Hi ha persones que tenen gossos i són respectuoses amb els seus conveïns |
Jo
volia tindre un gos. Fa molts anys que ho pensava. Però a Carcaixent
visc en un pis i sempre he rebutjat la possibilitat de tenir-ne un.
Em sembla que no és qüestió de tenir un animalet pràcticament
tancat entre quatre parets tot el dia. Em feia llàstima només de
pensar-ho. En canvi, m'imaginava que si vivira a Rafelguaraf, en la casa
que era dels meus pares; ja sabeu, una d'aquelles cases de poble, amb
pati o corral, etc., potser sí que el podria tindre.
Doncs
bé, fa anys que quan estic allí els caps de setmana o bé per l'estiu,
de vegades acompanye la meua dona que ocasionalment trau a passejar la gossa d'una
veïna, i això fins a tres vegades al dia. La passejada consisteix
en anar pels afores on l'animalet fa les seues necessitats.
El cas és que un dia vaig veure un senyor, que sempre m'havia
saludat, que arribava en bicicleta a un camp seu a la vora del caminal
per on anàvem. I l'home ens va dirigir una mirada
seriosa i sense dir-nos res se'n va entrar al seu camp. Què direu
que vaig pensar? Potser m'equivoque, però amb aquella mirada vaig
entendre que l'home estava més fart que Mahoma de la carn salada de tant com li embruten els animals
el seu bancal.
Total,
que des d'aleshores he canviat el meu desig. Tampoc a la casa del
poble vull tindre un gos. Perquè, això sí, jo no estic disposat de cap de les maneres a recollir els
excrements d'un animal. Perdoneu-me els qui sou incondicionals dels
gossets. Jo veig algunes persones molt educades i civilitzades que
recullen els excrements dels animals. Però la majoria, quan trauen a passejar el gos
el que fan és embrutar la via pública o bé una propietat privada;
perquè qualsevol camp, encara que estiga erm o semble abandonat, té
un propietari, i em pareix que ningú deu embrutar la
propietat d'un altre. De mode que, definitivament, em quedaré amb les
ganes de tindre un gos.
I ara, no sé si serà una excusa, però encara
de vegades pense que si vivira en una casa de camp d'aquelles que
tenen al seu voltant algunes fanecades, on l'animalet fera
les seues coses sense arribar a molestar a ningú... Ah, per cert, em
feia goig un dàlmata. Crec que és una mena de gos... no sé si dir
de senyoret, d'aquells de fer companyia només, prou tranquils.
Perquè a mi no m'agraden gens els gossos molt lladradors, ni que em llepen
ni em babegen o que ho òmpliguen tot de pèls. Que no me'n compraré un de ceràmica?