Hui
és un dia d'eixos que em considere un ternilenc en l'exili. Per això és que vull
recordar
que
en
Notes
de l'exili
i sense una periodicitat fixa pose Notes
(notícies breus, comunicacions concises) de
tota mena de coses que en un moment donat m'abelleix. I
això amb
preferència per qüestions relatives
a etnografia,
geografia, història i
onomàstica
de l'àmbit de
la
subcomarca de
Castelló i les Énoves,
així com d’aspectes
literaris especialment
per donar a conéixer la meua activitat narrativa. I açò darrer,
perquè ja
sabem que qui
no ix pels mitjans de comunicació (sobretot
per la tele) és com si no existira. O siga, en aquest sentit
l'existència del blog és per fer publicitat de la meua obra. Per
tant, ho
repetisc, és per tenir com
un
mostrador
de les coses que escric.
I són de l'exili
(allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat,
especialment per motius polítics) -tot i que exili "interior",
òbviament- per dues raons bàsiques. Una primera, voluntària,
perquè de fa temps que em sent un poc fora d'aquesta societat tan
banal i meninfota en què vivim; i hui, després del resultat de les
eleccions generals d’ahir, encara molt més. I una segona, per
motius de força major, que pel que fa a relacions socials em fan
estar bastant al marge de la vida "normal" de qualsevol
persona. Ara, malgrat tot, quant a les ganes d'escriure no les perd
de cap de les maneres. Així que, en la dèria d'escriure continue.
 |
| Salt al barranc de la font del Perelló |
Ei, Vicent, exiliat i tot espere que no deixes d'escriure, les noticies si cal les pots pescar pel que t'assabentes a través de la xarxa.
ResponEliminaUna abraçada
Hola, Mercè. Pots estar segura que així ho faré. Moltes gràcies. Una abraçada... Ah! i la meua enhorabona, senyora llicenciada en filologia catalana
ResponEliminaVicent, d'això ja fa un any el 2014, que em van avisar per anar a arreplegar el títol que corresponia a l'any anterior, el 2013,el feisbuc l'altre dia es va encarregar de recordar-m'ho, el cas és que em va pillar de mal talant i crec que no vaig contestar-li molt bé, i això que déu ser una màquina qui ho fa. Però bé, ja tinc el títol i res més. Era molt més divertit quan estava estudiant que amb el paper en la butxaca. Em pregunte que ara que puc fer. Amb l'edat que tinc ja em diràs. Una abraçada
ResponEliminaCom a mínim, continuar mantenint eixe blog tan bonic i interessant en tots els aspectes. A més a més d'escriure allò que et vinga de gust, perquè clar, ara ja no es tracta de posar-te a treballar per necessitat. Així que, a gaudir de la filologia de la manera que et vinga de gust.
ResponElimina