Des de sempre m'han agradat molt, però que molt, les palmeres, o els datilers, com més vos agrade. A la Ribera del Xúquer, Carcaixent i el seu terme destaquen molt en aquest sentit; o siga, perquè n'hi ha molts molts datilers, i fins i tot encara hi ha una família que s'hi dedica a la seua cura i al comerç dels seus fruits. Com veieu en les fotos, darrere d'un parell d'enderrocaments, al fons de l'antic corral o pati apareixen. O bé en aquest altre raconet cantoner amb la glorieta de l'estació del tren. És un espai privat, de les mongetes que tenen una escoleta de cagons. Una llàstima que el cercat de la paret no poguera ser d'una altra manera. Potser reixes de ferro? Això faria que almenys visualment la ciutadania podríem gaudir d'un espai verd més a dintre la ciutat. Per cert, aquests datilers tan estilitzats, bellíssims, meravellosos s'han lliurat per ara de l'atac de l'escarabat morrut de les palmeres (segons que ho he vist escrit a una web de la Generalitat de Catalunya).