Entre els dies 8 i 12 de maig he tingut l'immens plaer de visitar una part del nord d'Itàlia que m'ha encantat. Què dic, encantat, m'ha deixat bocabadat!
Empar i jo acompanyàrem en una escapada a la nostra filla Flàvia que ha d'estar d'au pair amb una família italiana de per allà.
Estiguérem a un hotel de Bolonya, i ens desplaçàrem el dissabte 9 a Venècia. Què dir-vos d'aquesta ciutat? Que és bellíssssimaaaa! Que ja em fa ganes de tornar a visitar-la. El diumenge 10 gaudírem del centre antic de Bolonya, uauuu, una passada també. I el dilluns anàrem a Florència. Què dir de Florència? Mare de Déu!
I és que, encara que sabíem un poc el terreny que anàvem a veure per les pel·lícules, etc., la veritat és que quan estàs davant de tants monuments i tant d'art junt et quedes sense paraules, impressionats que no ens ho acabavem de creure estar davant de tantes meravelles.
Per altra banda, en qüestió de l'idioma ens va donar la sensació que estàvem gairebé com si fóra a casa nostra. Açò de tenir llengües derivades d'una mateixa llengua mare, la llatina, fa això, que des del primer moment no tingues una sensació estranya, com de trobar-te tan lluny de casa, tan foraster. En fi, supose que m'enteneu. Ah, per cert, el bitllet del tren de Bolonya a Venècia només 24 euros anar i tornar, en un tren molt còmode. Ací a València, el de rodalies enguany l'han augmentat una barbaritat. Encara diuen, visca Itàlia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada