Empar, llegint la novel·la de Sara |
Amb Sara Sommerville, a Rafelguaraf |
Al mateix centre de Rafelguaraf, d'enfront just de l'ajuntament, hi ha un edifici de planta baixa i primer pis que era o és conegut encara com Ca Tomeu, per l'antic propietari que hi tenia una tenda bodegueta. En la planta baixa hi ha un bar, ara tancat, i el primer pis és una vivenda individual separada de la planta baixa.
Doncs bé, el cas és que per aquest pis han passat de pocs any cap
ací alguns forasters de parla anglesa. Però el que em sembla
interessant és que les dones de les dues parelles que hi han viscut
són... escriptores! En efecte, de la parella anterior que hi vivia,
formada per la nord-americana Sara Elliott i l'anglés John
Sommerville (Ginger pels amics), Sara és escriptora. Però se
n'anaren a viure als USA i per això és que abans vengueren el pis a una parella formada per
un irlandés, Sam, i una australiana, Tamara (Tammy).
Com vaig conéixer Sara? La meua veïna anglesa, Cathy Smith, de qui
vos he donat raó en alguna nota, tots els estius organitza una mena
de sopar per a la xicoteta comunitat anglòfila de Rafelguaraf. I jo,
encara que no sé anglés hi vaig com a “consort”, perquè la
meua muller, Empar, ho és a base de bé; vull dir, que li agrada
saber de l'idoma anglés i més coses d'allà.
De totes formes, anteriorment, pel Nadal de 2008, també coincidírem en un sopar on estava Sara Sommerville (de casada) i Ginger, un anglés pèl-roig i cara pigada que era conductor d'autobussos a Londres. La bona qüestió és que a les acaballes li vaig dir que jo tenia un llibre a la biblioteca del Congrés dels USA; és clar, traduint-li-ho la meua muller, Empar, que es defensa bé en llengua anglesa.
De totes formes, anteriorment, pel Nadal de 2008, també coincidírem en un sopar on estava Sara Sommerville (de casada) i Ginger, un anglés pèl-roig i cara pigada que era conductor d'autobussos a Londres. La bona qüestió és que a les acaballes li vaig dir que jo tenia un llibre a la biblioteca del Congrés dels USA; és clar, traduint-li-ho la meua muller, Empar, que es defensa bé en llengua anglesa.
Total, que ens ajuntàrem en algunes ocasions més. Ocasions en què
li contava jo de l'emigració de persones de per ací als Estats Units a
primeries dels anys 20 del segle passat, o bé de l'antiguitat de
Rafelguaraf, etc; perquè tot açò li interessava i jo li podia parlar bastant al respecte.
El cas és que en 2010 se'n tornaren als Estats Units, a Augusta
(Georgia), on viuen actualment. I aquest estiu ens ha comunicat que
li han publicat una primera novel·la, Death at the Old Mill Pond, a la que seguirà si més no
una segona. Ací teniu la foto d'Empar llegint-la. Però no feu molt de cas de la seua cara,
com si estiguera adormilada. No té res a veure amb l'interés de la
història, ocorreguda pels anys 1950, de temàtica racial amb un
crim i tot això.
Un altre dia posaré una nota sobre Tammy, que també escriu.