Sempre m'han agradat molt els mapes i els plànols, ja siguen antics o actuals. Fa uns dies vaig veure en la Biblioteca Digital Mundial un mapa d'Holanda de finals del s.XVIII (1791) que m'ha sorprés un poc. Resulta que uns anys en arrere vaig escriure un relat que es diu Carta a Wassenaar. I això per la relació d'amistat amb un xicot holandés que conec d'allà, i m'abellia fer algun relat que hi estiguera relacionat. De manera que se'm va ocórrer que un dibuixant flamenc escrivia a uns suposats familiars d'aquella població; o siga, una recreació literària en què el pintor flamenc del s.XVI, Anthonie Van den Winjgaerde*, escriu a uns suposats familiars que tindria a Wassenaar, una xicoteta població costanera holandesa, prop de Leiden, (Leyden en el mapa) situada a cent quilòmetres al nord de la ciutat d’Anvers, on hom suposa que va nàixer Winjgaerde.

Però, com vos deia, el que m'ha sorprés és que he vist en el mapa que junt a la població de Wassenaar (escrit "Wassenaer" en el mapa) apareix un topònim que diu "Wingarden". I em pregunte per aqueixa similitud amb Winjgaerde, que va ser l'autor d'uns dibuixos magnífics d'algunes ciutats de l'antic regne de València. Serà el significat el mateix? Guàrdia de la vinya o de les vinyes?  I és que segons em comentava l'amic holandés, Fred Schoorl, en holandés "winj" és "vi" i "gaerde" és guàrdia o guardià. En fi, siga o no siga la traducció la mateixa, en tot cas de vegades la ficció i la realitat no van molt separades, almenys hi ha una gran similitud entre el topònim i el cognom.

*Dibuixant flamenc, pintor de cambra del rei Felip II, traduït de vegades com a Antonio de las Viñas o de Bruselas i Antoine de la Vigne a determinats documents. Sembla que va nàixer a Anvers entorn l’any 1520. La tasca principal de Winjgaerde esdevingué en un inventari gràfic de les grans ciutats espanyoles i concretament les de la Corona d’Aragó, que les recorregué en 1563. Els dibuixos valencians són a l’Österreichische Nationalbibliothek de Viena. Hom l’ha anomenat el millor topògraf del seu temps, però la qualificació que més li escau és la de stadschilder, pintor de ciutats. No és cap exageració qualificar les panoràmiques de 1563 com la més sensacional aportació a la nostra iconografia geogràfica i arquitectònica (Les vistes valencianes d’Anthonie van den Winjgaerde. Vicenç M. Rosselló i al. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València, 1990).

I ara, a manera d'una altra prova, definitiva, vaig a veure si es queda amb la presentació que jo vull...  Doncs, sí, en efecte. Funciona correctament. Així que, ara mateix plegue trastos pel que fa a la reforma del bloc. Més endavant intentaré posar algun vídeo o enllaç musical, i l'entrevista que em va fer Robert Cortell. En fi, de moment vaig a preparar un poc la xarrada sobre bandolerisme que hem de tindre el pròxim dissabte al Pla de Corrals, al bell recer del Buixcarró (o potser més correctament dir ja Boscarró) després d'empassar-nos un plat de paella. Encara com que vindrà Manel Arcos, periodista i investigador a nivell de País Valencià sobre el bandolerisme, que en sap moltíssim més.

     Em sembla, i encara no les tinc totes, que finalment he aconseguit embastar el meu bloc d'una forma més agradable i adequada, més al meu gust, malgrat la senzillesa i elementalitat. Però és que jo no estic molt tret en aquestes coses de la informàtica. De totes formes li vull agrair a Salva Castelló l'amabilitat de fer-me una suggerència a propòsit de la possibilitat de reordenar la meua pàgina. I després d'estar provant uns dies, pareix com si ho haguera aconseguit.
     Si recordeu, pel mes de gener vos vaig fer sabedors que em posava en obres de reforma dels dos blocs que tenia aleshores per refondre'ls en un sol. I això amb els següents apartats o pàgines:
Agenda i notes on aniran actes previstos en la meua agenda, i altres notes com el tall de feina, obres acabades i no publicades i altres comentaris.
Biografia, la que ja coneixeu i que aniré retocant puntualment, si cal.
Estudis publicats ordenats des d'un punt de vista cronològic segons que es varen publicar.
Narrativa publicada també segons l'antiguitat en la publicació.
Traduccions d'algunes de les meues obres.
Premis literaris i altres distincions.
Ressenyes i crítiques literàries que afegiré a mesura que me n'assabente.
Catàlegs bibliogràfics i editorials que m'han publicat alguna obra.
Fotos i imatges que encara he d'escanejar i penjar al bloc.
Other languages sobre biografia en espanyol, anglés i francés.
     Però el cas ben cert és que enguany he tingut la casa de Rafelguaraf en obres, i després ha vingut el trasllat d'alguns mobles, també de la majoria de llibres del meu estudi, etc., etc. En fi,  que entre unes coses i altres i per als meus limitats coneixements informàtics...  tot açò era molta feina. Sobretot perquè no acabava d'atrevir-me a provar coses noves i fer-ho malbé. Però finalment... sembla que ho he aconseguit. Encara estic sorprés. Serà possible? Si açò ho arriba a llegir el meu ex-company Miquel Boronat no sé què em dirà.