dijous, 17 de desembre del 2015

Felicitació nadalenca


       Ací teniu un arbre de Nadal típic valencià. Sí, ja sé que no té res d'original. De fet ho he agafat pel facebook. Però, en fi, pot passar com un arbre nadalenc del terreny. Així que, en tot cas:
     Vos desitge que passeu molt bones festes en companyia de familiars i amics i altres persones que vos estimen.
       Una abraçada a totes i a tots.

dimecres, 9 de desembre del 2015

Comentari de Josep Palomero


Heus ací el comentari que fa el senyor Josep Palomero, escriptor, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (actual vicepresident), a propòsit de la Toponímia de Rafelguaraf, que em va editar aquest estiu passat l'Ajuntament de Rafelguaraf. Mitjançant correu electrònic comenta que "és un llibre magnífic, un exemple per a molts altres ajuntaments."
Cal dir, però, que hi ha un xicotet però important error. Figura com a traductora Teresa Muñoz Lloret, cosa que no és certa, ja que el llibre el vaig escriure, com totes les meues obres, en valencià. En tot cas, no està de menys que torne a dir que es va editar per Edicions 96, a la Pobla Llarga. Una editorial que treballa molt bé els seus llibres, perquè disposa d'un personal molt professional que posen tot el seu interés en fer les coses molt ben fetes.

divendres, 20 de novembre del 2015

Un comentari sobre Toponímia de Rafelguaraf



Després de demanar-li permís a l'autor d'aquest comentari, Salvador Calatayud Giner, Llicenciat en Geografia i Història, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València, carcaixentí i historiador admirat per un servidor, és que passe a deixar constància del seu parer.

"Benvolgut Vicent:
abans que res volia demanar-te disculpes pel retard amb què et responc al llibre que em vas enviar. La raó és que el meu germà, atrafegat com va i despistat, no me'l va donar fins la passada setmana (ha passat altres vegades amb coses de Robert Cortell).
T'agraïsc molt la teua amabilitat i et felicite per un llibre tan reeixit. És una obra magnífica per la seua exhaustivitat, per la precisió dels comentaris i per l'encertadíssima combinació de les veus i les fotografies que les acompanyen (per cert, les fotos són en elles mateix un treball de gran valor pel que mostren i per la seua qualitat. La que ompli tota la pàgina 218 és bellíssima i fa somniar). Per la meua inclinació professional m'han interessat especialment els apartats del món rural. I trobe  que, a través de la toponímia, ofereixes informació rellevant sobre, per exemple, els molins, o les infraestructures de reg. Les veus dels horts són especialment interessants i les fotografies que les acompanyen també: quina riquesa de patrimoni de cases als horts! I, com sempre, m'impresiona el cas de Berfull, un lloc tan especial i una destrucció tan lamentable. No m'estranya que t'haja inspirat algun dels altres llibres teus. En fi, m'alegre molt de poder resseguir la teua obra una vegada més, gràcies  a la teua generositat. I espere en el futur poder ser més ràpid en la resposta.
Una abraçada,
Salvador."

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Un llibre vell que estime


Aquest llibre, Astronomía popular, va ser editat a Barcelona per Gustavo Gili, Editor, en l'any 1926, quan encara no s'havia descobert el planeta Plutó, tot i que, des de fa uns anys ja no és considerat com a planeta, si no recorde mal. Aquest llibre, malgrat el nivell científic, el vaig consultar en moltes ocasions sent un xiquet, encara que per la meua edat el que més cridava la meua atenció eren uns esbossos biogràfics de científics astrònoms, des dels grecs i alexandrins (Thales, Pitàgores, etc), passant pels àrabs (Al-Mamun, Al-Battaní, etc.), i altres com Copèrnico, Tycho Brahe, Kepler, Galileu, Newton...
Doncs bé, com vos deia, aquest llibre va ser un dels primers que vaig tenir el plaer de llegir, o millor dit, consultar, quan era adolescent. I és el cas que fa uns pocs dies, amb ocasió d'un viatge a Berlín, vaig tenir el plaer de visitar Potsdam, on hi ha l'Observatori Astrofísic que dirigia el professor Ludendorff, que apareix en la primera pàgina:

ASTRONOMÍA POPULAR, por S. Newcomb y R. Engelmann, completamente revisada con arreglo a los descubrimientos más recientes por el Prof. Dr. H. Lundendorff, en colaboración con los profesores Dr. Eberhard, Dr. Freundlich y Dr. Kohlschütter.

Doncs bé, mirant per internet m'assabente que en realitat el director de l'Observatori Astrofísic de Potsdam, es deia Friedrich Wilhelm Hans Ludendorff. I és que per aquella època els noms dels emperadors prussians estaven molt de moda. En tot cas ací teniu una imatge del tal Ludendorff.


divendres, 2 d’octubre del 2015

Projecte i presentació

Quan fa dos mesos que estic sense posar cap nota, ara vos dic que ha sigut perquè he estat treballant prou en un projecte de llibre que es dirà Recull d'estudis locals, per al qual ja tinc, fins i tot, una proposta de portada. I per altra part, com que me'n vaig uns dies de viatge, també vos dic que el pròxim diumenge dia 11 d'octubre tindré el plaer de participar en la presentació del llibre Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada de Manel Arcos.
Respecte el projecte de llibre es tracta d'un recull d'articles, col·laboracions, comunicacions i estudis diversos sobre aspectes etnogràfics, geogràfics, històrics i onomàstics de Rafelguaraf (incloent el Realenc que com sabeu és terme de Xàtiva), Ara bé, és un projecte, si va endavant, per a l'any 2018. I quant a la presentació del darrer llibre de Manel, perquè jo mateix el vaig animar que investigara el tema de la matança de la taverna de Rafelguaraf en temps de la primera república (1873). I en aquest llibre, sobretot en l'apartat quart, i final, es tracta d'aquest fet esgarrifador. En fi, això és el que hi ha. Vos deixe ací dues imatges al respecte.

dilluns, 3 d’agost del 2015

Bandolers reals, pel·lícules a banda

Levante, dimecres 29 de juliol, edició de la Safor

Fa alguns anys que conec l'investigador oliver Manel Arcos. De fet he participat amb ell, a Rafelguaraf i a altres pobles, amb ocasió de la presentació de diverses de les seues obres sobre bandolerisme valencià del segle XIX del qual és un gran coneixedor. El cas és que, en una de les ocasions en què el vaig presentar a Rafelguaraf el vaig animar que estudiara el tema de la matança de la taverna del Raval de l'any 1873. Fets, per cert, que s'han perpetuat en la memòria oral fins i tot amb dades que semblen més de llegenda que realitat, però, mai se sap...
En tot cas, la qüestió és que Manel ha tret en el seu darrer llibre un apartat en què, a mode d'esclat final, narra els fets que acabaren amb la mort d'un matrimoni de taverners i una xiqueta barxetana, que a mi em dóna la sensació que va morir per trobar-se en aquella taverna en un moment fatídic, sense tenir res a veure amb els motius que havien portat fins allí tres matons.
Doncs bé, aquesta setmana passada el periòdic Levante ha publicat un article que vaig fer al respecte, encara que a la Safor s'ha publicat amb el títol que li vaig posar, el mateix que du aquesta entrada (Bandolers reals, pel·lícules a banda), mentre que a la Ribera l'han titulat La matança de Rafelguaraf. Ah!, i ja posats, vos avance que enguany, el dia 11 d'octubre (la vespra dels fets), presentarem a Rafelguaraf aquesta obra de Manel Arcos, Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada.

Levante, diumenge 2 d'agost, edició de la Ribera

dimecres, 29 de juliol del 2015

A propòsit dels cartells de toponímia

 

Maria Josep Escrivà és una poeta grauera (del Grau de Gandia) digna hereva de les dots poètiques del seu avantpassat saforenc Ausiàs March, que si vivírem en un país normal seria molt més coneguda i valorada per la seua obra. Però no sols de lletres viu l'ésser humà, així que, a més a més de ser una activista cultural reeixida a la Safor i molt més enllà, com llicenciada en filologia professionalment dedica molt del seu temps a les tasques de correctora d'Edicions 96, l'editorial carcaixentina que ha fet possible que el llibre de Toponímia de Rafelguaraf siga una bella realitat. Doncs bé, el cas és que em fa el següent comentari:
"Digues a l'Ajuntament de Rafelguaraf que s'emmarque els cartells i que els hi expose com les belles mostres estètiques del poble i del terme. Això són joies visuals". 
Així que, per part meua, dit i fet... en paraules textuals de la pròpia Maria Josep. Ah! i cal dir també que eixes fotos tan boniques són obra de Pau Àlvarez, dissenyador del llibre, maquetador, fotògraf i moltes més coses.

dilluns, 27 de juliol del 2015

Un, altre, dia després

Amb Aigües Vives Pérez, Màster en Toponímia i Rafaela Aliaga, Alcaldessa de Rafelguaraf
No puc estar més pagat. Ahir vàrem presentar la Toponímia de Rafelguaraf, i diria que va ser un èxit. Un dubte que teníem era quin seria el lloc més adequat per a dur a terme la presentació. Al remat decidírem fer-la en el lloc on habitualment es fan les presentacions de llibres: la Llar dels Jubilats, en una sala on caben aproximadament unes 50 persones assegudes, o algunes més dretes.
El cas és que el local es va omplir. Bon senyal. Però atenció, tot s'ha de dir, hi havia persones vingudes d'Alzira, de la Pobla Llarga, de Carcaixent, de Barxeta, de Manuel, de Xàtiva; també de Rafelguaraf, clar que sí. Fins i tot hi havia un senyor que va vindre d'Almassora (Jesús Bernat, que té un blog -Imatgies- sobre toponímia i és membre de l'equip de redacció de la revista de la Societat d'Onomàstica Noms). Però encara de més enllà, una filòloga d'Alcanar (Àngela Buj). En fi, a aquestes dues últimes persones espere que els haja valgut la pena el viatge.
En tot cas, vull agrair novament a l'Ajuntament de Rafelguaraf la publicació del llibre; al grup de feisbuc Rafelguaraf, tota una vida en imatges que hagen permés que utilitzàrem unes quantes fotos, i a Edicions 96 (en especial a Pau i a Maria Josep) pel seu magnífic treball. La veritat siga dita és que s'ha quedat un llibre molt bonic. Espere que quan la gent el llija també el trobe interessant pel que fa al text.
Per cert, aprofite per informar que el llibre està a la venda a l'Ajuntament de Rafelguaraf al preu de 10 euros. Vos assegure que si es tractara d'un llibre fet amb interessos comercials el preu estaria al voltant d'uns 20 euros o més.

Postdata:

El preu del llibre és sols per intentar recuperar -l'ajuntament- una part de la despesa. I a suggeriment de Maria Josep Escrivà, poeta grauera (del Grau de Gandia) i correctora d'Edicions 96, em proposa que: "Digues a l'Ajuntament de Rafelguaraf que s'emmarque els cartells i que els hi expose com les belles mostres estètiques del poble i del terme. Això són joies visuals".
Doncs això, dit queda, en paraules textuals.

diumenge, 26 de juliol del 2015

El cartell número set, i últim



El cartell número set, i últim, és una foto de l'hort de Meliana. Este hort és un dels més antics del terme, ja que apareix documentat en 1867 un hort de don Luis Meliana. El topònim potser fóra degut a algun descendent d'un Luis Meliana que en 1747 era secretari de l'Ajuntament de Xàtiva. Està situat a la vora del camí Reial de Benigànim, entre el Riurau i l'hort de les Parres (terme de l'Énova); i té un rellotge de sol a la paret que dóna a migdia. També s'ha conegut com hort d'Emiliana, per deformació del cognom originari. En el moment de l'expansió agrícola taronjera, després dels colonitzadors carcaixentins, alguns propietaris xativins també tingueren moltes terres al terme de Rafelguaraf.

 
 

dissabte, 25 de juliol del 2015

El cartell número sis

El cartell número sis és una foto d'unes portelles del camí de Migdia del Riurau. El Riurau està ubicat sobre una lloma de roca arenisca que fins a ben entrat el segle XX es va utilitzar com a pedrera. El caseriu actual es va originar com a conseqüència de l'expansió agrícola tarongera produïda al llarg del segle XIX. L'etimologia de la paraula riurau deriva segons Joan Coromines de l'àrab “raf-raf”, que seria un “ràfec, porxada o cobertís” i d'una manera més actual el “lloc on s'assequen les panses”. De fa uns anys pensem que al Riurau o en les seues proximitats podria haver existit un assentament de la cultura ibèrica que en temps de la romanització es diria Palmella, que podria tractar-se de l'antecedent històric (no prehistòric) més antic del terme de Rafelguaraf.



divendres, 24 de juliol del 2015

El cartell número cinc

El cartell número cinc és una foto del carrer de Sant Antoni (al Raval). A Rafelguaraf, com a tants pobles valencians encara hi ha el bon costum, sobretot estiuenca, de traure les cadires al carrer i estar de tertúlia amb familiars, amics i veïns. En una de les darreres fotos que va realitzar Pau va traure estes persones que foren les primeres, eixe dia precisament, en eixir al carrer a prendre la "fresca". Fresca relativa, és clar, perquè este mes de juliol està resultant un dels de més calor des de feia molt de temps.

dijous, 23 de juliol del 2015

El quart cartell

El quart cartell és una foto presa des del pas elevat que hi ha just al costat de la nova estació de l'Adif de l'Énova-Manuel. Al bell mig de la mar verda del tarongerar es veu: centrat i un poc més en primer terme uns arbres més alts. Allí hi ha l'encreuament del camí de Berfull a l'Énova amb el camí del Quincaller, que baixa cap al barranc de Barxeta; en este encreuament es trobava l'autèntic molí de Berfull (o siga, pertanyent a la senyoria del llogaret). També veiem Berfull al fons a l'esquerra, un poc més al fons el Tossal (que es va dir també el Puig Gros) ben poblat de pins fins i tot per la part que dóna a migdia (perquè en ser un tossal aïllat de les serres pròximes s'ha lliurat d'incendis), i part del llogaret del Riurau a la dreta.


dimecres, 22 de juliol del 2015

El tercer cartell

Vista parcial del tarongerar del Realenc (el Pinar dels Frares)

El tercer cartell és una vista parcial del gran tarongerar amb reg a goteig del Realenc (el Pinar dels Frares). No deixa de ser curiós que junt a un poble com Rafelguaraf, amb una parcel·lació de les terres molt gran, o siga, amb un acusat minifundisme, existisca la finca agrícola més gran del País Valencià, sobretot des que l'estiu de 1995 el darrer descendent de la família Oriol y Urquijo la va vendre a la firma Cañamás, d'Oliva. Per cert, el poble que es veu allà al fons deu ser el Genovés, i una altra cosa, em pregunte: quanta de la riquesa que genera aquesta finca es queda ací?



dilluns, 20 de juliol del 2015

El segon cartell


El segon cartell és una foto presa des del camí de les Basses Roges. En ell s'ha basat Pau per fer la portada del llibre, i podem veure en primer terme la Casa dels Frares (del Realenc), després de més a menys es veuen una multitud d'horts disseminats, el Riurau, Rafelguaraf, Berfull, el Tossalet, i encara més enllà l'Énova i Manuel.


El primer cartell

El pròxim diumenge, dia 26, tindré el gran plaer de presentar un llibre que trobe que és molt bonic. Sí, ja sé que no puc ser objectiu, però diré sincerament el que pense. El llibre es diu Toponímia de Rafelguaraf. L'acte, com ja havia anunciat fa uns dies, tindrà lloc a la Llar dels Jubilats (C/Joan Silvestre, núm. 2), i en primer lloc intervindrà la senyora Alcaldessa de Rafelguaraf: Rafaela Aliaga Sendra, tot seguit jo mateix presentaré a Aigües Vives Pérez que intervindrà a continuació i, finalment, de nou em dirigiré al públic durant uns pocs minuts. L'obra comprén tots els nuclis de població del terme de Rafelguaraf, és a dir, el Tossalet, Berfull, el Riurau, però igualment he inclòs el Realenc -terme de Xàtiva-; com sempre faig, per cert. I això a través d'un recull exhaustiu de topònims sobre l'Orografia, la Hidrografia natural, el Sistema de reg, el Poblament dispers, les Grans divisions del terme, les Partides i paratges, les Vies de comunicació i Altres llocs d'interés.
Com deia abans, tot i que no puc ser imparcial ni objectiu, m'atrevisc a dir que és un llibre molt interessant. I això perquè, a més del seu contingut estricte pel que aporta a la toponímia, per la gran quantitat d'informació visual que conté. Ja que és com una mirada -a través de 286 fotografies-. De manera que si teniu familiars, amics o qualsevol persona a qui obsequiar-los amb un exemplar, de segur que es faran una bona imatge, actual i antiga, de la realitat del terme del Rafelguaraf.
El cas és que a partir d'ara mateix, tots els dies vos posaré un dels cartells que havia preparat Pau, d'Edicions 96, que ha fet un magnífic treball de llibre. En veritat que ha sabut interpretar la idea que jo portava per a les il·lustracions. En fi, que estic molt content, xe!

Accés sud a l'hort del Pouet. En primer terme el barranc del Realenc


dimecres, 1 de juliol del 2015

Un llibre: Toponímia de Rafelguaraf


Atenció, hi ha un canvi de data: de dissabte 25 passa a diumenge 26. De manera que queda així:
El diumenge 26 de juliol, a les 12,00 hores, tindrà lloc a la Llar dels Jubilats la presentació del llibre Toponímia de Rafelguaraf.
Iniciarà l'acte Rafaela Aliaga Sendra, Alcaldessa de Rafelguaraf, a continuació parlarà Aigües Vives Pérez Piquer, Màster en Toponímia i assessora lingüística de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i finalment intervindré jo mateix. I per a tranquil·litat dels qui s'animeu a vindre, vos he de dir que l'acte està previst que dure al voltant d'uns 30-40 minuts.
La Toponímia i la Història estan ben relacionades perquè els noms de lloc sempre tenen una història al darrere. I és per això que de sempre m'ha interessat molt saber qualsevol cosa que tractara dels topònims del terme de Rafelguaraf i del Realenc (terme de Xàtiva).
El llibre té un total de 240 pàgines de 270 x 210 cm., amb les portades de cartolina gràfica amb solapes. I és una publicació feta per Edicions 96, de Carcaixent, per a l'Ajuntament de Rafelguaraf. Conté prop de 300 fotografies a color, excepte unes poques en blanc i negre com a testimonis de construccions desaparegudes o molt transformades.
Aquest llibre el vaig començar l'hivern de l'any 2005 fins l'estiu de 2014; en realitat, fins ara mateix, perquè al remat sempre acabes fent alguna que altra correcció puntual d'última hora. I des de l'estiu passat, en què vaig acabar la tasca de fer una quantitat gran de fotos, que en dates recents s'han hagut de repetir en algun cas, és que ara finalment veurà la llum en els pròxims dies.
I respecte els llibres d'història local que porte publicats fins ara, m'agradaria que més prompte que tard torne a haver interés en la gent jove per les ciències humanes. Pels motius que siguen, i més els darrers anys per la crisi econòmica, que a Rafelguaraf no sé de gent que s'interesse per la història (amb les honroses excepcions de rigor). Per això és que fa molts anys que pense que sóc un tipus rar, si és que interessar-se per la nostra història, que sembla com si no li interessa a ningú o quasi ningú, és per a ser considerat un tipus rar. Si és així... perdoneu-me la immodèstia, estic moderadament orgullós de ser un tipus rar.

El terme municipal de Rafelguaraf i el Realenc (de Xàtiva)

dijous, 11 de juny del 2015

Francesc Colomer Sánchez



Francesc Colomer Sánchez, president de les Corts Valencianes

Actualització a data 26 de juny.

M'assabente ara pel feisbuc que Francesc Colomer dimitirà perquè siga president de les Corts Valencianes Enric Morera. I em pregunte per què no el van fer president en la sessió constitutiva? En fi, poc ha durat la meua alegria per Francesc Colomer. Supose que són eixes coses de la política que ignore ni m'interessa massa tampoc, la veritat. En tot cas no em desdic de la nota que hi ha baix d'aquestes primeres línies. No tinc el plaer de conéixer Enric Morera, però vos puc assegurar que Francesc Colomer és un dels diputats més adequats per al lloc.

Francesc Colomer Sánchez, president de les Corts Valencianes en la IX Legislatura, és membre del PSPV però abans ho va ser d'EUPV. Ha sigut alcalde de Benicàssim en tres etapes diferents i també ha estat portaveu socialista a la Diputació de Castelló, on va tindre enfrontaments amb Carlos Fabra (ara a la presó de Aranjuez) per les denúncies continuades pel comportament poc transparent d'aquest últim.
Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de València i doctorat en Humanitats per la Universitat Jaume I de Castelló. Compta amb un màster en Dret Internacional i Relacions Exteriors. I té experiència docent en ensenyament secundari com professor d'Ètica.
Recorde especialment les seues intervencions a les Corts Valencianes. I entenc que per la seua educació, i sobretot formació, és que quan estava en ús de la paraula, més prompte o més tard, bastant vegades acabava citant Aristòtil. Per a mi destacava i açò ho vull recalcar molt per les seues intervencions sempre amb moltíssima educació, gens plagades de la “mala llet” que sovint feien alguns demagogs, ni intervenint en un to enfadat o bé allò que diem perdent fàcilment els papers. Un dels darrers records que tinc d'ell és que feia de guia d'un diputat invident de Castelló a qui sovint acompanyava agarrat del braç per dins del Palau de Benicarló.
Ara mateix em ve a la memòria una intervenció seua en què li va contestar el diputat del PP, Rafael Maluenda, que li retreia el seu canvi de jaqueta d'EUPV al PSPV. Quan Maluenda haguera fet millor en callar, o almenys no utilitzar eixe argument, per tenir entre les seues pròpies files diputats trànsfugues; un d'ells, per cert, entrarà en la presó el dilluns que ve (Rafael Blasco).
En fi, ja m'agradaria a mi que molts dels diputats i diputades tingueren l'educació i bones maneres de Francesc Colomer. Per això és que m'alegre molt que el president de les Corts Valencianes siga una persona amb tan gran formació humanística. Enhorabona, senyor Colomer, s'ho mereix. Em considere representat per vosté.

divendres, 5 de juny del 2015

Joan Ribó Canut

Joan Ribó Canut, un polític pròxim a les persones
L'any 2003 vaig tindre la sort que el jurat del premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent atorgara el premi a la meua novel·la El repòs del sobirà. Doncs bé, supose que seria Jesús Ros (del Partit Socialista del País Valencià), que llavors era l'Alcalde de Torrent i em lliurà el premi, qui informaria de tal fet a Joan Ribó. Després, al cap d'uns dies o setmanes aquest últim va proposar a la Mesa de les Corts Valencianes que l'òrgan de la cambra em felicitara pel premi. La Mesa no va prendre en consideració la proposta. Amb majoria del PP, a més de passar olímpicament del valencià, dic jo si és que també els va semblar inadequat molestar-se per un simple treballador de la casa.
En tot cas jo em vaig assabentar de la proposta, i un dia, en la cafeteria de les Corts, vaig tindre l'atreviment de dirigir-me a ell i agrair-li el detall; jo el coneixia de vista però mai havia parlat amb l'home. Res més. Això va ser tot. I el cas és que ara no vull deixar de dir que des d'aleshores em cau especialment bé. (Què hi farem! És de persones educades ser agraïts). A més a més, perquè Joan Ribó era, i pense que continuarà sent, un diputat d'aquells que paren pròxims al ciutadà. Recorde que anava amb bicicleta a les Corts i en l'entrada que diuen de l'Olivera la deixava.
Ah, per cert, em va faltar dir-li que potser fins i tot som un poquet família. No debades li diuen Joan Ribó Canut, i jo tenia una besàvia carcaixentina amb aqueix segon cognom, Carme Canet Canut. Total, xe, que m'alegre que siga el pròxim Alcalde de València. Enhorabona, senyor Ribó. Li retorne a la meua vegada la felicitació. Ja era hora que València tinguera un alcalde pròxim a les persones.

dijous, 28 de maig del 2015

Imatges amb "drons"



Ací teniu una mostra del que l'ontinyentí Lluís Pérez està fent amb uns vídeos molt curtets (massa curtets) que ha començat a publicar en youtube sobre pobles i diversos paratges de la Vall d'Albaida. En aquest cas en concret es tracta d'unes imatges molt boniques de Llutxent: comença amb una vista de la part superior del campanar de l'església, tot seguit es veu el Castell o Palau dels titulars de la senyoria, a continuació el castell musulmà de Xiu, seguit d'unes vistes de l'ermita de la Consolació i del convent dominicà. Al meu parer, magnífic.
I és que les possibilitats que permeten els "drons" obrin un camp nou, molt interessant, per a fer tot tipus de vídeos i documentals i mostrar aspectes històrics, etnogràfics, etc., etc., dels pobles. A vore quan en veiem de la nostra zona: Carcaixent, Castelló i les Énoves, Rafelguaraf, Berfull... Els qui sabeu de so i d'imatge no s'animeu?

dilluns, 18 de maig del 2015

Escapada a Itàlia




Entre els dies 8 i 12 de maig he tingut l'immens plaer de visitar una part del nord d'Itàlia que m'ha encantat. Què dic, encantat, m'ha deixat bocabadat!
Empar i jo acompanyàrem en una escapada a la nostra filla Flàvia que ha d'estar d'au pair amb una família italiana de per allà.
Estiguérem a un hotel de Bolonya, i ens desplaçàrem el dissabte 9 a Venècia. Què dir-vos d'aquesta ciutat? Que és bellíssssimaaaa! Que ja em fa ganes de tornar a visitar-la. El diumenge 10 gaudírem del centre antic de Bolonya, uauuu, una passada també. I el dilluns anàrem a Florència. Què dir de Florència? Mare de Déu!
I és que, encara que sabíem un poc el terreny que anàvem a veure per les pel·lícules, etc., la veritat és que quan estàs davant de tants monuments i tant d'art junt et quedes sense paraules, impressionats que no ens ho acabavem de creure estar davant de tantes meravelles.
Per altra banda, en qüestió de l'idioma ens va donar la sensació que estàvem gairebé com si fóra a casa nostra. Açò de tenir llengües derivades d'una mateixa llengua mare, la llatina, fa això, que des del primer moment no tingues una sensació estranya, com de trobar-te tan lluny de casa, tan foraster. En fi, supose que m'enteneu. Ah, per cert, el bitllet del tren de Bolonya a Venècia només 24 euros anar i tornar, en un tren molt còmode. Ací a València, el de rodalies enguany l'han augmentat una barbaritat. Encara diuen, visca Itàlia!

dissabte, 16 de maig del 2015

Autores i autors carcaixentins

Entre els dies 6 al 14 de maig han tingut lloc a la Biblioteca Pública Municipal les XIII Jornades Literàries de Carcaixent.
El dimecres 6 de maig tingué lloc una conferència titulada Carcaixent literària a càrrec del professor Enric Salom Ramón i Josep Antoni Fluixà, que va ser seguida d'una lectura de textos per part d'algunes autores i autors carcaixentins entre els quals tinc el plaer de ser considerat.
El divendres 8 hi hagué una vetllada literària amb la lectura dramatitzada de l'obra Terentius, de Juanjo Prats, a càrrec d'Àgora Grup de Teatre.
El dimarts 12, una sessió d'experiències didàctiques sobre L'art en primera persona, projecte interdisciplinar de l'IES Arabista Ribera, a càrrec dels professors Alfred Aranda, Pasqual Pastor, Àngels Doménech i Fernando Rodríguez.
I finalment, el dijous 14 va tenir lloc la presentació del poemari Hores ingrates, de Robert Cortell, Premi de Poesia Ibn Jafadja, Ciutat d'Alzira 2014, a càrrec del professor d'Història Econòmica de la UV Salvador Calatayud Giner, amb la participació de Josep Antoni Fluixà, del propi autor i del rapsode David Vidal que va recitar uns poemes.
Per cert, en uns marca-pàgines que feren hi ha una llista de 19 autores i autors, que jo allargaria a 20, perquè el fill de Pasqual Peralt va fer una obra de teatre i no hi figura. També podeu veure en la foto del grup que participàrem en la lectura de textos, que hi ha el qui podríem dir seria el degà del grup, Domènec Canet. Però em vaig adonar que a continuació els més veterans som Vicent Pardo i jo mateix.
I una altra reflexió. Perdoneu-me la immodèstia, però jo crec que quan vaig començar a publicar les primeres obres, és possible que d'una forma o altra també vaig contribuir a animar a altres persones a escriure, que potser es plantejarien "xe, si Vicent escriu i li publiquen... per què no a mi?" En fi, siga com siga, m'alegre de la quantitat de gent que escriu i tenen obra publicada ara mateix a Carcaixent. Perquè, com a mínim, donades les circumstàncies de la societat tan banal en què vivim, és com una flama encesa a Carcaixent i símbol d'un poble que, malgrat tot, encara manté viva la flama de la cultura. Açò darrer, és clar, pel que fa al món de les lletres literàries. Perquè també a Carcaixent hi ha altres aspectes culturals dignes de destacar, com ara Àgora Grup de Tearre, l'Associació Pictòrica, i una quantitat gran de geògrafs, historiadors, economistes, etc., sense dubtes, tots mereixedors també de reconeixement.
Els tres més veterans a l'esquerra de la foto: Domènec Canet, Vicent Pardo i jo mateix

diumenge, 3 de maig del 2015

XIII Jornades literàries a Carcaixent




El promer dimecres 6 de maig participaré en un acte de lectura de textos propis de diversos autors i autores de Carcaixent. Per la meua part, dir-vos que he pensat llegir un breu fragment d'Adéu a Berfull (Fàtima de Berfull), per ser la primera novel·la que vaig escriure i em publicaren (Edicions La Xara, de Simat de la Valldigna), i un altre de Carta a Wassenaar, un relat curt que forma part de Dellà lo riu Xúquer, la meua darrera obra publicada (Edicions 96, de Carcaixent). 
En principi sembla que serà a partir de les 20,00 hores quan llegirem els textos. Esteu totes i tots convidats. Si teniu interés i vos és possible vindre, compartirem uns moments d'esplai al voltant del món de la literatura d'ara i ací. I, si a més a més vos interessa obtenir un certificat d'assistència, el Cefire de Xàtiva vos lliurarà el document corresponent. Ah, i no cal pagar res ni per apuntar-se o senzillament assistir a qualsevol dels actes.



dimecres, 29 d’abril del 2015

Esmorzar a les Corts Valencianes

Amb Miquel, Belén i Anna, acabant d'esmorzar

A l'hemicicle, camp de batalla de paraules
Des del dia 7 de febrer de 2013 que no havia tornat pel palau de Benicarló a fer-los una visita a les companyes i companys de treball. Açò de ser com un vehicle que no passa la ITV, és el que fa, que perds el contacte amb persones que han format part de la teua vida durant molts anys, tants com vint, en què feia diàriament el trajecte de Carcaixent a València en els trens de rodalies de Renfe, ara l'Adif.
Però el cas és que, ahir mateix, Empar i jo esmorzàrem a la cafeteria de les Corts Valencianes amb Miquel Boronat (de Tavernes de la Valldigna), Anna Llinares (de Sollana) i Belén Llinares (del Campello). Allí mateix vaig tenir el plaer de saludar altres companys i companyes, d'alguns dels quals ja no recorde bé els noms, i també els companys cambrers: Fernando, Ximo i Isabel. Després, com no podia ser d'altra manera, vàrem passar pel Servei de Publicacions on vaig saludar a Josep Maria, Dani, Maria, Mònica, Mati, Rosanna, Paulí...
La veritat: per a mi sempre és un plaer molt gran retrobar tantes cares conegudes a pesar de tant de temps i de tantes coses com m'han passat. En fi, els vaig trobar a totes i a tots molt bé; el pitjor de tots jo, que estic fet un carrossa.

dimecres, 22 d’abril del 2015

A propòsit de la 50 Fira del Llibre de València




Compartisc les activitats previstes per Edicions 96 de Carcaixent a la 50 Fira del Llibre de València. I a propòsit de la xarrada que he de fer el pròxim 1 de maig, dir-vos que ara mateix estic preparant-la. A veure si és possible fer-la amb projecció d'imatges, que sempre és molt més entretingut pels assistents, però també per a mi.

dijous, 16 d’abril del 2015

La tasca més immediata


El dia 1 de maig tindré el plaer de participar en la 50 Fira del Llibre de València, amb una xarrada sobre les comarques centrals, on estan ubicades la novel·la Cendres de Ternils, el recull de contes El geperut del Buixcarró i altres contes i el recull de relats curts Dellà lo riu Xúquer (El País de les Muntanyes). Aquest acte tindrà lloc a la sala d'audiovisuals dels Vivers, a les 19,30 hores.





El dia 6 de maig, participaré en un acte de lectura de textos propis a la Biblioteca Municipal de Carcaixent, dins de les jornades literàries de 2015. Pel temps de què disposaré estic pensant en llegir un parell de fragments de la meua primera novel·la, Adéu a Berfull (ara Fàtima de Berfull) i de la darrera obra de narrativa publicada, Dellà lo riu Xúquer.


I encara sense data -espere que siga més prompte que tard-, estic preparant la presentació del llibre Toponímia de Rafelguaraf. Per a aquest acte tindré la sort de gaudir de la companyia de la carcaixentina Aigües Vives Pérez Piquer, funcionària de la Conselleria de Cultura que és una de les persones que més en saben de la nostra toponímia i que farà uns comentaris sobre l'obra. En tot cas, en saber més coses al respecte ja vos les faré saber.