 |
| Preparatòria al Casino Bar de Pego |
Anit vaig participar, junt amb la poetessa Maria Josep Escrivà, en el programa Paraules en silenci de Manel Arcos a Ràdio Pego. Programa que ha estat recentment premiat per Ràdio Associació de Catalunya. Distinció materialitzada en una mena de diploma que Manel ens va mostrar ben desvanit, com toca. A Manel el conec des que l'Ajuntament de Barxeta em va publicar un treball d'investigació sobre el bandolerisme de la zona del Buixcarró i Barxeta, en base al qual ara estic preparant un novel·la. I Manel Arcos és, sens dubte, una de les persones que més saben de bandolerisme al País Valencià del segle XIX. Però com que la seua formació és de periodisme audiovisual, el cas és que a Pego que fa de conductor d'aquest programa tan exitós, i ha tingut l'amabilitat d'interessar-se per la meua obra en conjunt, i per Cendres de Ternils en particular.
Com que jo no sóc molt viatger, per haver d'anar allà, Empar i jo havíem quedat amb Maria Josep a les 19,15 a la piscina coberta de Carcaixent, per anar darrere d'ella perquè no coneixem bé les carreteres i camins d'aquella zona d'Oliva-Pego. Però fent amb una parada prèvia a Gandia mateix, on férem una mena de berenar-sopar avançat. I això perquè havíem quedat amb Manel al Casino de Pego a les 21,00 hores, a la mateixa plaça del Mercat, on parlàrem un poc a propòsit del programa, que s'emet en directe de 22,00 a 23,00 hores, i de com tenia previst Manel que es desenrotllara.
Com que jo no sóc molt viatger, per haver d'anar allà, Empar i jo havíem quedat amb Maria Josep a les 19,15 a la piscina coberta de Carcaixent, per anar darrere d'ella perquè no coneixem bé les carreteres i camins d'aquella zona d'Oliva-Pego. Però fent amb una parada prèvia a Gandia mateix, on férem una mena de berenar-sopar avançat. I això perquè havíem quedat amb Manel al Casino de Pego a les 21,00 hores, a la mateixa plaça del Mercat, on parlàrem un poc a propòsit del programa, que s'emet en directe de 22,00 a 23,00 hores, i de com tenia previst Manel que es desenrotllara.
 |
| Durant la gravació del programa en directe |
L'entrevista, que jo diria que va ser d'un caràcter més bé intimista, relaxat i distés va anar molt millor del que em pensava. Segurament perquè Manel, com un bon professional que és, ho va fer tot molt fàcil i agradable. En fi, em sol passar sovint que em preocupe més del compte en els moments previs a un acte públic. La veritat siga dita és que se'm va fer una hora molt curta. I amb l'afegit de dues trucades sorpresa que no m'esperava en absolut: una de l'admirat escriptor Toni Cucarella, per a mi un dels millors escriptors valencians, i una altra de l'editora, Dolors Pedrós, que varen intervindre per uns instants. Després, Maria Josep ens va acompanyar fins un punt determinat per indicar-nos el camí de regrés. A les 12,20 arribàvem sans i estalvis a casa, a Carcaixent.
Es nota que estàs entrenat a llegir relats de cronistes, i expliques les coses amb tot luxe de detalls! Encara com no has contat que en la parada per a mamprendre el berenar-sopar vàrem menjar pastissos de bledes i gambes, i de bledes i abadejo, boníssims! Eren de la cafeteria Raúl, situada just enfront d'Ambra, a Gandia (ho dic perquè ací hi ha una bona combinació gastronòmica i cultural). Al programa, jo era en condició d'acompanyant només, encara que no m'agrada perdre'm mos de les coses, i m'hi vaig posar en situació, amb cascos i tot. Va ser agradable. Enhorabona als dos.
ResponEliminaMira, se m'havia oblidat, això dels pastissets. Però tu ho has esmenat adequadament. Per cert, demà hem de parlar de la visita al mestre i amic Vicent Pascual.
Elimina