diumenge, 23 d’octubre del 2022
Sopar a l'edat mitjana
dimecres, 12 d’octubre del 2022
Rectificar és de savis
O això diuen. Però més que rectificar només vull matisar l'entrada anterior sobre barrancs, séquies i canyars. I és respecte a l'autoria dels danys que suposava que els hauria causat una empresa contractada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Perquè ahir mateix la senyora Alcaldessa de Rafelguaraf em va telefonar, dient-me que en la barrancada de fa dos anys (2020), ja va caure un tros d'aquesta séquia que deriva de la del Pla; encara que és possible que l'empresa que ha dut a terme ara els treballs de neteja dels canyars, potser n'ha tombat algun tros més.
I crec que, en efecte, segurament serà així. Perquè el camp de terra roja que apareix en les fotos en primer terme -en la foto d'ací baix, a la dreta- estava fins fa poc tot ple de brosses, abandonat, que junt amb les canyes del canyar, d'alguna manera -a mi, almenys- ocultava o feia passar desapercebut el tros de séquia trencat en 2020; com també crec que ara eixe tros ha augmentat. Siga com siga, pense que les séquies i braçals principals de l'antiga xarxa de rec s'haurien de protegir. Son part de la nostra història.
El barranc de Matilde, tal com està ara mateix |
Els canyars enmig del barranc del Poble en la barrancada de 2020, al nord de Rafelguaraf |
dilluns, 10 d’octubre del 2022
Barrancs, canyars i séquies a conservar
Supose que haurà sigut una empresa contractada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la que ha procedit a netejar de canyars alguns barrancs que creuen el terme de Rafelguaraf, sobretot al seu pas pel nord de la població (el barranc del Poble, conegut com a barranc de Barxeta) i el barranc de Matilde (dit antigament del Pla, dels Frares o de la Casa dels Frares). Però per a dur a terme el treball en aquest darrer barranc, han hagut de trencar un tram d’una séquia o braçalet derivada a la seua vegada de la séquia del Pla, que rega la partida del seu nom, tal com es pot veure en les fotos. I resulta que aquesta séquia és bastant antiga, que tal com es pot comprovar és obra de mamposteria, i ben bé podria haver estat construïda en els segles XVIII o XVII; encara que no tinc constància documental (és possible que en les actes de la Séquia Comuna de l'Énova aparega alguna referència). Ara bé, vull ser optimista i pensar que igual estarà previst per la confederació refer o arreglar el tros trencat, però... per si de cas no és així, considere que és la meua obligació dir-ho i deixar constància del fet. A més que també li envie a l’Alcaldessa de Rafelguaraf i a l’arquitecte municipal les fotos. M’agradaria pensar que l’arranjaran. No anem sobrats precisament de patrimoni històric a Rafelguaraf, ni hidràulic ni de qualsevol altre tipus.