dijous, 19 de gener del 2012

Vicent Pascual


Vicent Pascual i Granell és una persona que mereix estar entre el personatges "fitxats" per Aurelià Lairón (Cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira) d'entre els habitants de la Ribera del Xúquer que considera dignes de ser destacats per uns mèrits o altres. I per això és que l'altre dia el va incloure en la crònica que publica cada setmana al periòdic Levante.
Doncs bé, puc dir ara i ací que tinc el plaer i l'orgull de comptar amb la seua amistat, i és per això que també vull posar al blog un resum del seu historial com a gran professional que és: tot un estudiós i expert en educació plurilingüe i ensenyament de llengües. Vicent Pascual és, sens dubte, una persona d'aqueixes ben capacitades que gairebé passen per la vida sense alçar pols ni remolí. Jo puc dir que si he arribat a escriure alguna "coseta" de trellat -perdoneu la immodèstia- en gran mesura ha estat gràcies als seus bons consells i suggerències que des que el conec sempre m'ha fet, em fa... i espere que continue fent-me durant molts anys més. Gràcies, mestre!

dilluns, 9 de gener del 2012

Dinar a València


Ahir diumenge, gairebé pensat i fet, dinàrem amb Joan i Eva a València, a La Mamma (no sé si ho escric bé), un restaurant d'estil italià amb cambrers sudamericans, que hi ha al carrer de Cavallers prop del teatre Talía. Després gaudírem d'un tallat descafeinat a una de les cafeteries de la plaça de la Reina, prop del Micalet, fins que es va amagar el sol per darrere la torre de Santa Caterina primer i la resta d'edificis dels voltants finalment. Hi havia molta gent per aquella zona del centre de la ciutat, però serà per la crisi que no em semblava observar massa alegria en les cares de la gent. A banda dels monyicots em sembla que els Reis Mags no han dut gran cosa als adults. Joan va fer una foto, mentre a mi em donava el sol de cara que fins i tot em molestava de mirar al front.

dijous, 5 de gener del 2012