Farà uns quaranta anys

Farà uns quaranta anys (1965?) uns quants xiquets feren aquest... grafiti?, pintada?; monyicotada, diria jo. En efecte, farà uns quaranta anys d'això, perquè jo vaig estar present eixe dia quan es va fer en la paret del magatzem de taronges, que aleshores era d'una empresa borrianenca: Germans Arnal, crec que es deia. Calcule que jo tindria uns 10 anys, i una vesprada que estàvem jugant per allí, on passava la séquia que travessant la carretera a la Pobla Llarga i per darrere el cine Venècia es dirigia a l'actual carrer Carcaixent i més enllà. I encara que ho tinc molt en blanc i negre, però em venen al record uns quants amiguets que em sembla que es trobaven allí presents.

Doncs bé, Arturín era el fill menut del senyor mestre Arturo López Collado. Que per cert, tot i que el recorde com a molt bon mestre, també és veritat que era un mestre prou estricte, d'aquells que no s'ho pensaven molt per pegar alguna bescollada que altra; jo mateix en vaig rebre un parell. Però també em ve a la memòria el germà major d'Arturín, José Luis López Sánchez, gran mecenes de la pilota valenciana. Fins i tot recorde sa mare d'ambdós -però no el nom-, que li banyava els cabells rossos a Arturín amb cervessa per tal que se li quedara ben fet, perquè feia efecte de la laca. Arturín era uns anys més xiquet que nosaltres, i, potser per tan escaldats com estàvem per son pare, és que nosaltres ens posàvem amb el fill, que el recorde molt bon xiquet. Què hi farem? Ja sabeu com som quan de xiquets comencem a copiar els defectes dels adults.

Igualment recorde que la dona ens repetia moltes vegades: "Aprovechad el tiempo -per a estudiar- el tiempo es oro, el tiempo es oro". I tant, que el temps és or. Aquella bona senyora tenia tota la raó del món. I massa que sabria ella mateixa, que els seus bons consells era com predicar en el desert les possibilitats que li férem cas. En aquells temps estàvem més o menys rebotats o feréstecs quasi que tots. I clar, d'ací el fet d'embrutar la paret del magatzem, és només una xicoteta prova del que dic.

Molta salut per a tots i totes!