 |
| Dinant a la Calçada, després de la presentació a Castelló |
A l'igual que vaig posar en el seu moment un resum de les intervencions dels senyors Aurelià Lairón, historiador, cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira, i de Tomàs Peris, historiador, professor de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent, ara pose també part de la intervenció de Francesc Torres, historiador, director de l'Arxiu del Regne de València, el proppassat 1 d'abril a Castelló de la Ribera.
"…D’entrada
hem
de
dir
que
el
títol
i
el
subtítol
en
són
ben
significatius,
ja
que
ens
ajuden
a
entendre
el
perquè
de
l’obra:
es
tracta
d’un
estudi
sobre
set
pobles
de
la
Ribera
que
reguen
de
la
Séquia
Comuna,
o
millor
dit
del
riu
Albaida.
És
el
riu
Albaida
i
la
Séquia
Comuna
de
l’Énova
els
que
han
unit
sempre
aquests
set
pobles,
i
els
autors
el
que
han
fet
és
prendre
la
seua
denominació
històrica,
“Castelló
i
les
Énoves”,
com
a
títol
del
llibre...
En
el
primer
(apartat),
el
més
curt
dels
tres,
els
autors
ens
donen
una
visió
geogràfica
del
territori
dels
set
pobles.
Ens
parlen
de
les
muntanyes
i
del
pla,
dels
rius
i
de
l’horta
i,
el
que
per
a
mi
és
molt
important,
inclouen
una
cartografia
molt
interessant
i
detallada
i
unes
fotografies
comentades,
el
que
ens
ajuda
a
entendre
moltes
qüestions
del
paisatge.
I
el
que
fa
que
la
lectura
del
llibre
siga
més
agradable,
un
aspecte
molt
important
de
cara
als
lectors,
però
també
de
cara
als
investigadors.
Potser
la
meua
vinculació
al
departament
de
geografia
de
la
Universitat
de
València
fa
que
jo
valore
molt
més
aquestes
representacions
cartogràfiques
i
les
fotografies,
ja
que
pense
que
és
una
aportació
molt
interessant
que
fan
els
autors.
Evidentment,
és
un
paisatge
que
veiem
tots
els
dies,
però
la
cartografia
i
les
fotografies
ens
mostren
molts
detalls
que
moltes
vegades
ignorem
per
desconeixença,
i
que
gràcies
al
llibre
de
Joan
Català
i
Vicent
Sanchis
podem
comprendre
i
estimar
una
mica
més.
El
segon
gran
apartat
és
molt
més
consistent...
els
autors
dediquen
una
especial
atenció
al
tema
dels
camins,
que
en
determinats
moments
es
converteixen
en
el
camí,
valga
la
redundància,
vertebrador
del
llibre.
La
xarxa
de
camins
és
un
tema
molt
important
i
no
molt
estudiat,
encara
que
últimament
s’han
fet
diversos
estudis
a
nivell
de
les
terres
valencianes,
i
a
poc
a
poc
anem
coneixent
millor
el
tema
de
les
vies
de
comunicació.
Personalment,
el
que
destacaria
d’aquest
segon
apartat,
és
l’esforç
dels
autors
per
fer
una
història
que
supere
l’àmbit
estrictament
local,
ja
que
han
tractat
de
donar
una
visió
de
conjunt
de
tots
els
pobles.
I
açò
no
és
gens
fàcil,
ja
que
suposa
treballar
a
un
nivell
diferent
de
l’àmbit
estrictament
local,
encara
que,
evidentment,
hi
han
nombrosos
trets
comuns
entre
els
set
pobles
que
ajuden
una
mica
a
donar
aquesta
visió
de
conjunt...
La
tercera
part
del
llibre
la
dediquen
els
autors
a
fer
un
resum
històric
dels
set
pobles
de
la
subcomarca
de
Castelló
i
les
Énoves.
De
cadascun
dels
pobles
ens
parlen
del
nucli
urbà,
del
terme
municipal,
del
relleu,
de
la
hidrografia,
de
la
xarxa
de
reg,
la
demografia,
les
vies
de
comunicació,
la
parròquia,
les
festes
i
per
últim
fan
un
resum
històric
de
la
població...
A
l’igual
que
en
el
primer
apartat,
els
autors
inclouen
un
aparell
cartogràfic
molt
interessant
i
nombroses
fotografies,
que
moltes
vegades
són
tant
importants
com
el
mateix
text.
De
fet,
he
de
dir
que,
gràcies
a
esta
cartografia
i
a
algunes
de
les
fotografies,
personalment
he
pogut
conèixer
detalls
que
havia
estudiat
i
que
fins
ara
no
havia
pogut
documentar
sobre
el
terreny...
Un
llibre
no
naix
de
la
nit
al
matí.
Al
seu
darrere
hi
ha
un
treball
intel·lectual,
però
també
de
camp
en
este
cas.
El
llibre
no
s’hagués
pogut
fer
sense
el
coneixement
exhaustiu
que
els
autors
tenen
dels
pobles
que
conformen
la
seua
terra,
la
terra
que
rega
la
Séquia
Comuna,
i
que
avui
coneixem
una
mica
més.
Crec
que
Joan
Català
i
Vicent
Sanchis
pertanyen
al
millor
de
la
tradició
de
la
Història
Local
valenciana.
Però
a
més
són
dues
persones
compromeses
amb
la
seua
terra,
la
seua
llengua
i
la
seua
cultura.
De
fet,
no
és
el
primer
treball
d’història
que
Joan
i
Vicent
realitzen.
A
més
a
més,
pense
que
el
seu
treball
ultrapassa
el
fet
de
la
Història
Local
i
passa
a
ser
un
treball
d’Història
Comarcal,
ja
que
inclou
un
total
de
set
pobles.
Això
és
important,
ja
que
ens
permet
comparar,
veure
com
les
diferents
comunitats
locals
han
donat
solucions
semblants
o
diferents
a
uns
mateixos
problemes,
o
bé
si
han
sabut
conjuminar-se
per
buscar
solucions
comunes,
com
és
el
cas
del
regadiu.
Com
tants
historiadors,
locals
i
no
tant
locals,
JOAN
CATALÀ
porta
una
doble
activitat
professional:
la
que
li
permet
guanyar-se
la
vida
i
la
dedicada
a
estudiar
la
història
de
la
seua
terra,
els
pobles
de
la
Sèquia
Comuna.
El
seus
treballs,
publicats
als
programes
de
festes
i
revistes
de
la
Pobla
Llarga,
Rafelguaraf
i
Manuel
des
de
1995,
ens
han
permés
conèixer
nombrosos
detalls,
tant
als
ciutadans
com
als
investigadors,
del
seu
poble
i
de
la
comarca.
Com
la
majoria
dels
historiadors
de
la
comarca,
ha
participat
en
les
Assembles
d’Història
de
la
Ribera
i,
com
es
pot
comprovar
en
el
llibre
que
hem
presentant,
és
un
especialista
en
l’estudi
de
les
antigues
xarxes
vials
(camins,
assagadors
ramaders,
etc).
També
és
un
inestimable
col·laborador
en
la
tasca
de
normalització
toponímica
que
ve
realitzant-se
els
darrers
anys,
i
ha
col·laborat
amb
l’edició
dels
fullets
de
Toponímia
dels
Pobles
Valencians
que
impulsen
la
Generalitat
i
l’Acadèmia.
VICENT
SANCHIS
també
ha
portat
fins
fa
poc
una
«doble
vida».
D’una
part,
la
seua
activitat
professional,
i
d’altra
banda
la
seua
dedicació
cultural.
Vicent
va
començar
publicant
llibres
d’història,
en
concret
una
Història
de
Rafelguaraf
que
vaig
tindre
l’honor
de
presentar
al
seu
poble
l’any
1995.
Però
després
s’ha
dedicat
majoritàriament
a
la
literatura,
i
de
fet
té
un
grapat
de
llibres
publicats
(5
novel·les
i
37
relats
curts)
i
ha
guanyat
diversos
premis
literaris.
Ara,
s’hi
dedica
totalment
a
la
seua
afició:
escriure
i
investigar.
Resumint
i
per
a
concloure,
l’obra
que
avui
presentem
és
un
exemple
de
la
millor
història
local
valenciana,
la
que
comença
en
la
dècada
dels
setanta
del
segle
passat,
i
de
l’experiència
i
maduresa
aconseguida
per
Joan
i
Vicent
durant
vora
dues
dècades
d’investigació
i
treball
de
camp.
Els
autors
mai
no
han
volgut
fer
una
història
de
campanar,
d’enhaltir
les
glòries
locals
de
cada
poble.
Ben
al
contrari,
han
fet
un
treball
rigorós
i
científic,
però
també
han
sabut
fer
un
treball
didàctic,
és
a
dir,
que
el
seu
treball
siga
útil
i
comprensible
per
tots
els
veïns
dels
set
pobles.
Com
els
autors
expliciten
en
la
dedicatòria
col·lectiva,
el
llibre
l’han
escrit
«per
a
què
els
veïns
i
les
veïnes
dels
set
pobles
de
la
subcomarca...
puguen
conèixer
i
estimar
un
poc
més
la
terra
on
viuen».
Per
tant,
és
de
justícia
donar
l’enhorabona
als
autors,
tant
per
l’esforç
realitzat
com
pels
magnífics
resultats
assolits.
També
cal
felicitar
a
les
autoritats
de
les
institucions
que
han
finançat
l’edició
del
llibre,
per
haver
tingut
clar
que
els
diners
gastats
per
posar
a
disposició
dels
ciutadans
el
treball
elaborat
per
Vicent
i
per
Joan
són
una
inversió
cultural
del
màxim
interès,
i
molt
més
perquè
ho
han
fet
en
una
situació
difícil
com
l’actual..."
