El 4 d'abril de 2008 vaig posar aquesta nota, ara un poc retocada, a propòsit de la meua esposa i companya en la vida, Empar Jurado:
"Què
seria
de
mi
sense
Empar?
En
aquesta
foto
estic
amb
Empar, a
la
meua
dreta,
i
la
nostra
amiga
Eva
Climent, muller
de
l'amic Joan
Català.
D'açò
no
fa
molts
anys
encara.
Avui,
que
estic fotut
i
arrimat
a
marge
-que
diuen
al
meu
poble-
em
sent
com
allò
del
clàssic Jordi
de
Sant
Jordi:
deserts
d'amics,
de
béns
e
de
senyor,
en
estrany
lloc
i
en
estranya
contrada;
per
això
és
que
la
necessite
més
que
mai.
I,
encara
que
ho
dic
sovint
a
amics
i
coneguts,
mai
ho
he
deixat per
escrit,
i per això és que
ho escriuré
ara:
Empar
és
molt
tenaç,
constant
i
lluitadora.
¿Us ho
creieu
que
en
pocs
anys, malgrat
disposar
de poc
temps
lliure,
ha
aprés
l'anglés, tant
que
m'atreviria
a
anar
amb
ella
a
Anglaterra?
Va
per
tu,
Empar."
Doncs bé, lligat amb aquesta entrada, us diré que el passat mes de setembre, després de 16 anys, 4 mesos i 23 dies de dura condemna, em donaren l'ALTA en el servei d'Oncologia de l'hospital de la Ribera. Hospital on he hagut de ser controlat (a més d'operat, medicat, etc.). I durant tot aquest temps Empar sempre ha estat al meu costat, recolzant-me en tot moment i circumstància. Per això és que li he de donar una vegada més les gràcies, per tot el seu suport físic i emocional. Període de temps en què vaig passar -vam passar junts- per moments molt difícils i complicats.
Per la meua part, he intentat fer el mateix amb ella quan ha tingut alguna "tecla", i, naturalment, faré el que siga per ella. Així que, en vespres del nostre aniversari de Noces, que és el pròxim 9 d'octubre, dia del PAÍS VALENCIÀ, li reitere una vegada més tota la meua estima i el meu agraïment constant. Per unes coses i per altres cada dia la vull més. Per cert, relacionat amb la nota del principi, fa poc més de dos anys anàrem de viatge a Irlanda amb una parella amiga, i gràcies a Empar, als seus coneixements d'anglés, és que ens apanyàrem més que bé. Sobretot tenint en compte que jo vaig haver d'ingressar en el Cork University Hospital, i Empar s'ho apanyà parlant amb infermers i metgesses que m'atenien sense cap problema. Vaja, que he tingut i tinc una sort enorme amb aquesta valenta extremenya (de naixença) i valenciana d'adopció.
