Hui
és un dia d'eixos que em considere un ternilenc en l'exili. Per això és que vull
recordar
que
en
Notes
de l'exili
i sense una periodicitat fixa pose Notes
(notícies breus, comunicacions concises) de
tota mena de coses que en un moment donat m'abelleix. I
això amb
preferència per qüestions relatives
a etnografia,
geografia, història i
onomàstica
de l'àmbit de
la
subcomarca de
Castelló i les Énoves,
així com d’aspectes
literaris especialment
per donar a conéixer la meua activitat narrativa. I açò darrer,
perquè ja
sabem que qui
no ix pels mitjans de comunicació (sobretot
per la tele) és com si no existira. O siga, en aquest sentit
l'existència del blog és per fer publicitat de la meua obra. Per
tant, ho
repetisc, és per tenir com
un
mostrador
de les coses que escric.
I són de l'exili
(allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat,
especialment per motius polítics) -tot i que exili "interior",
òbviament- per dues raons bàsiques. Una primera, voluntària,
perquè de fa temps que em sent un poc fora d'aquesta societat tan
banal i meninfota en què vivim; i hui, després del resultat de les
eleccions generals d’ahir, encara molt més. I una segona, per
motius de força major, que pel que fa a relacions socials em fan
estar bastant al marge de la vida "normal" de qualsevol
persona. Ara, malgrat tot, quant a les ganes d'escriure no les perd
de cap de les maneres. Així que, en la dèria d'escriure continue.
Salt al barranc de la font del Perelló |