Francesc Colomer Sánchez

Francesc Colomer Sánchez, president de les Corts Valencianes

Actualització a data 26 de juny.

M'assabente ara pel feisbuc que Francesc Colomer dimitirà perquè siga president de les Corts Valencianes Enric Morera. I em pregunte per què no el van fer president en la sessió constitutiva? En fi, poc ha durat la meua alegria per Francesc Colomer. Supose que són eixes coses de la política que ignore ni m'interessa massa tampoc, la veritat. En tot cas no em desdic de la nota que hi ha baix d'aquestes primeres línies. No tinc el plaer de conéixer Enric Morera, però vos puc assegurar que Francesc Colomer és un dels diputats més adequats per al lloc.

Francesc Colomer Sánchez, president de les Corts Valencianes en la IX Legislatura, és membre del PSPV però abans ho va ser d'EUPV. Ha sigut alcalde de Benicàssim en tres etapes diferents i també ha estat portaveu socialista a la Diputació de Castelló, on va tindre enfrontaments amb Carlos Fabra (ara a la presó de Aranjuez) per les denúncies continuades pel comportament poc transparent d'aquest últim.

Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de València i doctorat en Humanitats per la Universitat Jaume I de Castelló. Compta amb un màster en Dret Internacional i Relacions Exteriors. I té experiència docent en ensenyament secundari com professor d'Ètica.

Recorde especialment les seues intervencions a les Corts Valencianes. I entenc que per la seua educació, i sobretot formació, és que quan estava en ús de la paraula, més prompte o més tard, bastant vegades acabava citant Aristòtil. Per a mi destacava –i açò ho vull recalcar molt– per les seues intervencions sempre amb moltíssima educació, gens plagades de la “mala llet” que sovint feien alguns demagogs, ni intervenint en un to enfadat o bé allò que diem perdent fàcilment els papers. Un dels darrers records que tinc d'ell és que feia de guia d'un diputat invident de Castelló a qui sovint acompanyava agarrat del braç per dins del Palau de Benicarló.

Ara mateix em ve a la memòria una intervenció seua en què li va contestar el diputat del PP, Rafael Maluenda, que li retreia el seu canvi de jaqueta d'EUPV al PSPV. Quan Maluenda haguera fet millor en callar, o almenys no utilitzar eixe argument, per tenir entre les seues pròpies files diputats trànsfugues; un d'ells, per cert, entrarà en la presó el dilluns que ve (Rafael Blasco).

En fi, ja m'agradaria a mi que molts dels diputats i diputades tingueren l'educació i bones maneres de Francesc Colomer. Per això és que m'alegre molt que el president de les Corts Valencianes siga una persona amb tan gran formació humanística. Enhorabona, senyor Colomer, s'ho mereix. Em considere representat per vosté.

Joan Ribó Canut

Joan Ribó Canut, un polític pròxim a les persones

L'any 2003 vaig tindre la sort que el jurat del premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent atorgara el premi a la meua novel·la El repòs del sobirà. Doncs bé, supose que seria Jesús Ros (del Partit Socialista del País Valencià), que llavors era l'Alcalde de Torrent i em lliurà el premi, qui informaria de tal fet a Joan Ribó. Després, al cap d'uns dies o setmanes aquest últim va proposar a la Mesa de les Corts Valencianes que l'òrgan de la cambra em felicitara pel premi. La Mesa no va prendre en consideració la proposta. Amb majoria del PP, a més de passar olímpicament del valencià, dic jo si és que també els va semblar inadequat molestar-se per un simple treballador de la casa.

En tot cas jo em vaig assabentar de la proposta, i un dia, en la cafeteria de les Corts, vaig tindre l'atreviment de dirigir-me a ell i agrair-li el detall; jo el coneixia de vista però mai havia parlat amb l'home. Res més. Això va ser tot. I el cas és que ara no vull deixar de dir que des d'aleshores em cau especialment bé. (Què hi farem! És de persones educades ser agraïts). A més a més, perquè Joan Ribó era, i pense que continuarà sent, un diputat d'aquells que paren pròxims al ciutadà. Recorde que anava amb bicicleta a les Corts i en l'entrada que diuen de l'Olivera la deixava.

Ah, per cert, em va faltar dir-li que potser fins i tot som un poquet família. No debades li diuen Joan Ribó Canut, i jo tenia una besàvia carcaixentina amb aqueix segon cognom, Carme Canet Canut. Total, xe, que m'alegre que siga el pròxim Alcalde de València. Enhorabona, senyor Ribó. Li retorne a la meua vegada la felicitació. Ja era hora que València tinguera un alcalde pròxim a les persones.