dilluns, 27 de juny del 2016

Hui més que mai sóc un ternilenc en l'exili


Hui és un dia d'eixos que em considere un ternilenc en l'exili. Per això és que vull recordar que en Notes de l'exili i sense una periodicitat fixa pose Notes (notícies breus, comunicacions concises) de tota mena de coses que en un moment donat m'abelleix. I això amb preferència per qüestions relatives a etnografia, geografia, història i onomàstica de l'àmbit de la subcomarca de Castelló i les Énoves, així com d’aspectes literaris especialment per donar a conéixer la meua activitat narrativa. I açò darrer, perquè ja sabem que qui no ix pels mitjans de comunicació (sobretot per la tele) és com si no existira. O siga, en aquest sentit l'existència del blog és per fer publicitat de la meua obra. Per tant, ho repetisc, és per tenir com un mostrador de les coses que escric.

I són de l'exili (allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics) -tot i que exili "interior", òbviament- per dues raons bàsiques. Una primera, voluntària, perquè de fa temps que em sent un poc fora d'aquesta societat tan banal i meninfota en què vivim; i hui, després del resultat de les eleccions generals d’ahir, encara molt més. I una segona, per motius de força major, que pel que fa a relacions socials em fan estar bastant al marge de la vida "normal" de qualsevol persona. Ara, malgrat tot, quant a les ganes d'escriure no les perd de cap de les maneres. Així que, en la dèria d'escriure continue.

Salt al barranc de la font del Perelló

4 comentaris:

  1. Ei, Vicent, exiliat i tot espere que no deixes d'escriure, les noticies si cal les pots pescar pel que t'assabentes a través de la xarxa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Hola, Mercè. Pots estar segura que així ho faré. Moltes gràcies. Una abraçada... Ah! i la meua enhorabona, senyora llicenciada en filologia catalana

    ResponElimina
  3. Vicent, d'això ja fa un any el 2014, que em van avisar per anar a arreplegar el títol que corresponia a l'any anterior, el 2013,el feisbuc l'altre dia es va encarregar de recordar-m'ho, el cas és que em va pillar de mal talant i crec que no vaig contestar-li molt bé, i això que déu ser una màquina qui ho fa. Però bé, ja tinc el títol i res més. Era molt més divertit quan estava estudiant que amb el paper en la butxaca. Em pregunte que ara que puc fer. Amb l'edat que tinc ja em diràs. Una abraçada

    ResponElimina
  4. Com a mínim, continuar mantenint eixe blog tan bonic i interessant en tots els aspectes. A més a més d'escriure allò que et vinga de gust, perquè clar, ara ja no es tracta de posar-te a treballar per necessitat. Així que, a gaudir de la filologia de la manera que et vinga de gust.

    ResponElimina