Fa molt vaig escoltar un refrany sobre Rafelguaraf, si bé no recorde més explicacions sobre el tema (el motiu, els protagonistes, etc.), i que diu:
Con permiso de la autoridad y de los que llevan corona,
al pueblo de Rafelguaraf que les divierta una mona!
Sospitava que devia tractar-se d’una dita d’aquelles que es feien entre pobles veïns, quan per qualsevol motiu sovint es treien burla, es criticaven i fins i fot feien harca... Cal dir, però, que més enllà de ser una rima fàcil en castellà, i que per tant pot ser aplicable a qualsevol poble, pel que fa als rafelguarafins/es no deixa de ser una crítica als habitants d'una època concreta: la dels primers temps de la Dictadura franquista.
Perquè fa poc que m'he assabentat un poc més del tema. I això ho he sabut perquè l’altre dia vaig veure pel YouTube una actuació del gran Pep Botifarra a Énguera. I entre cançó i cançó va contar que en certa ocasió un parell de versadors que devien ser de renom, en concret es tractava del tio Llorenç (de Novetlè) i el tio Pedro el de las Vacas (d’Énguera), diu que vingueren a Rafelguaraf a versar i quan estaven a la plaça de l’Església se’ls va ocórrer dir:
No sé en qué pueblo estoy, ni tampoco en qué lugar
que estoy frente de la iglesia y no veo el campanar…
Xe, i va continuar dient el Botifarra que els van acaçar a pedra! I quan estaven a l’eixida de Rafelguaraf, que ja anaven calentets, és que va afegir finalment el tio Pedro el de las Vacas:
Con permiso de la autoridad y también de la Corona,
al pueblo de Rafelguaraf que lo divierta una mona!
Això es conta com un succeït real. Sense dubte seria a finals dels anys 40 o principis dels 50 del segle passat, després de la construcció de l’església que feren en substitució de la que va ser incendiada en vespres de la guerra civil.
Perquè, en efecte, l'església només té una espadanya, amb tres campanes, que l'església antiga sí que tenia un campanar, amb rellotge i tot.
 |
| L'antiga església, amb campanar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada