Les negretes en cursiva són publicacions en format de llibre
Arròs a la cubana
–ISBN: 978-84-127834-4-5. Depòsit legal: V-1355-2023. El Petit editor, Cullera 2024. Col·lecció Ciutat oculta 21; cartoné amb solapes, 23 x 15 cm, 196 pp.
Comentaris en la contracoberta:
Cuba, escenari d'una guerra cruenta per l'alliberament o pel manteniment de l'estatus imposat al llarg dels segles. Camp de batalla entre soldats espanyols que perseguien la salvaguarda del colonialisme i illencs que anhelaven la independència.
Entre aquells soldats, Bernat, un jove carcaixentí, descobrirà inclemències, la duresa de la vida i, també, una existència diferent i diversa. Mentre, Aigües, sa mare, segueix lluitant al poble per mantenir la família, la casa i la feina tot esperant les notícies del fill que està en el front de la batalla.
A través de l'intercanvi de cartes entre mare i fill hom viurà les experiències familiars i vitals d'unes persones que, per circumstàncies, es van trobar enmig d'un temps convuls i fosc.
Guerra, foc, espais transcendents, ànsia i anhels de llibertat en aquesta novel·la colpidora que ens mostra la realitat d'un temps i uns escenaris dibuixats i cartografiats epistolarment, tot partint d'un diari de guerra trobat a la Ribera del Xúquer.
Impressions d'un sopar d'aniversari
–En la primera pàgina d'aquest blog; nota del dia 18-XII-2022.
Comentari sobre la novel·la EL SURDO (maulet), de Vicent Hernández Sancho
A finals de juliol de 2021 (divendres 28) va ser presentada a Manuel la novel·la EL SURDO (maulet), de l'autor Vicent Hernández Sancho, publicada per DENES Editorial, amb la col·laboració de l'Associació Cultural Mitja Galta. Encara que en principi la meua intenció era anar a l'acte, arribada l'hora no em va ser possible. De tota manera, el dimarts següent, 31 de juliol, em vaig fer amb un exemplar a la papereria de Manuel.
Doncs bé, tot i que m'haguera agradat més llegir-la en valencià, vull comentar breument que el manuelí Vicent Hernández ha escrit una narració històrica a partir de fets reals del temps de la Segona Germania (1693) que enllaça amb altres de la Guerra de Successió (1706). Fets succeïts alguns a Manuel (especialment el final dramàtic ocorregut allí) i a altres llocs del territori valencià. Àmbit geogràfic que hom anomena les Comarques Centrals; és a dir, el sud de la província de València i nord de la d'Alacant, zona que en més o menys en temps de l'època foral es deia la Governació dellà lo Xúquer o Governació de Xàtiva.
El relat enllaça les velles reivindicacions dels vassalls que vivien en pobles de senyoriu, quan es rebel·laren durant la Segona Germania, i uns anys més tard continuaren la lluita amb les esperances d'un govern millor promés per l'Arxiduc Carles d'Àustria, que no el que podien esperar del Borbó Felip V, d'ingrata memòria; les tropes del qual acabaren protagonitzant un fet dramàtic al poble de Manuel poc més d'un any abans que cremaren Xàtiva, a més de massacrar entre 30 i 50 hòmens que lluitaren en defensa de la població. I no vull ser més explícit per no desvetlar massa.
Ara bé, també es fa referència a un cas extrem, que no estalviaré de comentar: la violació d'una dona de Manuel per un militar borbó en el mateix altar de l'església de la població (vegeu la il·lustració de baix, penúltim paràgraf de la pàgina de l'esquerra). Sí, com se sol dir, de vegades la realitat supera la ficció. I en aquest cas concret, com malauradament haurà passat tantíssimes vegades en tantíssimes guerres, veiem que quan es desferma la barbàrie la bèstia en què es transforma l'home (home?... l'animal mascle, vull dir) no respecta res de res.
El manuscrit àrab
–Relats modernistes. El Petit editor, Cullera 2021. Cartoné amb solapes, 23 x 14 cm, 122 pp.
Aquest és un recull de relats d'autora i autors carcaixentins, que tenen com a denominador comú l'època modernista, en què he col·laborat amb un text titulat El manuscrit àrab que apareix en les pàgines 89 a 101. És un relat curt que originalment –preqüela, diuen també– formava part de Memòries d'un alamí, on va aparéixer com una nota preliminar. Ara i ací apareix adaptat a Carcaixent i amb l'arabista en Julià Ribera.
Comentaris en les solapes interiors:
Com diria Soleriestruch, amar és voler salvar quelcom de la mort. Així ho han dit. Aquesta ha estat una història feta per amor. No hauríem sabut fer-la d'altra manera.Un llibre de relats escrits amb el rerefons de l'època modernista. Un Carcaixent que esdevé l'escenari perfecte per al desenvolupament d'aquestes històries diferents. Cadascuna des d'un estil molt particular. Relats d'enyor, eròtics, històrics, de sang i fetge...
La taronja i el seu conreu com a base de la societat carcaixentina, que fructificà en uns anys que, fins i tot, comportà el títol de ciutat.
Unes lletres que ens transportaran als temps d'esplendor d'aquest indret de la Ribera Alta. La petita pàtria dels autors i autores que s'han citat en aquest llibre que tens a les mans.
Anna Oliver, David Oliver, David Vid, Pep Mondria, Robert Cortell, Salvador Lauder, Vicent Sanxis i Xavier Lauder han reunit els seus relats per honorar un temps i una idea. Sense cap complexe. Escrivint i parlant des del fons de l'ànima aquelles històries que, benvolgut lector, benvolguda lectora, posen al teu abast per recuperar una memòria col·lectiva. Endavant.
–Prosas y poemas desde el Mediterráneo. Empar Jurado. ISBN: 978-84-17213-62-6. Depòsit legal: V-1095-2020. Edicions 96, la Pobla Llarga 2020. Cartoné amb solapes, 21 x 13 cm, 154 pp.
En
aquesta obra –la primera de la meua esposa– he col·laborat amb un text curt a mode de pròleg que apareix en les pàgines 9 a 12.
Comentari en la solapa interior:
Prosas y poemas desde el Mediterráneo es un conjunto de microtextos: relatos cortos y poesía. Si bien Empar también tiene algunos relatos escritos en valenciano –como por ejemplo tres que quedaron finalistas el año 2017 en el II Concurs de Microrelats de la Mostra Literària Vicent Pascual, que convoca el Ayuntamiento de la Pobla Llarga–, se ha optado por unificar lingüísticamente la publicación y traducir al castellano estos tres textos: "He pedido" (en el original "Demane"), "De repente" ("De sobte") y "Caminando" ("Camina" en el original en valenciano).
Prosas y poemas desde el Mediterráneo es un conjunto de microtextos: relatos cortos y poesía. Si bien Empar también tiene algunos relatos escritos en valenciano –como por ejemplo tres que quedaron finalistas el año 2017 en el II Concurs de Microrelats de la Mostra Literària Vicent Pascual, que convoca el Ayuntamiento de la Pobla Llarga–, se ha optado por unificar lingüísticamente la publicación y traducir al castellano estos tres textos: "He pedido" (en el original "Demane"), "De repente" ("De sobte") y "Caminando" ("Camina" en el original en valenciano).
Dèria per escriure
–La Bellota, Manuel i l'Énova, núm. 42, Porrat 2020, pp. 21-23.
Un resum d'aquest article –titulat Llegir per escriure–, va guanyar el tercer premi en la convocatòria del Premi Llegir 2019 de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura (Alzira).
Premi de novel·la curta Poble de Barxeta 2016
–ISBN: 978-84-17213-49-7. Depòsit legal: V-2.713-2019. Edicions 96, la Pobla Llarga 2019. Rústica amb solapes, 21 x 14 cm, 194 pp; amb un mapa d'ubicació geogràfica.
Comentaris en les contracobertes:
Durant el primer quart del segle XIX, al País Valencià hi havia una quadrilla de roders comandats pels barxetans Bernat Bonaventura i els dos germans Escrivà, que actuaven pel territori de l'antiga Governació de Xàtiva, i s'amagaven sobretot a recer de les serres del Buixcarró i del Mondúver. Aquesta novel·la està basada en les seues malifetes i altres successos reals. I com a prova de tal veracitat és pel que, al final de cadascun dels capítols, hi ha transcrits només una petita mostra dels documents en què es basa. No obstant això, la intenció de l'autor no ha estat ser fidel a la memòria històrica, sinó reelaborar-la per a crear un relat que sols és fruit de la seua imaginació.
Roders és una novel·la sobre bandolerisme valencià. Els protagonistes són autors d'una sèrie de malifetes en un moment de convulsió social datat històricament en les primeres dècades del segle XIX, en un context de misèria extrema, però també de lluita pels ideals constitucionals i contra l'absolutisme monàrquic.
(Fragment extret de l'interior de la novel·la)
"En descavalcar en el caixer del barranc, els roders se situaren ben arrecerats darrere els pins i unes roques. Tots amb les armes a punt. Mentre aguaitaven com els soldats s'ajuntaven formant una circumferència irregular al seu voltant, encara a una distància prudent, tots sota el comandament d'Andreu de la Bastida. Aquest parlamentà un instant amb els caps de les companyies i va decidir oferir als bandolers la possibilitat d'entregar-se, dient-los que els respectarien. I així els ho feren saber a crits. Però al cap de poc, Paco els contestà que, ben al contrari, eren ells, els encercladors, els qui encara estaven a temps d'anar-se'n per on havien vingut, si és que en alguna cosa estimaven les seues vides".
Batiste Llopis Llopis: futbolista centenari
–ISBN: 978-84-17213-49-7. Depòsit legal: V-2.713-2019. Edicions 96, la Pobla Llarga 2019. Rústica amb solapes, 21 x 14 cm, 194 pp; amb un mapa d'ubicació geogràfica.
Comentaris en les contracobertes:
Durant el primer quart del segle XIX, al País Valencià hi havia una quadrilla de roders comandats pels barxetans Bernat Bonaventura i els dos germans Escrivà, que actuaven pel territori de l'antiga Governació de Xàtiva, i s'amagaven sobretot a recer de les serres del Buixcarró i del Mondúver. Aquesta novel·la està basada en les seues malifetes i altres successos reals. I com a prova de tal veracitat és pel que, al final de cadascun dels capítols, hi ha transcrits només una petita mostra dels documents en què es basa. No obstant això, la intenció de l'autor no ha estat ser fidel a la memòria històrica, sinó reelaborar-la per a crear un relat que sols és fruit de la seua imaginació.
Roders és una novel·la sobre bandolerisme valencià. Els protagonistes són autors d'una sèrie de malifetes en un moment de convulsió social datat històricament en les primeres dècades del segle XIX, en un context de misèria extrema, però també de lluita pels ideals constitucionals i contra l'absolutisme monàrquic.
(Fragment extret de l'interior de la novel·la)
"En descavalcar en el caixer del barranc, els roders se situaren ben arrecerats darrere els pins i unes roques. Tots amb les armes a punt. Mentre aguaitaven com els soldats s'ajuntaven formant una circumferència irregular al seu voltant, encara a una distància prudent, tots sota el comandament d'Andreu de la Bastida. Aquest parlamentà un instant amb els caps de les companyies i va decidir oferir als bandolers la possibilitat d'entregar-se, dient-los que els respectarien. I així els ho feren saber a crits. Però al cap de poc, Paco els contestà que, ben al contrari, eren ells, els encercladors, els qui encara estaven a temps d'anar-se'n per on havien vingut, si és que en alguna cosa estimaven les seues vides".
–En la primera pàgina d'aquest blog; nota del dia 27-VII-2019.
Elvira Fogués Torres: una dona de caràcter
–Nosaltres, els fusterians. Perifèric Edicions, Catarroja 2017. Cartoné, 21,5 x 14,5 cm, 192 pp.
En
aquesta obra, homenatge a l'escriptor de Sueca en el 25 aniversari de la seua mort, he col·laborat amb un text titulat De Fuster a Fuster que apareix en les pàgines 163 i 164.
Comentari en la contracoberta:
El llibre Nosaltres, els fusterians –entenent el mot fusterià en un sentit ampli i referit a aquell que ha gaudit amb la lectura de Fuster– conté una sèrie de textos, escrits per un conjunt d'autors i autores, generalment de procedència valenciana, que volen retre un merescut homenatge a l'escriptor de Sueca en els 25 anys de la seua mort. Tots formen un espectre d'àmplia obertura de compàs, amb actituds o posicionaments que van des del més sincer respecte al nostre escriptor, fins a la més fidel admiració. En les seues col·laboracions trobarem anècdotes o experiències compartides amb Joan Fuster o, si no fa al cas, sensacions o impressions sobre la seua obra.
Monòleg d'un frare dominicà
–Text per a presentar la meua novel·la Terra de frontera
al convent del Corpus Christi de Llutxent, on l'actor Josep Valero, de la companyia de teatre
CRIT, va fer una lectura dramatitzada el dia 26-V-2017.
Ambaixada del Rafal
–Des de l'any 2016 és el text de l'ambaixada de la festa de Moros i Cristians de Rafelguaraf.
Ambaixada del Rafal
–Des de l'any 2016 és el text de l'ambaixada de la festa de Moros i Cristians de Rafelguaraf.
Finalista
en el premi de novel·la històrica juvenil Far de Cullera 2007
Finalista en el premi Bancaixa de narrativa juvenil, Ciutat d'Alzira 2008
–ISBN: 978-84-15802-74-7. Depòsit legal: V-1.640-2016. Edicions 96, la Pobla Llarga 2016. Rústica amb solapes, 21 x 14 cm, 154 pp; amb un mapa d'ubicació geogràfica.
Comentaris en les contracobertes:
Finalista en el premi Bancaixa de narrativa juvenil, Ciutat d'Alzira 2008
–ISBN: 978-84-15802-74-7. Depòsit legal: V-1.640-2016. Edicions 96, la Pobla Llarga 2016. Rústica amb solapes, 21 x 14 cm, 154 pp; amb un mapa d'ubicació geogràfica.
Comentaris en les contracobertes:
"–Dellà lo riu, on comença la muntanya... Però el genet de la mort vindrà i els tallarà el coll a tots... Dellà lo riu, on comença la muntanya... el genet vindrà –i obrint els ulls com a plats va fer alhora una ganyota i un gest terribles com si degollara algú, i va exclamar: –i els matarà!
No m'ho vaig pensar més i vaig decidir continuar el meu camí cap a Barxeta. Aquella muller, però, es quedà farfallejant i cridant altres paraules i frases incoherents sense una mínima ordenació en el discurs del que deia o pretenia dir. De tot plegat el que vaig entendre era que en algun lloc muntanyenc, passat un riu, alguns hòmens fabricaven monedes, i que li ho havia dit un tal Marianet. Reconec que em deixà un poc inquiet quan va cridar ben fort i per darrera vegada la frase "Dellà lo riu!", i això quan ja estava jo a la gropa de l'animal".
No m'ho vaig pensar més i vaig decidir continuar el meu camí cap a Barxeta. Aquella muller, però, es quedà farfallejant i cridant altres paraules i frases incoherents sense una mínima ordenació en el discurs del que deia o pretenia dir. De tot plegat el que vaig entendre era que en algun lloc muntanyenc, passat un riu, alguns hòmens fabricaven monedes, i que li ho havia dit un tal Marianet. Reconec que em deixà un poc inquiet quan va cridar ben fort i per darrera vegada la frase "Dellà lo riu!", i això quan ja estava jo a la gropa de l'animal".
Terra de frontera
és una novel·la que transcorre durant l'any 1720, pocs anys després
d'acabada la Guerra de Successió. En l'obra hi ha dos narradors i dues
parts d'estils narratius ben diferents que avancen de forma paral·lela
en estar intercalades, i es poden llegir, per tant, de dues maneres: bé
seguint l'ordre correlatiu dels capítols, o bé llegint-ne primer els
imparells i després els parells.
Als capítols imparells d'aquest llibre, un frare dominicà conta en primera persona una sèrie de succeïts estranys i inquietants, que s'esdevenen en el transcurs d'un viatge que emprèn des del convent de predicadors de sant Doménec de Xàtiva, passant per Barxeta i la serra al nord del massís del Buixcarró fins al monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna. Als capítols parells, el narrador omniscient descriu en tercera persona una investigació judicial, duta de forma àgil i eficaç per un escrivà expert del jutjat de Xàtiva i un jove adjudant seu –aprenent del càrrec o ofici–, que intenten esclarir de la millor manera possible aquella intriga i aquell misteri descrits pel frare dominicà... I encara moltes coses més.
El geperut del Buixcarró
–Adaptació com a obra de teatre infantil, que va ser representada pel grup "La Barcella" de Barxeta en juliol de 2015.
Record de la pantanà del 20 d'octubre de 1982
–Per Edicions 96 en https://96milmotsmes.wordpress.com; nota d'octubre de 2014.
Als capítols imparells d'aquest llibre, un frare dominicà conta en primera persona una sèrie de succeïts estranys i inquietants, que s'esdevenen en el transcurs d'un viatge que emprèn des del convent de predicadors de sant Doménec de Xàtiva, passant per Barxeta i la serra al nord del massís del Buixcarró fins al monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna. Als capítols parells, el narrador omniscient descriu en tercera persona una investigació judicial, duta de forma àgil i eficaç per un escrivà expert del jutjat de Xàtiva i un jove adjudant seu –aprenent del càrrec o ofici–, que intenten esclarir de la millor manera possible aquella intriga i aquell misteri descrits pel frare dominicà... I encara moltes coses més.
–Adaptació com a obra de teatre infantil, que va ser representada pel grup "La Barcella" de Barxeta en juliol de 2015.
Record de la pantanà del 20 d'octubre de 1982
–Per Edicions 96 en https://96milmotsmes.wordpress.com; nota d'octubre de 2014.
–ISBN: 978-84-15802-24-2. Depòsit legal: V-1.004-2014. Edicions 96, la Pobla Llarga 2014. Rústica amb solapes, 14,5 x 19,5 cm, 152 pp; amb il·lustracions de Salvador Álvarez.
En aquest recull hi ha els dotze contes i relats següents: Si teniu lliure un dissabte, Carta a Wassenaar, Un passeig pel Buixcarró, El mosaic de Carcassius, El Cavall Verd, La pobila de Benivaire, Ermites de Santa Anna i el Puig, Un caçador de trellat, Al cim del Mondúver, El quadre, El Cavall Bernat i la Creu del Cardenal i L'últim que apague la llum.
Comentari en la contracoberta:
Des d'un llocs fronterers situats al nord del País de les Muntanyes, dels noms dels quals vull deixar constància –Rafelguaraf, on vaig nàixer, i Carcaixent, on visc– sovint mire cap al sud, cap a les muntanyes; terres de rius i valls, terres ermes i de conreus. Terres en què, entre les moltes persones que hi viuen, encara n'hi ha bona cosa d'hòmens i de dones que estimen la nostra llengua, la nostra terra i el nostre passat.
Pasqual Adrià
–En la primera pàgina d'aquest blog; nota del dia 24-XI-2013.
Ternilencs (Acudits, facècies i succeïts)
–En la primera pàgina d'aquest blog; entrades dels dies 12-VIII-2013 (La mar o la bassa la lliga?), 19-X-2013 (Provincia de...?), 12-XI-2013 (Incrèduls), 19-I-2014 (Els de l'Alcúdia), 7-V-2014 (València, de bon matí) i 28-VIII-2014 (La vedet).
–La Bellota, Manuel i l'Énova, any 20, núm. 39, Porrat 2016, p. 11 (La mar o la bassa la lliga?).
Com un miracle: TEX Teatre
–En la primera pàgina d'aquest blog; nota del dia 25-V-2013.
Aventura a Tunísia
–ISBN: 978-84-8025-298-X. Depòsit legal: V-3.184-2012. Tabarca Llibres, València 2012. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 168 pp. És una reedició revisada d'Aventura al desert.
Comentari en la contracoberta:
Per
la troballa d'un llibre de vell uns amics decideixen anar a Tunísia a
la recerca de les recialles dels moriscos expulsats de la península
Ibèrica a principis del segle XVII. Però les coses no són tan fàcils com
hom les preveu, i només arribar seran perseguits pels carrers estrets i
tortuosos de la Medina de Tunis i pertot arreu del país. Aventura a Tunísia és una història d'amor amb la seua dosi de suspens, d'humor i d'alegria de viure.–ISBN: 978-84-8025-298-X. Depòsit legal: V-3.184-2012. Tabarca Llibres, València 2012. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 168 pp. És una reedició revisada d'Aventura al desert.
Comentari en la contracoberta:
Sant Roc (gloriós). Patró de Ternils
–Per Edicions 96 en https://96milmotsmes.wordpress.com; nota del dia 16-VIII-2012.
–Quan els trabucs refilaven. Edicions Tívoli, Alcoi 2012. Cartoné, 24 x 16,5 cm, 182 pp.
En aquesta obra he col·laborat amb un breu estudi preliminar titulat Manel Arcos: un autor, un estil, sobre l'estil de l'autor Manel Arcos i Martínez, un dels més grans coneixedors del bandolerisme valencià del segle XIX.
Comentari -extractat- en la contracoberta:
Quan els trabucs refilaven recopila quinze estudis del seu autor. En ells es repassen els períodes
més conflictius i convulsos de la centúria dinovena, els que es van
viure entre els regnats dels Borbó Carles IV i Alfons XIII, i
especialment el Sexenni Absolutista (1814-1820) i el Sexenni Democràtic
(1868-1874), on precisament van esdevenir-se les dues "edats daurades"
del bandolerisme vuitcentista a casa nostra. Tot plegat,
aquesta obra abraça i analitza un vast territori situat al sud del riu
Xúquer, que és el comprés per les nou comarques valencianoparlants de la
Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, el Comtat, l'Alcoià, la Marina Alta i la Marina Baixa.
–ISBN: 978-84-92763-87-0. Depòsit legal: V-1.739-2012. Edicions 96, la Pobla Llarga 2012. Col·lecció de 6 a 96; rústica amb solapes, 21 x 14 cm, 256 pp; amb un pròleg de Vicent Pascual i il·lustracions de Pau Àlvarez.
Comentari en la contracoberta:
Vicent Sanchis ha bastit amb aquesta novel·la –un poc a l'estil García Berlanga– una crònica en què s'esdevenen històries que passen a Ternils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura franquista i la transició democràtica. Els protagonistes són membres de les famílies més destacades de la població, tant dretanes com esquerranes, així com alguns personatges neutrals. I encara que el relat no segueix un ordre cronològic estricte, la narració comença l'1 d'abril de 1939, dia en què finalitza la Guerra Civil Espanyola, i acaba poc després de la Transició, amb la pantanada de Tous.
Cendres de Ternils està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que provoquen les situacions tan absurdes i injustes que s'hi conten, esdevenint així una narració tragicòmica de la realitat quotidiana del poble de Ternils. Tanmateix, el lector o lectora observaran com, per sota de l'aparent comicitat, subjau el tarannà d'un poble que és força representatiu de la manera d'ésser dels valencians: perquè tant les històries com els protagonistes són perfectament versemblants i extrapolables a tot el País Valencià.
El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder
–ISBN: 978-84-92763-32-0. Depòsit legal: V-2.673-2010. Edicions 96, la Pobla Llarga 2010. Col·lecció Milanta; rústica amb solapes, 18 x 12 cm, 188 pp. És una reedició de les dues obres amb il·lustracions de Pepa Úbeda.
En aquest recull d'El geperut del Buixcarró i altres contes hi ha els tretze següents: Seny de palmerer, El gegant de Segària, Sequier de la sobirana, El geperut del Buixcarró, Obra d'Abú al-Saniya, Riberers de la Marina, Un duler novençà, Oli dels Alberola, Els ullals de Guraf, Profecia d'herbolària, Un cor de carrasca i El castell de Quirella.
Comentari en la contracoberta: –ISBN: 978-84-92763-32-0. Depòsit legal: V-2.673-2010. Edicions 96, la Pobla Llarga 2010. Col·lecció Milanta; rústica amb solapes, 18 x 12 cm, 188 pp. És una reedició de les dues obres amb il·lustracions de Pepa Úbeda.
En aquest recull d'El geperut del Buixcarró i altres contes hi ha els tretze següents: Seny de palmerer, El gegant de Segària, Sequier de la sobirana, El geperut del Buixcarró, Obra d'Abú al-Saniya, Riberers de la Marina, Un duler novençà, Oli dels Alberola, Els ullals de Guraf, Profecia d'herbolària, Un cor de carrasca i El castell de Quirella.
Aquest llibre no és un recull de contes a l'ús. El geperut del Buixcarró i altres contes-El tresor del vereder és una obra en què l'autor aprofita el seu interés per l'etnografia, per transmetre'ns alguns contes de sabor antic, d'aquells que es contaven a la vora de la llar. Contes basats en l'extraordinari bagatge de sabers mil·lenaris transmesos de generació en generació per les persones majors, cosa que ens permet recuperar alguns sabers oblidats a través de vells oficis en extinció.
Apunt biogràfic d'una matriarca: Josepa Tormo Vidal
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2010, pp. 18-21.
Himne a la Festa
–Des
de l'any 2010 s'interpreta com a inici de la Festa de Moros i Cristians
de Rafelguaraf. El text està musicat per José Luis Gonzàlez Sanchis,
percusionista de l'Orquestra Simfònica de RTVE.
Finalista en el premi de narrativa en valencià Felipe Ramis de la Vila Joiosa 2006
–Associació Pictòrica i Cultural Carcaixent XXV anys, pp. 24-28. Depòsit legal: V-2.082-2009.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 114-125.
Històries d'un alamí
–ISBN: 978-84-8025-230-0. Depòsit legal: B-13.029-2009. Tabarca Llibres, València 2009. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 111 pp. És una reedició revisada de Memòries d'un alamí. Premi de narrativa curta 25 d'abril, Vila de Benissa 1998.
Comentari en la contracoberta:
–ISBN: 978-84-8025-230-0. Depòsit legal: B-13.029-2009. Tabarca Llibres, València 2009. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 111 pp. És una reedició revisada de Memòries d'un alamí. Premi de narrativa curta 25 d'abril, Vila de Benissa 1998.
Comentari en la contracoberta:
Històries d'un alamí
és una novel·la en què es relaten aspectes professionals, costums i
tradicions dels moriscos valencians del segle XVI. Cosa que ens permet
fer-nos una idea del context en què va discórrer la vida d'aquestes
persones, que constituïen un grup social clarament diferenciat i es
resistien a integrar-se en la cultura, creences i pràctiques cristianes
d'aleshores.
El Cavall Bernat i la Creu del Cardenal
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2008, pp. 88-90.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 126-135.
El Cavall Bernat i la Creu del Cardenal
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2008, pp. 88-90.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 126-135.
L'onomàstica d'una trilogia morisca
–XXXII Col·loqui de la Societat d'Onomàstica d'Algemesí (Algemesí 2005); València 2008, pp. 483-498.
Premi de narrativa breu Poble de Barxeta 2007 (juvenil)
–3ª Edició de Narrativa Breu Poble de Barxeta 2007. Ajuntament de Barxeta, Barxeta 2008. Rústica, 21 x 15 cm, pp. 65-120.
En aquest recull hi ha els deu contes següents: El salat de l'Alguer, La gosseta del rector, El miracle de Torreta, Genaret el beneit, L'hortolà taronjaire, El manuscrit àrab, La viuda Malluxa, La coca de llanda, La picà dels fesols i La morera viatgera.
Al
llogaret del Riurau (Rafelguaraf), un bon dia se li ocorre a una
persona major reptar uns pocs companys i companyes, jubilats i
pensionistes, per tal de contar-se una sèrie d'històries que fins ara no
s'havien contat encara. Es tracta d'un recurs utilitzat per l'autor
per tal d'encaixar un llibre amb un total de deu contes de caràcter
popular.–3ª Edició de Narrativa Breu Poble de Barxeta 2007. Ajuntament de Barxeta, Barxeta 2008. Rústica, 21 x 15 cm, pp. 65-120.
En aquest recull hi ha els deu contes següents: El salat de l'Alguer, La gosseta del rector, El miracle de Torreta, Genaret el beneit, L'hortolà taronjaire, El manuscrit àrab, La viuda Malluxa, La coca de llanda, La picà dels fesols i La morera viatgera.
–ISBN:
978-84-95510-40-2. Depòsit legal: V-2.263-2008. Edicions 96,
Carcaixent 2008. Rústica, 21 x 15 cm, 28 pp; amb il·lustracions
d'Albert Abril.
–ISBN: 978-84-92763-28-3. Depòsit legal: V-1.591-2010. Edicions 96, la Pobla Llarga 2010. Col·lecció Puceta; rústica, 10 x 10 cm, 20 pp; amb il·lustracions d'Albert Abril.
Comentari en la contracoberta:
Amb
aquest conte potser arribaràs a entendre la diversitat de l'origen
d'alguns dels teus companys de classe, i, també, la procedència de molts
immigrants al nostre país que ens enriqueix a tots com a societat
multicultural.–ISBN: 978-84-92763-28-3. Depòsit legal: V-1.591-2010. Edicions 96, la Pobla Llarga 2010. Col·lecció Puceta; rústica, 10 x 10 cm, 20 pp; amb il·lustracions d'Albert Abril.
Comentari en la contracoberta:
Al cim del Mondúver
–La Bellota, Manuel i l'´Enova, any 12, núm. 26, Estiu 2007, pp. 5-6.
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2007, pp. 52-54.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 106-113.
–ISBN: 84-8025-198-0. Depòsit legal: B-11.578-2006. Tabarca Llibres, València 2006. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 152 pp.
Comentari en la contracoberta:
Vespres de foc és una interessant novel·la juvenil en què es relaten els dramàtics fets ocorreguts durant la Guerra de Successió, narrats des del punt de vista dels mateixos personatges amb agilitat i emoció. L’argument relata en primera persona les peripècies del jove Arnau i del seu amic Calixt en el transcurs d’aquella guerra, en què destaca la batalla d’Almansa i la conquesta i crema de Xàtiva per part de l’exèrcit de Felip V. L’autor la va escriure com a homenatge a la ciutat de Xàtiva, ciutat senyera del País Valencià.
Notes de l'exili (Vicent Sanxis)
–Publicació en format digital –des de febrer de l'any 2006– (vicentsanchis55.blogspot.com) sobre Rafelguaraf i la meua activitat literària. En primera pàgina pose Notes de l'exili, de les quals potser faré un recull de les més interessants, sent les altres com una mena de Biobibliografia en actualització permanent.
Barxeta en llibres
–Festes Patronals, Barxeta, 2005, sp.
Enyorança magribina
Finalista en el premi de narrativa curta Rafael Comenge d'Alberic 2002
–ISBN: 84-606-3783-2. Depòsit legal: V-2.986-2005. Ajuntament de Barxeta, Barxeta 2005; rústica amb solapes, 21 x 15 cm, 64 pp. Amb il·lustracions d'Albert Abril.
En Enyorança magribina hi ha els tres contes següents: El guardià de la talaia, La demència de Fàtima i El secret d'Al-Burxati.
Finalista en el premi de narrativa curta Rafael Comenge d'Alberic 2002
–ISBN: 84-606-3783-2. Depòsit legal: V-2.986-2005. Ajuntament de Barxeta, Barxeta 2005; rústica amb solapes, 21 x 15 cm, 64 pp. Amb il·lustracions d'Albert Abril.
En Enyorança magribina hi ha els tres contes següents: El guardià de la talaia, La demència de Fàtima i El secret d'Al-Burxati.
Comentari en la contracoberta:
…Enyorança magribina. Les definicions que fa l’autor d’aquestes dues paraules al començament del llibre són definicions de diccionari, com no podia ser d’altra manera, però jo em quede amb l’explicació que ens dóna de l’enyorança: «Però… l’enyorança, sens dubte que és també un sentiment que va molt estretament i indissolublement lligat als records, a la memòria de l’individu, de la persona. Perquè, què seria dels éssers humans sense la memòria? Què seria de nosaltres sense memòria? Seria la pèrdua dels nostres orígens, la pèrdua de la nostra identitat».
…Vicent Sanchis ha sabut donar als seus relats el sentiment de l’enyorança, sentiment que hui hauríem de tindre tots molt present, ja que en aquest començament del segle XXI hem passat a rebre en les nostres terres gent que ens ve d’altres països, gent emigrant. Vos en recordeu quan la tortilla estava al revés? Nosaltres érem els emigrants. Quina enyorança teníem del nostre poble quan estàvem en terres llunyanes. Aquests sentiments ens fan comprendre més la situació dels actuals immigrants a les nostres terres, i més quan els avantpassats d’aquests habitaven el nostre poble…
…Enyorança magribina. Les definicions que fa l’autor d’aquestes dues paraules al començament del llibre són definicions de diccionari, com no podia ser d’altra manera, però jo em quede amb l’explicació que ens dóna de l’enyorança: «Però… l’enyorança, sens dubte que és també un sentiment que va molt estretament i indissolublement lligat als records, a la memòria de l’individu, de la persona. Perquè, què seria dels éssers humans sense la memòria? Què seria de nosaltres sense memòria? Seria la pèrdua dels nostres orígens, la pèrdua de la nostra identitat».
…Vicent Sanchis ha sabut donar als seus relats el sentiment de l’enyorança, sentiment que hui hauríem de tindre tots molt present, ja que en aquest començament del segle XXI hem passat a rebre en les nostres terres gent que ens ve d’altres països, gent emigrant. Vos en recordeu quan la tortilla estava al revés? Nosaltres érem els emigrants. Quina enyorança teníem del nostre poble quan estàvem en terres llunyanes. Aquests sentiments ens fan comprendre més la situació dels actuals immigrants a les nostres terres, i més quan els avantpassats d’aquests habitaven el nostre poble…
Fàtima de Berfull
–ISBN: 84-8025-190-5. Depòsit legal: B-16.621-2005. Tabarca Llibres, València 2005. Col·lecció Tabarca Juvenil; rústica 20 x 13 cm, 142 pp. És un reedició revisada d'Adéu a Berfull.
–ISBN: 84-8025-190-5. Depòsit legal: B-16.621-2005. Tabarca Llibres, València 2005. Col·lecció Tabarca Juvenil; rústica 20 x 13 cm, 142 pp. És un reedició revisada d'Adéu a Berfull.
Comentari en la contracoberta:
En Fàtima de Berfull es narra la història d’un amor impossible situat a Berfull a començament del segle XVII entre la morisca Fàtima i el senyor del lloc, Vicent Dassió i Boïl, enmig del convuls episodi de l’expulsió dels moriscos valencians al Magrib.
Carta a Wassenaar
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2004, pp. 44-48.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 20-33.
En Fàtima de Berfull es narra la història d’un amor impossible situat a Berfull a començament del segle XVII entre la morisca Fàtima i el senyor del lloc, Vicent Dassió i Boïl, enmig del convuls episodi de l’expulsió dels moriscos valencians al Magrib.
Carta a Wassenaar
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2004, pp. 44-48.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 20-33.
El repòs del sobirà
Premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent 2003
–ISBN: 84-8025-173-5. Depòsit legal: B-51.784-2003. Tabarca Llibres, València 2003. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 155 pp.
Premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent 2003
–ISBN: 84-8025-173-5. Depòsit legal: B-51.784-2003. Tabarca Llibres, València 2003. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 155 pp.
Comentari en la contracoberta:
El repòs del sobirà relata l'atractiu viatge d'estudis que realitzen a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, i a altres indrets asiàtics, dos grups d'estudiants que hi entaulen una gran amistat; encara que entre ells es produeix en principi un malentés per utilitzar la paraula "sobirà". El primer grup, de la Universitat de València, format per Núria, Miquel i Bartomeu, duu entre mans el projecte denominat Tarbosaurus, que té per objecte l'estudi paleontològic d'un enorme dinosaure, que ells denominen "sobirà". El segon grup, nord-americà, conformat per Kathleen, Rachel i Ethan, duu entre mans el projecte denominat Karakorum, amb la finalitat de realitzar un estudi arqueològic de dita ciutat i altres llocs on se sospita que hi ha la tomba del gran "sobirà" Genguis Khan.
El repòs del sobirà relata l'atractiu viatge d'estudis que realitzen a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, i a altres indrets asiàtics, dos grups d'estudiants que hi entaulen una gran amistat; encara que entre ells es produeix en principi un malentés per utilitzar la paraula "sobirà". El primer grup, de la Universitat de València, format per Núria, Miquel i Bartomeu, duu entre mans el projecte denominat Tarbosaurus, que té per objecte l'estudi paleontològic d'un enorme dinosaure, que ells denominen "sobirà". El segon grup, nord-americà, conformat per Kathleen, Rachel i Ethan, duu entre mans el projecte denominat Karakorum, amb la finalitat de realitzar un estudi arqueològic de dita ciutat i altres llocs on se sospita que hi ha la tomba del gran "sobirà" Genguis Khan.
Sobre la dèria d’escriure ara i ací
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2003, pp. 60-68.
El geperut del Buixcarró i altres contes
–ISBN: 84-95213-32-X. Depòsit legal: V-3.397-2002. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2002. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 132 pp. Amb il·lustracions d'Andreu Valls.
–ISBN: 84-95213-32-X. Depòsit legal: V-3.397-2002. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2002. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 132 pp. Amb il·lustracions d'Andreu Valls.
En aquest recull hi ha els dotze contes següents:
Seny de palmerer, El gegant de Segària, Sequier de la sobirana, El
geperut del Buixcarró, Obra d'Abú al-Saniya, Riberers de la Marina, Un
duler novençà, Oli dels Alberola, Els ullals de Guraf, Profecia
d'herbolària, Un cor de carrasca i El castell de Quirella.
Comentari en la contracoberta:
Els dotze contes que formen aquest nou llibre de Vicent Sanchis ens permeten de recuperar, a través del record, aquells sabers propis d'oficis tradicionals que actualment són en via d'extinció, si no desapareguts completament, com ara: palmerer, sequier, almasserer, duler, llenyater, segador i molts altres. L'obra esdevé així un homenatge a la memòria col·lectiva, que no és una mera recreació d'un passat caduc, sinó presència viva que perdura en el present com a essència de la nostra pròpia identitat.
Comentari en la contracoberta:
Els dotze contes que formen aquest nou llibre de Vicent Sanchis ens permeten de recuperar, a través del record, aquells sabers propis d'oficis tradicionals que actualment són en via d'extinció, si no desapareguts completament, com ara: palmerer, sequier, almasserer, duler, llenyater, segador i molts altres. L'obra esdevé així un homenatge a la memòria col·lectiva, que no és una mera recreació d'un passat caduc, sinó presència viva que perdura en el present com a essència de la nostra pròpia identitat.
A
cada ofici li correspon una història que pot ser fantàstica o més
aviat realista, però que sempre resulta apropiada perquè l'autor torne a
la vida les relacions humanes, terminologia, feines i estris que eren
propis de cada treball. Ens trobem, per tant, davant d'un recull de
contes que té un gran interés pedagògic, pel seu valor etnològic,
lexicològic, històric i humanístic. Per facilitar i fer més profitosa
la lectura de l'obra, s'adjunta a cada relat un glossari de topònims i
lèxic d'oficis, a més d'uns dibuixos acurats d'Andreu Valls que
il·lustren el text molt encertadament.
El mosaic de Carcassius
Premi de narrativa curta Terra, Carcaixent 2001
–Terra, Carcaixent, juny 2002, pp. 12-13.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 46-53.
El Cavall Verd
Escrit amb Robert Cortell
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2001, pp. 56-63. Escrit amb Robert Cortell.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 54-71.
El mosaic de Carcassius
Premi de narrativa curta Terra, Carcaixent 2001
–Terra, Carcaixent, juny 2002, pp. 12-13.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 46-53.
El Cavall Verd
Escrit amb Robert Cortell
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2001, pp. 56-63. Escrit amb Robert Cortell.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 54-71.
Apunt biogràfic d'un hortolà: Remigi Climent Talens
–Festes Patronals al Santíssim Crist del Consol, Rafelguaraf 2001, pp. 11-15.
La pobila de Benivaire
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2002, pp. 51-54; amb un dibuix d'Andreu Valls.
–La Bellota (monogràfic 10 anys de bellotes). Manuel, hivern 2006, pp. 10-12.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 72-79.
Ermites de Santa Anna i el Puig
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2000, pp. 86-92; amb un dibuix d'Albert Abril.
–La Bellota, Manuel, any 5, núm. 14, agost 2001, pp. 10-12.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 80-93.
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2002, pp. 51-54; amb un dibuix d'Andreu Valls.
–La Bellota (monogràfic 10 anys de bellotes). Manuel, hivern 2006, pp. 10-12.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 72-79.
Ermites de Santa Anna i el Puig
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2000, pp. 86-92; amb un dibuix d'Albert Abril.
–La Bellota, Manuel, any 5, núm. 14, agost 2001, pp. 10-12.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 80-93.
Aventura al desert
Premi de narrativa juvenil Valldigna 2000
–ISBN: 84-95213-14-1. Depòsit legal: V-3.228-2000. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2000. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 126 pp.
Comentari en la contracoberta: Premi de narrativa juvenil Valldigna 2000
–ISBN: 84-95213-14-1. Depòsit legal: V-3.228-2000. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2000. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 126 pp.
A partir de la troballa casual d'un llibre de vell a València un grup d'amics decideix viatjar a Tunísia. Però, com sovint passa en la vida, les coses no són tan fàcils ni tan simples com hom les preveu. Només arribar els plans comencen a desbaratar-se. Seran perseguits pels carrers estrets i sorollosos de la Medina de Tunis, i encara més, pertot arreu del país. Quin misteri s'amagava darrere aquell llibre?
Finalista en el premi de narrativa breu Mossèn Còdol d'Igualada en 1999
Conte d'estil popular, tant per a xiquets i xiquetes a partir d'uns 8 anys com per a adults, en què es parla d'un total de cinc oficis o dedicacions professionals gairebé desaparegudes en la pràctica (vereder, saliner, embogador, duler i moliner), els personatges dels quals intervenen al voltant d'un romanç que conté un enigma.
–L'Aiguadolç, Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, Dénia 1999, núm. 25, homenatge a Isabel-Clara Simó, pp. 74-81.
–Festes Patronals, Rafelguaraf 2000, pp. 15-20; amb il·lustracions d'Albert Abril.
–La Bellota, Manuel, any 5, novembre 2000, número 12, pp. 8-12, amb dibuixos d'Albert Abril.
–El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder, Edicions 96, la Pobla Llarga 2010, pp. 169-188; amb il·lustracions de Pepa Úbeda.
Un passeig pel Buixcarró
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 1999, pp. 56-59; amb un dibuix d'Albert Abril.
–La Bellota, Manuel, any 9, núm. 18, febrer 2004, pp. 7-9; amb un dibuix d'Albert Abril.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 34-45.
Crònica d'un concert: el del Cinquantenari
–Festes a Sant Joaquim, Moros i Cristians, Benilloba 1999, sp.
Conte d'estil popular, tant per a xiquets i xiquetes a partir d'uns 8 anys com per a adults, en què es parla d'un total de cinc oficis o dedicacions professionals gairebé desaparegudes en la pràctica (vereder, saliner, embogador, duler i moliner), els personatges dels quals intervenen al voltant d'un romanç que conté un enigma.
–L'Aiguadolç, Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, Dénia 1999, núm. 25, homenatge a Isabel-Clara Simó, pp. 74-81.
–Festes Patronals, Rafelguaraf 2000, pp. 15-20; amb il·lustracions d'Albert Abril.
–La Bellota, Manuel, any 5, novembre 2000, número 12, pp. 8-12, amb dibuixos d'Albert Abril.
–El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder, Edicions 96, la Pobla Llarga 2010, pp. 169-188; amb il·lustracions de Pepa Úbeda.
Un passeig pel Buixcarró
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 1999, pp. 56-59; amb un dibuix d'Albert Abril.
–La Bellota, Manuel, any 9, núm. 18, febrer 2004, pp. 7-9; amb un dibuix d'Albert Abril.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 34-45.
Crònica d'un concert: el del Cinquantenari
–Festes a Sant Joaquim, Moros i Cristians, Benilloba 1999, sp.
Memòries d'un alamí
Premi de narrativa curta 25 d'abril, Vila de Benissa 1998
–ISBN: 84-8300-752-5. Depòsit legal: B-12.867-1999. Columna Edicions, Barcelona 1999. Col·lecció Moderna; rústica amb solapes, 21 x 14 cm. 175 pp.
Comentari en la contracoberta:Premi de narrativa curta 25 d'abril, Vila de Benissa 1998
–ISBN: 84-8300-752-5. Depòsit legal: B-12.867-1999. Columna Edicions, Barcelona 1999. Col·lecció Moderna; rústica amb solapes, 21 x 14 cm. 175 pp.
L'any 1992 fou trobat al Tossalet un document ben cosit i relligat, escrit en àrab valencià del segle XVI. Muhàmad Abu Abdàl·lah, l'últim alamí de l'Alcúdia de l'Énova dels cristians —que és com ell anomena el Tossalet—, ens ofereix una lliçó de tolerància i comprensió a través del manuscrit que ens va deixar en morir. L'alamí ens reflecteix el context en què va discórrer la vida de les darreres comunitats musulmanes del País Valencià al segle XVI.
Vicent Sanchis ens acosta amb una gran riquesa descriptiva a aquesta realitat que sorprén per la proximitat, malgrat la distància en el temps, i ens convida a reflexionar sobre la convivència de llengües i cultures en un tros de terra que, en paraules del protagonista de la novel·la, "és meravellosa però els humans ens entossudim a fer inhabitable".
–ISBN: 84-921645-8-1. Depòsit legal: V-3.440-1999. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 1999. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 143 pp. Il·lustració de la coberta de Pasqual Boqueta.
Comentari en la contracoberta:
Quantes vegades passem pel costat de llogarets, mig enrunats, sense preguntar-nos qui eren els seus habitants, ni com vivien, ni com ha influït el seu pas en la història sobre el present que, ara, vivim tan inconscientment.
Quantes històries d'amor com la de Fàtima? Quantes històries d'intolerància i de repressió com les viscudes en terres beneïdes pel sol i els vents de la mar al poblet de Berfull?
Després de llegir aquesta novel·la potser el món ja no siga mai més el mateix. Potser el miracle de la literatura t'acostume a interrogar les pedres i, més encara, a interrogar-te a tu mateix.
Apunt biogràfic d'un fester: Rafael Esteve Carbonell
–Fiestas de San Jorge, Moros y Cristianos, Alcoi 1995, pp. 87-89.
Si teniu lliure un dissabte
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 1992, pp. 59-60; amb un dibuix d'Albert Abril.
–La Bellota, Manuel, any 9, núm. 18, febrer 2004, p. 9.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 14-19.
A propòsit del 25 d'abril
Si teniu lliure un dissabte
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 1992, pp. 59-60; amb un dibuix d'Albert Abril.
–La Bellota, Manuel, any 9, núm. 18, febrer 2004, p. 9.
–Dellà lo riu Xúquer, Edicions 96 (la Pobla Llarga 2014), pp. 14-19.
–Sénia, Carcaixent, maig 1987, núm. 25, p. 8.
