Terra de frontera

Estime totes les meues novel·les i reculls de contes per igual; sense arribar a ser el mateix vindria a ser un poc com si es tractaren de fills. Però aquesta novel·la, publicada per Edicions 96, i que presentaré dimecres 13 de juliol a Barxeta, en veritat vos dic que em fa una il·lusió molt especial, molt. I quan dic molt... és molt.

Ara de moment vos pose uns comentaris que Toni Cucarella -al meu parer un dels millors escriptors valencians vius-, em va passar per escrit no fa molts mesos, quan encara no havia perdut ell mateix la il·lusió per l’escriptura. I això perquè un dia que esmorzàrem junts amb Manel Arcos, a Barxeta precisament, em vaig descarar i li vaig demanar si em faria el favor de presentar-la a Xàtiva... En fi, tant de bo tornem a recuperar un dels nostres millors escriptors.

 

Amb Manel Arcos i Toni Cucarella, el dia que li vaig passar Terra de frontera

"La possibilitat de fer viatges a través del temps és una de les qüestions més controvertides de la Ciència. I sens dubte un dels somnis de la humanitat. Els científics debaten si “físicament” es podria aconseguir. Siga o no factible en el futur, de moment n'hi ha qui s'entreté debatent sobre els riscos i les conseqüències i, sobretot, al voltant de la dimensió diguem-ne moral. El passat, passat està, i el futur, ja veurem què ens portarà: cadena de món, resolen alguns, per tancar un debat que consideren bizantí. 

La literatura ha abordat la qüestió dels viatges “intertemporals”. No gaire, però. Al capdavall, després que un dels pares de la ciència ficció, H.G. Wells s'arriscara a escriure La màquina d'explorar el temps l'any 1910, poca cosa quedava per aventurar. Fet i fet, a Wells li interessava més la reflexió social que no l'aventura científica, si més no en aquesta novel·la, etiquetada com a novel·la utòpica. Categoria dins la qual afegiríem obres precedents com Els viatges de Gulliver de Swift, o les posteriors Un món feliç de Huxley o 1984 d'Orwell. 

Arribats en aquest punt, m'adone que potser us estic donant a entendre que potser presentem un llibre de ciència ficció. M'afanye a desmentir-ho abans que siga massa tard. Terra de frontera no és una novel·la de ciència ficció. 

Mentre els científics troben el cap a través del qual fer possible la màquina del temps, val a dir que podem conformar-nos a fer viatges a través del temps des del sofà de casa. No us estic animant a llegir llibres d'història. Sinó a llegir novel·la històrica. Permeteu-me un símil. La història seria com el mapa, la vasta i i perfecta cartografia de la Història de la Humanitat, sense el qual no podríem viatjar a través dels seus successos. La literatura històrica, en canvi, s'aproxima al mapa com ho faria el google Maps, mostrant-nos gairebé el detall. Vull dir que la literatura històrica funciona com as de la màquina del temps. 

D'ençà d'El nom de la Rosa d'Umberto Eco vivim un auge de la novel·la històrica. Tot i que assolir un nivell de perfecció com el d'Eco amb aquella novel·la és tan difícil! La novel·la de Vicent Sanchis no pretén en cap cas superar el llistó imposat per Eco. Tanmateix, hi beu. I ho deixe ací. 

M'interessa explicar-vos de Terra de frontera que, efectivament, permet un viatge a través del temps. No solament per la perícia de Vicent per relatar-nos els esdeveniments, i acostar-nos-els. Hi ha dos elements que faciliten aquest viatge: la llengua reconeixible dels personatges i, sobretot, i val a dir que en aquest cas nosaltres som lectors privilegiats, per la proximitat del paisatge, pel coneixement que tenim del mapa. Seria possible fer un viatge amb el llibre a la mà, entre Xàtiva, Barxeta i Simat. Imaginant-nos les conversacions i els personatges, desentranyant el misteri in situ…"

Si vos abelleix i podeu vindre, farieu bé d'apropar-vos a Barxeta on tindré el gran plaer de parlar d'aquesta novel·la, de la que vos dic ara mateix que va quedar finalista l'any 2007 en el Premi de Narrativa Històrica Juvenil Far de Cullera, i també finalista en el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil dels Premis Ciutat d'Alzira de l'any 2008.