El dijous passat, data en què Joan Fuster haguera fet els 95 anys, es va presentar a Sueca el llibre Nosaltres, els fusterians. Doncs bé, en aquest llibre he col·laborat amb un text titulat De Fuster a Fuster, que apareix en les pàgines 163 i 164. I això perquè el mestre i amic Josep Lozano m'ho va proposar aquesta primavera passada. De manera que, tot i que no vaig conéixer personalment Fuster, sí que tenia una anècdota que va succeir a Carcaixent l'any 1983, amb ocasió de la III Assemblea d'Història de la Ribera...
I no dic més, perquè he començat a llegir-lo i em sembla que, tal com va dir molt encertadament Salvador Vendrell referint-se als possibles biògrafs de l'assagista suecà, aquest llibre serà de lectura imprescindible o no hi haurà més remei que acudir, o alguna cosa pareguda. En tot cas ha sigut un plaer i un orgull col·laborar en aquest llibre d'homenatge a un dels intel·lectuals més grans en la història recent del País Valencià.
L'acte va tenir lloc a l'Espai Fuster, en concret al pati cobert que hi ha allà, i va contar amb la participació de l'Alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit i dels dos coordinadors del llibre, Josep Lozano i Salvador Vendrell. Cal dir que l'assistència de públic va ser més que notable. Pense que estaríem com a mínim pel centenar de persones. I allí que anàrem Empar i jo, després de perdre alguns minuts per buscar aparcament al cotxe. Però arribàrem quan feia poc havia començat a parlar l'alcaldessa, i després parlà Salvador Vendrell i finalment Josep Lozano.
L'acte va tenir lloc a l'Espai Fuster, en concret al pati cobert que hi ha allà, i va contar amb la participació de l'Alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit i dels dos coordinadors del llibre, Josep Lozano i Salvador Vendrell. Cal dir que l'assistència de públic va ser més que notable. Pense que estaríem com a mínim pel centenar de persones. I allí que anàrem Empar i jo, després de perdre alguns minuts per buscar aparcament al cotxe. Però arribàrem quan feia poc havia començat a parlar l'alcaldessa, i després parlà Salvador Vendrell i finalment Josep Lozano.
Al meu parer ho feren tots molt bé quant al temps, a més del que digueren. I dic açò perquè se sol caure en la temptació de fer les presentacions massa llargues. Per cert, davant nostre estava el diputat Joan Baldoví, a qui estiguérem a punt de demanar-li de fer-nos una foto amb ell, però només acabar l'acte l'home tenia massa compromissos xerrant amb uns i altres i... Una altra volta serà.