O això diuen. Però més que rectificar només vull matisar l'entrada anterior sobre barrancs, séquies i canyars. I és respecte a l'autoria dels danys que suposava que els hauria causat una empresa contractada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Perquè ahir mateix la senyora Alcaldessa de Rafelguaraf em va telefonar, dient-me que en la barrancada de fa dos anys (2020), ja va caure un tros d'aquesta séquia que deriva de la del Pla; encara que és possible que l'empresa que ha dut a terme ara els treballs de neteja dels canyars, potser n'ha tombat algun tros més.
I crec que, en efecte, segurament serà així. Perquè el camp de terra roja que apareix en les fotos en primer terme -en la foto d'ací baix, a la dreta- estava fins fa poc tot ple de brosses, abandonat, que junt amb les canyes del canyar, d'alguna manera -a mi, almenys- ocultava o feia passar desapercebut el tros de séquia trencat en 2020; com també crec que ara eixe tros ha augmentat. Siga com siga, pense que les séquies i braçals principals de l'antiga xarxa de rec s'haurien de protegir. Son part de la nostra història.
 |
| El barranc de Matilde, tal com està ara mateix |
 |
| Els canyars enmig del barranc del Poble en la barrancada de 2020, al nord de Rafelguaraf |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada