Durant l’Edat Mitjana ja passava això, que hi havia topònims repetits. Així va ser quan el rei Jaume I estava ocupat en conquerir les terres del Sharq al-Andalus als musulmans.
Feia temps que presumia que en el Llibre del Repartiment de Mallorca –o l’equivalent al de terres valencianes–, devia haver bona cosa de rahals esdevinguts com al País Valencià rafals, rafels, ràfols, etc. I fa no res, un dia de març passat, he vist per internet l’existència d’un “rafal Alaraf” a l’illa de Mallorca, és a dir, amb el mateix nom del “rafal Alaraf” que amb el temps va esdevindre Rafelguaraf a València. I açò us semblarà del tot intranscendent. Que ho és, d’acord. Però no deixa de sorprendre'm un poc. Em passa prou vegades que una simple anècdota la trobe curiosa. En aquest cas concret, dos topònims que per la seua etimologia donaren noms de lloc idèntics. Perquè la primera part del topònim, rafal, designava una propietat privada de terrenys de secà, i l’altra part, Alaraf, potser feia referència al propietari o a algun altre aspecte ètnic, etc., etc.
Siga com siga, el que no sé ara mateix és si a Mallorca aquell Rafal Alaraf haurà esdevingut amb el temps un altre nom diferent o bé haurà desaparegut el seu rastre toponímic, o, al contrari, si encara es podria ubicar al terme de Petra. En tot cas les dades concretes que he vist per internet són aquestes. Apareix en una obra de Joan Binimelis, Descripció particular de l’illa de Mallorca i ses viles:
“.../...
23R.
Dels nous pobladors de la vila <de> y terma de Petra que primer
possehiren en ella alcarias y rafals.
.../…
A Baranguer Avoig, de Barcelona, lo rafal Alaraf, ab 4 jovades.
.../…”
Evidentment
aquell Baranguer devia ser un Berenguer; Avoig devia ser un cognom
que m’és absolutament desconegut o podria tractar-se d’un error
en la transcripció, i “lo rafal Alaraf” ubicat al terme de
Petra. Quant a les 4 jovades que el rei li va atorgar a Berenguer
Avoig (144 fanecades) és la mateixa extensió que va donar a Pere
Rosselló a Rafelguaraf, si bé aquest últim en va rebre 3 que cal
entendre com a terres de reg i 1 de secà que eren vinyes ermes.
