Tal dia com hui, però del 6 de juliol de 1626 -que també era dilluns-, va tindre lloc ací a la casa de la Senyoria de Rafelguaraf, l’atorgament dels Capítols de població per qui era l’ama –del poble, del territori, i en gran manera dels habitants–, Joana Eslava, Quintana, Barrionuevo, Castellà de Vilanova, que era comtessa del Castellar. Sobre tal fet històric, la senyora alcaldessa em va comentar un suggeriment del rector, en el sentit que caldria fer alguna cosa sobre l’efemèride. Per la meua part, vaig pensar en preparar un text a tall de commemoració, motiu pel qual he fet el llibre del que mostre la portada ací baix. I per a això vaig considerar adequat fer dos coses: reproduir tot el document en imatges, i tractar del contingut destacant diversos aspectes.
D’un llibre bàsic i fonamental per a la història dels valencians, com és el Llibre del Repartiment, s’ha dit entre altres coses, extractades i resumides, que “… El seu valor documental radica en el fet que pot ser el millor testimoni del gran canvi històric que la conquesta cristiana de Jaume I suposà per al País Valencià. Si bé, mirant-ho del costat dels musulmans autòctons valencians... és el tràgic testimoni de la seua desfeta política com a poble sobirà i l’inici d’un lent calvari que acabaria amb la seua definitiva i total expulsió quatre segles després…/ …Si per als invasors aragonesos i catalans, el Llibre del Repartiment és com un primer registre de les propietats adquirides per “dret de conquista”, per a una gran part dels valencians autòctons va ser com un certificat de defunció de la seua sobirania…”
Així –quasi quatre-cents anys després–, la Carta pobla de Rafelguaraf significa el mateix que acabe de citar però a escala local, en tractar-se d’un repoblament amb cristians vells de natura, a conseqüència de l'expulsió morisca de 1609. Cal recordar que en termes de religió, la predominant a Rafelguaraf durant vora 900 anys va ser la musulmana. Perquè des de l’any 713 fins al 1609, va ser la religió practicada pels habitants del nostre territori. Per això, la Carta pobla de Rafelguaraf de 6 de juliol de 1626 –hui fa 400 anys–, igual que s’ha dit del Llibre del Repartiment per al conjunt de les terres valencianes, és, alhora, el certificat local de defunció de la religió musulmana i la partida de naixement de la religió cristiana.
Cal dir també, que el mateix dia i a la casa de la Senyoria, es va signar la Carta Pobla de Faldeta (part del poble veí de Manuel). I va ser així perquè la senyora comtessa del Castellar, era senyora de les baronies de Bicorb i Benedrís i dels llocs de Faldeta, Rafelguaraf, Pétrola i Las Anorias (Albacete).
Quant a les persones que intervingueren, en primer lloc, de part de la Senyoria la pròpia senyora comtessa del Castellar, amb la presència i assistència del senyor Martín Pardo de la Casta, que era el seu marit. Mentre que, en representació dels repobladors de Rafelguaraf, van actuar Pere Cortés i Cosme Boscà, que exercien els càrrecs de Justícia i de Jurat; estant presents també en l'acte, com a testimonis, Martí Rugat, de la Pobla Llarga, i Francesc Pérez, notari, domiciliat a la casa de la comtessa del Castellar a València.
Cal destacar que la senyora Joana Eslava va atorgar la Carta pobla a Rafelguaraf en 1626, per reformar-ne una anterior de Lluís Eslava, que va resultar fallida per ser massa onerosa. Per això, Joana –a demanda i súplica dels rafelguarafins cristians que ja hi residien–, va intentar fer més atractives les condicions i atraure a més repobladors.
Finalment, i pel que he comentat -però sobretot del tema religiós-, des del màxim respecte a tota creença religiosa, hui, especialment, correspon desitjar a les persones cristianes catòliques de Rafelguaraf, un futur amb bona convivència, pau i llibertat entre ideologies, sense desastres ni sofriments com hi ha hagut en el passat.
