dimarts, 23 de novembre del 2010



A Carcaixent em sembla que passarà desapercebuda la publicació d'una obra de poesia del poeta, narrador i autor teatral Robert Cortell. Però així són les coses en tocant a la cultura. El cas és que li acaben de publicar una obra escrita en castellà. I això perquè la inspiració li va vindre quan, les connexions del suprem ordinador que és el cervell, pareix ser que estaven connectades de manera que els impulsos nerviosos i mecànics transmesos al braç i la mà no podien fer altra cosa que deixar escrites en el paper en blanc les grafies d'aquest idioma que també és nostre. I no s'ho perdeu, que està publicada l'obra en una col·lecció amb autors clàssics i altres tant nacionals com internacionals de reconegut prestigi; sens dubte com ell mateix ho comença a ser. L'obra es diu OTRAS VOCES, publicada per EDICIONES VITRUVIO, de Madrid. En la contraportada interior diu sobre l'obra: "OTRAS VOCES es, por tanto, su primer libro en castellano. Importante oportunidad para leer a un poeta reflexivo, lúcido, que mira el interior del hombre y conoce su laberinto." En fi, com passa bastants vegades, Cortell crec que serà més prompte reconegut fora que a casa nostra. I això que també ha aconseguit un premi important ací com el Premi de poesia Marc Granell 2008.


En reproduïsc una. Es diu Tierra, dedicada a Amparo Jurado


Acaricio la tierra y me gusta respirarla,
cuando la lluvia se filtra entre las ramas
de esta vieja encina que nunca desfallece
y sobrevuela el tiempo y sus derrotas. 

Adoro esta tierra mojada y todo aquello
que ha ingeniado el hombre para llevar agua
a sus campos, como esta abandonada noria
y la acequia que discurre bajo el suelo.

Cerca del río, entre los juncos, unas garzas
gruñen mientras buscan su alimento, y yo,
pegado a tierra, vislumbro nuevos vuelos
que nadie me niega, pues estoy solo.

Es tan íntima esta tierra que la escondo
en un rincón oculto de mi anatomía,
y así la amo, con la mirada hacia adentro,
para que nadie pueda robarme su secreto.

divendres, 12 de novembre del 2010

La tardor és temps de premis i altres activitats literàries, i, també, de la collita dels cítrics perquè al meu xicotet país les clementines són molt primerenques i ja fa dies que la collita ha començat; és un aspecte que recorde sempre amb enyorança. El cas és que aquesta vesprada, amb un sol magnífic després d'uns dies de vent i mal oratge, he fet un passeig i m'he enviscat les mans per menjar-me les primeres clementines de la temporada... i una taronja, que ja estava ben bona, amb el sucre més que suficient. Ara mateix, ací al meu estudi i mentre escric aquestes línies encara fa aqueixa olor tan agradable que deixa pelar a mà la fruita llevant-li la corfa.
Respecte al primer aspecte, literari, ací teniu una foto de la presentació de la setmana passada. La veritat siga dita és que no va vindre massa gent. Potser l'hora i entre setmana... Ara, això sí, els que vingueren eren tots de molta qualitat. En la foto teniu sols una petita mostra, i que no se m'enfade ningú dels altres trenta-tants més, m'acompanyen d'esquerra a dreta: Francesc Adrià, premi Octubre de Teatre i premi de Teatre Infantil de la SGAE; Robert Cortell, poeta, autor teatral també, i amic abnegat sempre per tirar-me una mà en qualsevol circumstància; Francesc Torres, historiador i director de l'Arxiu del Regne de València, i davant de tots una bellesa asiàtica, i potser la nostra més jove lectora: Laia, una criatura tan bonica com simpàtica, riallera i eixerida.