Joan Ribó Canut

Joan Ribó Canut, un polític pròxim a les persones

L'any 2003 vaig tindre la sort que el jurat del premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent atorgara el premi a la meua novel·la El repòs del sobirà. Doncs bé, supose que seria Jesús Ros (del Partit Socialista del País Valencià), que llavors era l'Alcalde de Torrent i em lliurà el premi, qui informaria de tal fet a Joan Ribó. Després, al cap d'uns dies o setmanes aquest últim va proposar a la Mesa de les Corts Valencianes que l'òrgan de la cambra em felicitara pel premi. La Mesa no va prendre en consideració la proposta. Amb majoria del PP, a més de passar olímpicament del valencià, dic jo si és que també els va semblar inadequat molestar-se per un simple treballador de la casa.

En tot cas jo em vaig assabentar de la proposta, i un dia, en la cafeteria de les Corts, vaig tindre l'atreviment de dirigir-me a ell i agrair-li el detall; jo el coneixia de vista però mai havia parlat amb l'home. Res més. Això va ser tot. I el cas és que ara no vull deixar de dir que des d'aleshores em cau especialment bé. (Què hi farem! És de persones educades ser agraïts). A més a més, perquè Joan Ribó era, i pense que continuarà sent, un diputat d'aquells que paren pròxims al ciutadà. Recorde que anava amb bicicleta a les Corts i en l'entrada que diuen de l'Olivera la deixava.

Ah, per cert, em va faltar dir-li que potser fins i tot som un poquet família. No debades li diuen Joan Ribó Canut, i jo tenia una besàvia carcaixentina amb aqueix segon cognom, Carme Canet Canut. Total, xe, que m'alegre que siga el pròxim Alcalde de València. Enhorabona, senyor Ribó. Li retorne a la meua vegada la felicitació. Ja era hora que València tinguera un alcalde pròxim a les persones.