Jo volia tindre un gos

Hi ha persones que tenen gossos i són respectuoses amb els seus conveïns

Jo volia tindre un gos. Fa molts anys que ho pensava. Però a Carcaixent visc en un pis i sempre he rebutjat la possibilitat de tenir-ne un. Em sembla que no és qüestió de tenir un animalet pràcticament tancat entre quatre parets tot el dia. Em feia llàstima només de pensar-ho. En canvi, m'imaginava que si vivira a Rafelguaraf, en la casa que era dels meus pares; ja sabeu, una d'aquelles cases de poble, amb pati o corral, etc., potser sí que el podria tindre.

Doncs bé, fa anys que quan estic allí els caps de setmana o bé per l'estiu, de vegades acompanye la meua dona que ocasionalment trau a passejar la gossa d'una veïna, i això fins a tres vegades al dia. La passejada consisteix en anar pels afores on l'animalet fa les seues necessitats. El cas és que un dia vaig veure un senyor, que sempre m'havia saludat, que arribava en bicicleta a un camp seu a la vora del caminal per on anàvem. I l'home ens va dirigir una mirada seriosa i sense dir-nos res se'n va entrar al seu camp. Què direu que vaig pensar? Potser m'equivoque, però amb aquella mirada vaig entendre que l'home estava més fart que Mahoma de la carn salada de tant com li embruten els animals el seu bancal.

Total, que des d'aleshores he canviat el meu desig. Tampoc a la casa del poble vull tindre un gos. Perquè, això sí, jo no estic disposat de cap de les maneres a recollir els excrements d'un animal. Perdoneu-me els qui sou incondicionals dels gossets. Jo veig algunes persones molt educades i civilitzades que recullen els excrements dels animals. Però la majoria, quan trauen a passejar el gos el que fan és embrutar la via pública o bé una propietat privada; perquè qualsevol camp, encara que estiga erm o semble abandonat, té un propietari, i em pareix que ningú deu embrutar la propietat d'un altre. De mode que, definitivament, em quedaré amb les ganes de tindre un gos.

I ara, no sé si serà una excusa, però encara de vegades pense que si vivira en una casa de camp d'aquelles que tenen al seu voltant algunes fanecades, on l'animalet fera les seues coses sense arribar a molestar a ningú... Ah, per cert, em feia goig un dàlmata. Crec que és una mena de gos... no sé si dir de senyoret, d'aquells de fer companyia només, prou tranquils. Perquè a mi no m'agraden gens els gossos molt lladradors, ni que em llepen ni em babegen o que ho òmpliguen tot de pèls. Que no me'n compraré un de ceràmica?