La tardor és temps de premis i altres activitats literàries, i, també, de la collita dels cítrics perquè al meu xicotet país les clementines són molt primerenques i ja fa dies que la collita ha començat; és un aspecte que recorde sempre amb enyorança. El cas és que aquesta vesprada, amb un sol magnífic després d'uns dies de vent i mal oratge, he fet un passeig i m'he enviscat les mans per menjar-me les primeres clementines de la temporada... i una taronja, que ja estava ben bona, amb el sucre més que suficient. Ara mateix, ací al meu estudi i mentre escric aquestes línies encara fa aqueixa olor tan agradable que deixa pelar a mà la fruita llevant-li la corfa.

Respecte al primer aspecte, literari, ací teniu una foto de la presentació de la setmana passada. La veritat siga dita és que no va vindre massa gent. Potser l'hora i entre setmana... Ara, això sí, els que vingueren eren tots de molta qualitat. En la foto teniu sols una petita mostra, i que no se m'enfade ningú dels altres trenta-tants més, m'acompanyen d'esquerra a dreta: Francesc Adrià, premi Octubre de Teatre i premi de Teatre Infantil de la SGAE; Robert Cortell, poeta, autor teatral també, i amic abnegat sempre per tirar-me una mà en qualsevol circumstància; Francesc Torres, historiador i director de l'Arxiu del Regne de València, i davant de tots una bellesa asiàtica, i potser la nostra més jove lectora: Laia, una criatura tan bonica com simpàtica, riallera i eixerida.