Comunicacions a la XIX Assemblea d'Història de la Ribera (Alberic)

Durant els dies 5, 6 i 7 del pròxim mes de novembre tindrà lloc a Alberic la XIX Assemblea d’Història de la Ribera, a la qual he presentat tres comunicacions. Una a la secció monogràfica: Història i llegenda: el barranc dels Dos Germans, i dues a la secció miscel·lània: Monedes romanes de Rafelguaraf (dins l’apartat d’Història Antiga), i El molí de la Senyoria del Tossalet (dins l’apartat d’Història Moderna).

La primera, Història i llegenda... assenyala en quin context històric va succeir probablement un fet que, amb el pas del temps, originaria el topònim del barranc dels Dos Germans, així com una llegenda relacionada; llegenda que forma part de la cultura popular i fins i tot literària. I açò darrer ho dic per la meua novel·la RODERS (publicada per Edicions 96, de la Pobla Llarga).

Camí i barranc dels Dos Germans

La segona, Monedes romanes... comunicació en què, com a cronista oficial de Rafelguaraf, em veig en l’obligació moral de donar a conéixer la troballa de nombroses monedes d’època romana al terme rafelguarafí. Totes elles trobades bàsicament en el triangle comprés entre Berfull, el Tossalet i Rafelguaraf; zona de reg de la séquia Comuna de l’Énova.

AS de Tiberi aparegut prop de Berfull

I la tercera i última, El molí de la Senyoria... tracta de l’existència del molí de la Senyoria del Tossalet, del qual fins a dates recents, jo, almenys, no en tenia ni la més mínima referència a la seua existència, tot ubicant-lo en el lloc concret del terme de l’Énova on crec que estava.

El Tossalet (Tossalnou) en primer terme i al fons l'Énova i Manuel

Sí. Ja sé que tot açò hui en dia no són més que “rotllos” que no interessen a ningú o quasi. Però trobe que almenys a alguns historiadors/es potser sí que els despertarà la curiositat. I em sembla una llàstima que no desperte la curiositat de gent jove, o de tants altres més adults que creuen saber molt de la història dels “seus” pobles. Però... què hi farem!, és lamentable que siga així. I no ho dic per les meues comunicacions, sinó pel conjunt, pel global que acabarà publicant-se en les actes corresponents. Perquè a parer meu la informació que es genera en aquests actes, és a dir, els llibres que es publiquen, hauria de despertar l'interés de molta gent.

En fi, si a algú li burxa la curiositat, encara que siga només una miqueta, i us podeu apropar a Alberic...

Vil·les, alqueries i cases de camp...

Em faig ressò d'un acte molt interessant per a tots aquells i aquelles a qui agrada la història.

L’Ajuntament de la Pobla Llarga i l'amic i company cronista de la població, Joan Català, us inviten el proper divendres 8 d’octubre, a les 19 hores, a la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga, a la presentació del llibre

Vil·les, alqueries i cases de camp. Poblament dispers, noves poblacions i urbanitzacions a la Ribera del Xúquer

obra que recull els 24 articles que se varen presentar a la Pobla Llarga en novembre de 2016 en la XVII Assemblea d’Història de la Ribera, que tenia per tema monogràfic el mateix títol del llibre.

Intervindran Ximo Vidal, Regidor de Cultura, el coordinador de l’obra, Joan Català, cronista local, i Aureliano Lairón, cronista oficial d’Alzira.

I només uns comentaris sobre la portada del llibre, que trobe molt encertada. M'agrada molt eixe blau tan net amb un contrast roig per al fons del títol.

El que es veu és l'hort de la Pedrera, fotografiat des de baix, a l'entrada sobre el barranc de Matilde (ant. de la Casa dels Frares), abans de les darreres reformes, quan encara hi havia un parell de pins d'enfront de la caseta i del porxe del costat.

Aquest hort està sobre un alteró, lloma o tossal en terme de Rafelguaraf, just en la cara que mira al nord, tal com es veu. Des de la redona de la carretera a la Pobla Llarga i Sant Joanet es veu perfectament. L'altra banda, que dona a migdia, és terme de l'Énova (per l'antic terme de Sans). A l'esquerra, més darrere, es veu una serra en color blau fosc, que és el Puig de Xàtiva. I les pedres en primer terme, a la dreta, potser es tragueren de la mateixa "pedrera" que li dóna nom a l'hort. Pedrera que durant un temps es faria servir per a això, per traure pedra per a les parets de les cases, dels horts, etc.