Demà faria cent anys Luis García Berlanga, guionista i director de cinemà valencià. I per això és que vos recorde que aquelles situacions tragicòmiques que tan bé dibuixava en les seues pel·lícules, també en podeu trobar en la meua novel·la:
Cendres de Ternils
–ISBN:
978-84-92763-87-0. Depòsit legal: V-1.739-2012. Edicions 96, la
Pobla Llarga 2012. Col·lecció de 6 a 96; rústica amb solapes, 21 x 14
cm, 256 pp; amb un pròleg de Vicent Pascual i il·lustracions de Pau
Àlvarez.
Comentari en la contracoberta:
Vicent
Sanchis ha bastit amb aquesta novel·la –un poc a l'estil García
Berlanga– una crònica en què s'esdevenen històries que passen a Ternils,
un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura
franquista i la transició democràtica. Els protagonistes són membres de
les famílies més destacades de la població, tant dretanes com
esquerranes, així com alguns personatges neutrals. I encara que el relat
no segueix un ordre cronològic estricte, la narració comença l'1
d'abril de 1939, dia en què finalitza la Guerra Civil Espanyola, i acaba
poc després de la Transició, amb la pantanada de Tous.
Cendres de Ternils
està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que
provoquen les situacions tan absurdes i injustes que s'hi conten,
esdevenint així una narració tragicòmica de la realitat quotidiana del
poble de Ternils. Tanmateix, el lector o lectora observaran com, per
sota de l'aparent comicitat, subjau el tarannà d'un poble que és força
representatiu de la manera d'ésser dels valencians: perquè tant les
històries com els protagonistes són perfectament versemblants i
extrapolables a tot el País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada