la revista d'opinió i informació La Bellota, de Manuel i l'Énova, el podreu llegir en les pàgines 6 a 9. No sé si serà el cas, però més prompte o més tard igual apareix en l'Issuu. De moment supose que estarà disponible en una papereria de Manuel. De tota manera, vos avance que una de les coses que més m'han sorprés no és tant l'atac a la població, com el fet de la profanació de l'església parroquial de l'Énova, tenint en compte que l'atac va ser dut a terme per les forces reials o de l'estat, no pels agermanats.

divendres, 29 de gener de 2021

Xicotetes alegries


 
Fa només uns instants, la meua editora, Dolors Pedrós, d'Edicions 96, ha tingut l'amabilitat de fer-me partícip d'una notícia que m'ha alegrat bastant el dia, sobretot considerant aquests temps d'incertesa en què vivim. La qüestió va respecte a les novel·les en valencià més prestades l'any passat a la Biblioteca Pública Municipal de Xeraco. De manera que la meua reacció ha estat aquesta, quan he mirat la imatge que adjunte, i he vist que la meua darrera novel·la publicada, RODERS, dins la col·lecció de 6 a 96 figura entre altres set més, en les quals hi ha autors com Manel Àlamo (amb una altra novel·la d'Edicions 96, BENVINGUT, EXCEL·LÈNCIA), Rafa Gomar, Isabel Clara Simó i Ferran Torrent i altres que ara mateix que ho estic escrivint no veig clar els noms. Doncs molt bé, amb aquestes xicotetes alegries és que anem sobrevivint, ara per ara, mentre esperem, sense perdre la dignitat, que ens corresponga el torn de la vaccinació que ens lliure d'aquesta pandèmia maleïda. Salut per tothom i bona cosa de lectures!