Ahir divendres em vaig assabentar que ha faltat la qui va ser la meua professora d'Història a l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva, quan feia 6é. del que aleshores s'anomenava Batxiller Superior. Així que, ara mateix, a més d'acompanyar en el sentiment la seua família i amics, pose encara que siga només unes breus notes de condolença. Notes que estic segur que seran compartides per tants exalumnes que ho hem sigut d'ella: Leonor Sanz Pons. Una persona a qui, almenys jo, crec que li dec d'alguna manera moltes de les coses que he fet o per les qual m'he interessat fins ara.
A més, a propòsit de la seua mort, pose ací també una poesia de l'escriptor carcaixentí Robert Cortell, amb la que em sent molt identificat. Perquè a banda dels sentiments que expressa, transmet el reconeixement que es mereixen molts ensenyants que amb el seu mestratge ens ajuden a arribar a ser persones.
Casa la Abuela, Xàtiva, 1997. Amb motiu dels 25 anys de la promoció del Batxillerat 1971-72 |
Necessitàvem un perquè
i ens donares el pensament.
I si ara sóc ací, bregant amb les paraules,
sé que t'ho dec, car res no tindria sentit
de no descansar sobre un ferm propòsit.
El temps passa, i anem escrivint
la nostra petita història. Potser
hom dirà que és una de tantes:
la lluita contra el present pel demà,
i el pòsit amarg de cada desfeta.
Però conservem el record del teu entusiasme,
i això també és l'esperança:
creure en aquells que ens estimen,
aprendre dels que transmeten
la seua humana experiència.
No hi ha molt més que dir: callar a temps
és una bona manera de concloure.
La vida ens separa, mes la memòria
tot ho empara, com la celístia la nit.
Que no és injust l'adéu, sinó l'oblit.
Leonor Sanz Pons
Catedràtica d'Història de l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva
SIT TIBI TERRA LEVIS