Dinant a la Calçada, després de la presentació a Castelló

       A l'igual que vaig posar en el seu moment un resum de les intervencions dels senyors Aurelià Lairón, historiador, cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira, i de Tomàs Peris, historiador, professor de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent, ara pose també part de la intervenció de Francesc Torres, historiador, director de l'Arxiu del Regne de València, el proppassat 1 d'abril a Castelló de la Ribera.

"…D’entrada hem de dir que el títol i el subtítol en són ben significatius, ja que ens ajuden a entendre el perquè de l’obra: es tracta d’un estudi sobre set pobles de la Ribera que reguen de la Séquia Comuna, o millor dit del riu Albaida. És el riu Albaida i la Séquia Comuna de l’Énova els que han unit sempre aquests set pobles, i els autors el que han fet és prendre la seua denominació històrica, “Castelló i les Énoves”, com a títol del llibre...

En el primer (apartat), el més curt dels tres, els autors ens donen una visió geogràfica del territori dels set pobles. Ens parlen de les muntanyes i del pla, dels rius i de l’horta i, el que per a mi és molt important, inclouen una cartografia molt interessant i detallada i unes fotografies comentades, el que ens ajuda a entendre moltes qüestions del paisatge. I el que fa que la lectura del llibre siga més agradable, un aspecte molt important de cara als lectors, però també de cara als investigadors.

Potser la meua vinculació al departament de geografia de la Universitat de València fa que jo valore molt més aquestes representacions cartogràfiques i les fotografies, ja que pense que és una aportació molt interessant que fan els autors. Evidentment, és un paisatge que veiem tots els dies, però la cartografia i les fotografies ens mostren molts detalls que moltes vegades ignorem per desconeixença, i que gràcies al llibre de Joan Català i Vicent Sanchis podem comprendre i estimar una mica més.

El segon gran apartat és molt més consistent... els autors dediquen una especial atenció al tema dels camins, que en determinats moments es converteixen en el camí, valga la redundància, vertebrador del llibre. La xarxa de camins és un tema molt important i no molt estudiat, encara que últimament s’han fet diversos estudis a nivell de les terres valencianes, i a poc a poc anem coneixent millor el tema de les vies de comunicació.

Personalment, el que destacaria d’aquest segon apartat, és l’esforç dels autors per fer una història que supere l’àmbit estrictament local, ja que han tractat de donar una visió de conjunt de tots els pobles. I açò no és gens fàcil, ja que suposa treballar a un nivell diferent de l’àmbit estrictament local, encara que, evidentment, hi han nombrosos trets comuns entre els set pobles que ajuden una mica a donar aquesta visió de conjunt...

La tercera part del llibre la dediquen els autors a fer un resum històric dels set pobles de la subcomarca de Castelló i les Énoves. De cadascun dels pobles ens parlen del nucli urbà, del terme municipal, del relleu, de la hidrografia, de la xarxa de reg, la demografia, les vies de comunicació, la parròquia, les festes i per últim fan un resum històric de la població...

A l’igual que en el primer apartat, els autors inclouen un aparell cartogràfic molt interessant i nombroses fotografies, que moltes vegades són tant importants com el mateix text. De fet, he de dir que, gràcies a esta cartografia i a algunes de les fotografies, personalment he pogut conèixer detalls que havia estudiat i que fins ara no havia pogut documentar sobre el terreny...

Un llibre no naix de la nit al matí. Al seu darrere hi ha un treball intel·lectual, però també de camp en este cas. El llibre no s’hagués pogut fer sense el coneixement exhaustiu que els autors tenen dels pobles que conformen la seua terra, la terra que rega la Séquia Comuna, i que avui coneixem una mica més.

Crec que Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al millor de la tradició de la Història Local valenciana. Però a més són dues persones compromeses amb la seua terra, la seua llengua i la seua cultura. De fet, no és el primer treball d’història que Joan i Vicent realitzen.

A més a més, pense que el seu treball ultrapassa el fet de la Història Local i passa a ser un treball d’Història Comarcal, ja que inclou un total de set pobles. Això és important, ja que ens permet comparar, veure com les diferents comunitats locals han donat solucions semblants o diferents a uns mateixos problemes, o bé si han sabut conjuminar-se per buscar solucions comunes, com és el cas del regadiu.

Com tants historiadors, locals i no tant locals, JOAN CATALÀ porta una doble activitat professional: la que li permet guanyar-se la vida i la dedicada a estudiar la història de la seua terra, els pobles de la Sèquia Comuna. El seus treballs, publicats als programes de festes i revistes de la Pobla Llarga, Rafelguaraf i Manuel des de 1995, ens han permés conèixer nombrosos detalls, tant als ciutadans com als investigadors, del seu poble i de la comarca.

Com la majoria dels historiadors de la comarca, ha participat en les Assembles d’Història de la Ribera i, com es pot comprovar en el llibre que hem presentant, és un especialista en l’estudi de les antigues xarxes vials (camins, assagadors ramaders, etc). També és un inestimable col·laborador en la tasca de normalització toponímica que ve realitzant-se els darrers anys, i ha col·laborat amb l’edició dels fullets de Toponímia dels Pobles Valencians que impulsen la Generalitat i l’Acadèmia.

VICENT SANCHIS també ha portat fins fa poc una «doble vida». D’una part, la seua activitat professional, i d’altra banda la seua dedicació cultural. Vicent va començar publicant llibres d’història, en concret una Història de Rafelguaraf que vaig tindre l’honor de presentar al seu poble l’any 1995. Però després s’ha dedicat majoritàriament a la literatura, i de fet té un grapat de llibres publicats (5 novel·les i 37 relats curts) i ha guanyat diversos premis literaris. Ara, s’hi dedica totalment a la seua afició: escriure i investigar.

Resumint i per a concloure, l’obra que avui presentem és un exemple de la millor història local valenciana, la que comença en la dècada dels setanta del segle passat, i de l’experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant vora dues dècades d’investigació i treball de camp.

Els autors mai no han volgut fer una història de campanar, d’enhaltir les glòries locals de cada poble. Ben al contrari, han fet un treball rigorós i científic, però també han sabut fer un treball didàctic, és a dir, que el seu treball siga útil i comprensible per tots els veïns dels set pobles. Com els autors expliciten en la dedicatòria col·lectiva, el llibre l’han escrit «per a què els veïns i les veïnes dels set pobles de la subcomarca... puguen conèixer i estimar un poc més la terra on viuen».

Per tant, és de justícia donar l’enhorabona als autors, tant per l’esforç realitzat com pels magnífics resultats assolits. També cal felicitar a les autoritats de les institucions que han finançat l’edició del llibre, per haver tingut clar que els diners gastats per posar a disposició dels ciutadans el treball elaborat per Vicent i per Joan són una inversió cultural del màxim interès, i molt més perquè ho han fet en una situació difícil com l’actual..."