Cendres de Ternils, a Rafelguaraf

Demà dia 2 d'agost, a les 20,00 h, tindrà lloc la presentació de la meua darrera novel·la publicada, Cendres de Ternils, al "meu" poble de naixença, Rafelguaraf. L'acte tindrà lloc a la Llar dels Jubilats, C/Joan Silvestre, núm. 1. Ara mateix estem en festes, de fet ahir va tindre lloc el Pregó d'inici de les Festes Majors, en què vaig intervindre com a pregoner. Una cosa curteta, uns 6-7 minuts, calcule. Així que, encara que siga sols per la brevetat em sembla que a la gent li va agradar.

Bé, i demà, què? Només puc dir-vos que a la Llar dels Jubilats hi ha aire condicionat. Així que per aquest aspecte heu d'estar tranquils. Però en canvi vos diré que sols les primeres cinquanta persones podran asseure's en una cadira d'aquelles de plàstic o reïna... o el material que siga, segur que sabeu a què em referisc. Ah! i un avís: com que nosaltres som complidors, l'acte, vull dir, el conjunt dels parlaments, no duraran en total més enllà d'uns 30 minuts. Així que si s'animeu a vindre podeu fer el següent compte. Posem per cas que donem uns 10-15 minuts de cortesia per aquells que s'animen a anar a última hora, més uns 30 minuts dels parlaments, podem calcular que a les 20,45 hores, aproximadament, haurà acabat l'acte. Ara bé, si a continuació teniu gust de fer la xarradeta amb algun conegut, que vos signe el llibre, etc. això ja és un altre compte.

Ah!, per cert, un record molt especial per a la meua amiga i companya de lletres Aida, que està molt lluny d'ací i no podrà vindre. Ja t'ho contaré a finals d'agost, xiqueta. I dir-vos també que amb un poc de sort igual ve a la presentació una de les poetesses més famosa del País Valencià: Maria Josep Escrivà, a qui li demane disculpes per endavant perquè jo no sóc molt lector de poesia. Què hi farem? és una de les meues faltes. Xe, no m'enrotlle més que són les 12,30 de la matinada i ja comence a badallar.

Himne a la Festa

L'estiu de l'any 2010 el meu nebot José Luis em va acomboiar per tal que escrivira un himne per a la festa de Moros i Cristians de Rafelguaraf, amb la idea que ell s'encarregaria de la música, com va ser el cas. Doncs bé, després de mirar tres models d'himnes d'aquesta festa tan popular al nostre País —el d'Alcoi, el de l'Olleria i no recorde quin altre—, al final em va eixir aquest que vos pose ací a continuació. La meua idea va ser fer un himne el més fàcil i clar possible, sense paraules estridents ni poc adequades, encara que amb alguna petita exageració més o menys inevitable (tot és germanor?). Ara, això sí, un text políticament correcte, no m'ho negareu. Però el cas és que enguany, 2012, ja veig una transcripció errònia en el programa de festes, cosa que no sé perquè m'imaginava que tard o d'hora podia passar, perquè en qüestió de papers, impremtes, textos, etc., passa el que passa. De manera que considere adequat posar ara i ací el text, tal com a mi em va eixir. Es titula Himne a la Festa

Obra de moros

va ser el meu poble,

on ara vivim

un munt de cristians.

Al ple de l’estiu

s’ompli la vila,

de música i llums,

de pau i amistat.

Tot és germanor,

color i alegria

a Rafelguaraf.

Visca la festa,

visca l'harmonia

de Moros i Cristians!

La presentació de Cendres de Ternils, a Rafelguaraf, serà el dijous, dia 2 d'agost, a la Llar dels Jubilats (Carrer Joan Silvestre, núm. 1). Allí tindré el gust de parlar de la meua última novel·la publicada per Edicions 96, de la Pobla Llarga, encara que gairebé tot el personal que hi treballa són gent de Carcaixent. En fi, si algú dels visitants del meu blog que visquen per la rodalia no teniu res millor a fer, podrieu apropar-vos per compartir uns instants agradables dins de tota esta maror de crisi econòmica. Per cert, als llibres no els han apujat l'IVA. Vull dir, el llibre val 14 euros des del dia de la seua eixida al mercat... i malgrat les darreres mesures i retallades del govern, continua al mateix preu.

Jacques Callot (Envy - Enveja)

Paco Salom, candidat del Bloc-Compromís a l'alcaldia de Carcaixent, es lamentava l'altre dia en el facebook per com els té de castigats als funcionaris aquest govern. I el cas és que, per desgràcia, em sembla que una majoria de la societat veu bé això que fa el govern contra els treballadors de l'administració. Només cal recordar que malgrat totes les retallades i mesures anticrisi, segons les enqüestes del CIS, el PP continua allà dalt en intenció de vot.

Per altra part, com que un dels defectes del ser humà és l'enveja, i ací al nostre país i a l'estat espanyol n'hi ha en quantitats industrials, en el fons a una gran part de la societat els agrada aquestes mesures contra els funcionaris. Aqueixes persones, envejoses, tenen tan poc de trellat i són tan irracionals que veuen bé tot el que vaja contra els treballadors de l'administració, que no deixen de ser uns treballadors més i en la majoria dels casos cobren uns salaris que no són res de l'altre món.

I és que és molt fàcil veure només la part bonica d'allò que s'enveja, però no els anys d'estudis i sacrificis que han hagut de fer les persones que han accedit a la funció pública d'una forma "neta i sense trampes". És allò del refrany castellà “mal de muchos, consuelo de tontos”. Al meu parer crec que són persones que quan tenen un problema –de salut, econòmic, etc.,– en realitat estan desitjant que altres persones també el tinguen. Sembla que d'aqueixa forma se senten com més tranquils i resignats a la seua desgràcia en la mesura que afecta a altres més. Res de nou sota la capa del cel. Bé, així va el món. Què hi farem?

Quan haig de firmar algun dels meus llibres, em passa molt sovint per no dir sempre, que en lloc de la meua firma -correcta, vull dir- m'ix una mena de gargot il·legible que no sé si en el millor dels casos podria passar per allò que hom pot entendre com a rúbrica. De manera que no sé si algun persona psicoanalista podria traure com a conclusió que sóc un individu amb doble personalitat, o alguna cosa així més terrible encara, com el doctor Jekyll i mister Hyde.

Jo, com a justificació, l'única cosa que puc dir és que en aqueixes circumstàncies de signatura de llibres m'entra com una espècie de nerviosisme, que m'afecta únicament a la mà dreta. I crec que és sobretot i especiament perquè em sap molt mal que ninguna persona estiga esperant ni uns pocs segons el seu torn per tal que li firme el seu exemplar. Disculpeu-me però és una cosa que ho tinc més que comprovat, la mà se'm posa tan nerviosa que no puc controlar-la de cap de les maneres i actua pel seu compte. Va independent de la resta del cos.

Doncs bé, ací teniu la meua signatura normal i habitual... i la mena de gargot o rúbrica? que solc fer en el millor dels casos. Demane disculpes per si algú es pot considerar... enganyat per la firma.