Diumenge 27 farà cinc-cents anys

  Diumenge 27 farà cinc-cents anys d'uns fets colpidors ocorreguts a l'Énova, en concret el saqueig de la població i la profanació de l'església. Fets succeïts, per tant, el 27 de juny de 1521 en el context de la primera Germania.

L'Énova en el llibre d'Abel Soler

Sobre això, La Bellota, revista d'opinió i informació de Manuel i l'Énova, publicada amb ocasió de la festa del Porrat d'enguany, va publicar un article que vaig escriure al respecte a partir d'un document que vaig trobar molt interessant en la monografia d'Abel Soler sobre la nostra població veïna. I ho vaig fer perquè els protagonistes eren molts d'ells de les Énoves i voltants (entre Xàtiva i Alzira) i, per tant, també de Rafelguaraf i Berfull, o directament relacionats. Almenys a mi em va fer reflexionar sobre la violència dels bàndols enfrontats i em vaig endur alguna sorpresa. Total que vos la recomane, i si podeu fer-se amb un exemplar de la revista, potser us agradaria llegir-lo; a més d'altres articles, poesies i escrits diversos que es publiquen en la revista que ja fa 25 anys de vida, amb 43 números editats, i en la qual tinc el plaer de col·laborar.

En l'any de Berlanga: Cendres de Ternils, una novel·la berlanguiana

 Demà faria cent anys Luis García Berlanga, guionista i director de cinemà valencià. I per això és que vos recorde que aquelles situacions tragicòmiques que tan bé dibuixava en les seues pel·lícules, també en podeu trobar en la meua novel·la:

 

 Cendres de Ternils

–ISBN: 978-84-92763-87-0. Depòsit legal: V-1.739-2012. Edicions 96, la Pobla Llarga 2012. Col·lecció de 6 a 96; rústica amb solapes, 21 x 14 cm, 256 pp; amb un pròleg de Vicent Pascual i il·lustracions de Pau Àlvarez.
Comentari en la contracoberta:
Vicent Sanchis ha bastit amb aquesta novel·la –un poc a l'estil García Berlanga– una crònica en què s'esdevenen històries que passen a Ternils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura franquista i la transició democràtica. Els protagonistes són membres de les famílies més destacades de la població, tant dretanes com esquerranes, així com alguns personatges neutrals. I encara que el relat no segueix un ordre cronològic estricte, la narració comença l'1 d'abril de 1939, dia en què finalitza la Guerra Civil Espanyola, i acaba poc després de la Transició, amb la pantanada de Tous.
Cendres de Ternils està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que provoquen les situacions tan absurdes i injustes que s'hi conten, esdevenint així una narració tragicòmica de la realitat quotidiana del poble de Ternils. Tanmateix, el lector o lectora observaran com, per sota de l'aparent comicitat, subjau el tarannà d'un poble que és força representatiu de la manera d'ésser dels valencians: perquè tant les històries com els protagonistes són perfectament versemblants i extrapolables a tot el País Valencià.