Sempre m'han agradat molt els mapes i els plànols, ja siguen antics o actuals. Fa uns dies vaig veure en la Biblioteca Digital Mundial un mapa d'Holanda de finals del s.XVIII (1791) que m'ha sorprés un poc. Resulta que uns anys en arrere vaig escriure un relat que es diu Carta a Wassenaar. I això per la relació d'amistat amb un xicot holandés que conec d'allà, i m'abellia fer algun relat que hi estiguera relacionat. De manera que se'm va ocórrer que un dibuixant flamenc escrivia a uns suposats familiars d'aquella població; o siga, una recreació literària en què el pintor flamenc del s.XVI, Anthonie Van den Winjgaerde*, escriu a uns suposats familiars que tindria a Wassenaar, una xicoteta població costanera holandesa, prop de Leiden, (Leyden en el mapa) situada a cent quilòmetres al nord de la ciutat d’Anvers, on hom suposa que va nàixer Winjgaerde.

Però, com vos deia, el que m'ha sorprés és que he vist en el mapa que junt a la població de Wassenaar (escrit "Wassenaer" en el mapa) apareix un topònim que diu "Wingarden". I em pregunte per aqueixa similitud amb Winjgaerde, que va ser l'autor d'uns dibuixos magnífics d'algunes ciutats de l'antic regne de València. Serà el significat el mateix? Guàrdia de la vinya o de les vinyes?  I és que segons em comentava l'amic holandés, Fred Schoorl, en holandés "winj" és "vi" i "gaerde" és guàrdia o guardià. En fi, siga o no siga la traducció la mateixa, en tot cas de vegades la ficció i la realitat no van molt separades, almenys hi ha una gran similitud entre el topònim i el cognom.

*Dibuixant flamenc, pintor de cambra del rei Felip II, traduït de vegades com a Antonio de las Viñas o de Bruselas i Antoine de la Vigne a determinats documents. Sembla que va nàixer a Anvers entorn l’any 1520. La tasca principal de Winjgaerde esdevingué en un inventari gràfic de les grans ciutats espanyoles i concretament les de la Corona d’Aragó, que les recorregué en 1563. Els dibuixos valencians són a l’Österreichische Nationalbibliothek de Viena. Hom l’ha anomenat el millor topògraf del seu temps, però la qualificació que més li escau és la de stadschilder, pintor de ciutats. No és cap exageració qualificar les panoràmiques de 1563 com la més sensacional aportació a la nostra iconografia geogràfica i arquitectònica (Les vistes valencianes d’Anthonie van den Winjgaerde. Vicenç M. Rosselló i al. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València, 1990).