diumenge, 23 d’octubre del 2022

Sopar a l'edat mitjana


Dissabte 15 d'octubre, quasi que pensat i fet, Empar i jo ens atrevírem a fer un poc de vida social cultural. I és que, per la pandèmia i altres problemes afegits eixim ben poc. I el picar-me la curiositat va ser perquè estic posat en un treball del segle XV, llegint coses que hi havia a la Casa de la Senyoria de Rafelguaraf: a la cuina, al celler de l'oli i del vi del senyor Francesc Ferrer. Total que li vaig proposar a Empar si li agradaria que anàrem, i de seguida em va dir que sí, perquè ella també està llegint -atenció, en anglés!, cosa admirable per a mi- novel·les de Ken Follet de l'època, ara en concret The world without end, i també li picà la curiositat.
Total, que anàrem a Simat a escoltar una conferència d'un historiador nord-americà al Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Es tractava d'en Paul Freedman, catedràtic d'Història de la Universitat de Yale. Ep! i parlant més que acceptablement en català, perquè l'home va fer els seus estudis i investigacions a Barcelona quan era jove. Els nord-americans tenen molts diners i en qüestió d'ensenyament al màxim nivell no miren pèl. I a pesar que l'home parlava en veu baixeta el poguérem entendre bé. No és fantàstic, això? Quants professors espanyols d'altres universitats podrien fer una cosa així? Però açò és un altre tema en què no entraré ara.
La qüestió és que Freedman va citar els famosos receptaris el Llibre de totes maneres de potatges de menjar, de l'any 1324, conegut com Llibre de Sent Soví, i el Llibre del Coch, de l'any 1520, del mestre Robert. Al remat, tant en l'edat Mitjana com ara, els poderosos podien estar més llustrosos que els millors teixons, mentre que la majoria del poble pla a passar gana o a menjar coses "insanes", va ser la meua conclusió. Per cert, per allí vaig veure al Cronista Oficial de València, Vicent Baydal i també a Ferran Esquilache, magnífics historiadors ambdós del grup Harca. De fet les dues fotos de més avall són d'ells, i les compartisc ací. M'haguera agradat saludar-los, però no va ser possible. A Vicent Baydal també l'haguera pogut saludar divendres passat, 21, a l'Ateneu Mercantil de València, amb ocasió d'un dinar dels Cronistes del Regne de València. Però no hi vaig assistir. El meu aparell digestiu no està per moltes alegries. En fi, no res més, tornant a la pandèmia: tot ha eixit bé... però res serà igual.
Foto des d'on estàvem Empar i jo

Foto del grup Harca

Foto del grup Harca


dimecres, 12 d’octubre del 2022

Rectificar és de savis

O això diuen. Però més que rectificar només vull matisar l'entrada anterior sobre barrancs, séquies i canyars. I és respecte a l'autoria dels danys que suposava que els hauria causat una empresa contractada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Perquè ahir mateix la senyora Alcaldessa de Rafelguaraf em va telefonar, dient-me que en la barrancada de fa dos anys (2020), ja va caure un tros d'aquesta séquia que deriva de la del Pla; encara que és possible que l'empresa que ha dut a terme ara els treballs de neteja dels canyars, potser n'ha tombat algun tros més.

I crec que, en efecte, segurament serà així. Perquè el camp de terra roja que apareix en les fotos en primer terme -en la foto d'ací baix, a la dreta- estava fins fa poc tot ple de brosses, abandonat, que junt amb les canyes del canyar, d'alguna manera -a mi, almenys- ocultava o feia passar desapercebut el tros de séquia trencat en 2020; com també crec que ara eixe tros ha augmentat. Siga com siga, pense que les séquies i braçals principals de l'antiga xarxa de rec s'haurien de protegir. Son part de la nostra història.

El barranc de Matilde, tal com està ara mateix

Els canyars enmig del barranc del Poble en la barrancada de 2020, al nord de Rafelguaraf


dilluns, 10 d’octubre del 2022

Barrancs, canyars i séquies a conservar


Supose que haurà sigut una empresa contractada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la que ha procedit a netejar de canyars alguns barrancs que creuen el terme de Rafelguaraf, sobretot al seu pas pel nord de la població (el barranc del Poble, conegut com a barranc de Barxeta) i el barranc de Matilde (dit antigament del Pla, dels Frares o de la Casa dels Frares). Però per a dur a terme el treball en aquest darrer barranc, han hagut de trencar un tram d’una séquia o braçalet derivada a la seua vegada de la séquia del Pla, que rega la partida del seu nom, tal com es pot veure en les fotos. I resulta que aquesta séquia és bastant antiga, que tal com es pot comprovar és obra de mamposteria, i ben bé podria haver estat construïda en els segles XVIII o XVII; encara que no tinc constància documental (és possible que en les actes de la Séquia Comuna de l'Énova aparega alguna referència). Ara bé, vull ser optimista i pensar que igual estarà previst per la confederació refer o arreglar el tros trencat, però... per si de cas no és així, considere que és la meua obligació dir-ho i deixar constància del fet. A més que també li envie a l’Alcaldessa de Rafelguaraf i a l’arquitecte municipal les fotos. M’agradaria pensar que l’arranjaran. No anem sobrats precisament de patrimoni històric a Rafelguaraf, ni hidràulic ni de qualsevol altre tipus.