dijous, 28 d’agost del 2014

Acudits, facècies i succeïts (6)





A mena de recordatori, vull fer-vos memòria d'açò:
El dia 12-VIII-2013 vaig iniciar la publicació al blog d'una sèrie de relats curts que duu per títol Acudits, facècies i succeïts i per subtítol Caràcters ternilencs, que diuen ben clar de què tracten i per on s'ubiquen els relats, en estar referit al gentilici de les persones nascudes o residents a Ternils, poble fictici que em vaig inventar en la novel·la Cendres de Ternils, sent Ternils un lloc molt destacat del terme de Carcaixent.
Una característica comuna a tots és que són relats curts entre un i dos fulls. En la majoria d'ells, sobretot, primer que res plantejaré l'escenari i els protagonistes, deixant a mode d'esclat final una frase o diàleg breu que a vegades serà graciós i altres no tant, però que explica ben a les clares una determinada manera de ser, és a dir: el caràcter ternilenc.
En alguns casos potser requeriria una certa explicació aqueixa frase final. Però en la mesura possible intentaré evitar-ho, perquè el que m'interessa és descriure uns determinats comportaments (tarannàs) i res més. I avance que alguns són poc o gens políticament correctes per masclistes, bròfecs, etc. Però és que són així, tal com és la vida. Ja sabem que la realitat supera la ficció i, fins i tot, sovint la supera amb escreix.
Algunes de les coses que es conten en els relats els he viscut jo mateix i altres me'ls han contat. En algun cas, al lector o lectora podran resultar-li coneguts per ser una mena d'acudits, facècies o succeïts que moltes persones conten com a propis del seu poble o bé d'un altre poble més o menys pròxim o popular on s'ubiquen els fets narrats.
I ara passe a posar el relat número 6.




6. La vedet


Fa uns quants anys, durant les festes d'un barri d'Algemesí, a més dels tradicionals passacarrers d'una banda de música, traques, missa i processó, etc., una cosa que no mai podia faltar –sense dubtes l'acte més esperat– era una vetlada de... varietés. Per això és que a la plaça del barri muntaven tots els anys l'entarimat, que des de dies abans les persones adultes ja estaven desitjant que arribara l'hora de començar l'actuació dels artistes, de "categoria internacional", segons que deia la publicitat dels pasquins apegats per ací i allà.
Total, que arriba la desitjada nit de varietés i quan estaven tothom asseguts, l'orquestra ataca una primera peça musical alhora que hi ha un joc de llums de colors i ix una xica ben plantada i agraïda que ha de fer de presentadora i donar pas a les actuacions del selecte elenc d'estrelles de la faràndula. I comença l'espectacle. En principi l'orquestra interpreta un parell de peces més per anar ambientant la cosa. Tot seguit, la presentadora dóna pas a un humorista que aconsegueix fer encanar de riure a uns i altres. Actuació que és seguida per unes quantes actuacions més de l'orquestra, i de nou intervé la presentadora mentre rep xiulets d'admiració perquè el tall del vestit li arriba vora la cintura. Però continua l'espectacle, i intervenen una parella d'artistes de flamenc, seguits per un mag, que és l'única novetat, de moment, segons que s'esdevé la nit més important de la festa del barri.
El cas és que quan ja és una hora un poc avançada i amb alguna que altra peça més de l'orquestra, pareix que allò va de perles, i el personal estan il·lusionats només de pensar que no pot tardar en aparéixer ella, el plat fort de la nit: Coral del Caribe, l'estrella que tancarà l'actuació espectacular, la vedet. Una vedet que actua allí per primera vegada i que en les fotos publicitàries es veu que és una dona bonica amb un cos atractiu i una sina més que abundant, encara que se li nota que no ja no és una artista molt jove.
I la presentadora, que en les dues últimes intervencions pareix un poc nerviosa, va i s'encara al públic quan toca presentar la vedet de categoria internacional Coral del Caribe.
Estimado público...
–Bééé! –fan hòmens majors que per moments s'han tornat com adolescents.
Estimado público... –i vinga xiulets i reclamar la vedet.
...Gracias, muchas gracias. Por fin ha llegado el momento tan esperado...
–Bééé!...
Estimado público, señoras y señores... lamento decirles que nuestra vedet internacional Coral del Caribe no podrá intervenir...
Tothom es queden muts, quasi paralitzats de les cordes vocals per un instant.
...Nuestra artista se halla indispuesta y no puede actuar. Así que, en su lugar, intervendrán una pareja de baile clásico español...
Què m'has dit? Ni pensar-ho! “Volem la vedet. Que mos tornen els diners. Fora, fora”, diuen uns i altres que insisteixen en veure la vedet per tot i per tot. Però algú de l'empresa parla amb la presentadora i aquesta diu:
–Estimado público... les presento a Coral.
I apareix en l'escenari ella. La vedet, Coral del Caribe vestida en roba de feina. Hom se la pot imaginar: una senyora de molt bon veure que va poc vestida. Bé, en realitat no va vestida, que si a penes duu unes plomes que li tapen les vergonyes... i amb un mocadoret al coll. I Coral que s'apropa al micròfon i sols amb un fil de veu els confirma que pateix una afonia ben forta i que li és impossible actuar. Però entre el públic tot són cares de decepció, que de seguida es transformen fins i tot en reclamacions de tornar-los els diners. Total que allà dalt de l’escenari tens a la vedet, a la presentadora i a un membre de l'empresa sense saber què fer per donar solució a les protestes del públic. I la gent que tampoc sap què fer, si anar-se’n o que. I en això que se sent una veu d’entre el públic que a mode de proposta diu:
–Xe, no passa res! Que mos ensenye la figa i en pau!