Oroneta vulgar. La 1ª que vaig veure en 2012 a Rafelguaraf |
No em feu molt de cas però darrerament com si notara alguns canvis en les oronetes, o almenys en les que veig de casa estant, bé a Rafelguaraf o a Carcaixent.
A Rafelguaraf continue veient l'oroneta vulgar, o no sé si dir comuna, en canvi del balcó de casa a Carcaixent les que veig són cua-blanques. Però és el cas que em sembla com si hagueren deixat de vindre, a Carcaixent, els falciots o falcillots, que per altra banda a Rafelguaraf no recorde haver-los vist mai, o en realitat és que no m'hi fixava.
A Carcaixent fa pocs anys els falciots eren tot un espectacle veure'ls. Anaven en grups d'una trentena o més i feien com... una mena de carreres o alguna cosa pareguda; vaja, jo ara mateix ho definiria així. De vegades em posava al balcó i veia com estaven un poc com "romancejant" entre elles, al temps que feien un vol com un poc enjugassades, i de cop i volta es capbussaven per una punta del carrer i agafaven velocitat d'un extrem a l'altre en un vol rapidíssim fins a un punt determinat en què tornaven a fer la mateixa volta. I així una vegada i una altra, al temps que feien els seus xiiit, xiiit, xiiit... Vaja, que em passaven a penes a un metre de la cara.
L'altre dia estava pensant en elles i diria que l'any passat no les recorde haver vist, i enguany tampoc. O és que vindran més endavant, a l'estiu començat? La veritat és que no entenc d'açò, però trobe a faltar els falciots a Carcaixent.
Vicent, tu i jo hem compartit carrer i per a mi també és un record molt viu el dels falciots xisclant de punta a punta del carrer. Per no parlar de l'espectacle de vols i crits a la Plaça Major.
ResponEliminaA la façana de ma casa hi ha un niu d'oronelles que s'hi manté des de fa més de vint anys. Cada primavera, era ocupat i reconstruït amb una fidelitat exemplar, que em feia pensar que eren les mateixes que l'havien abandonat l'any anterior les que després hi tornaven, tenint en compte que cada nova primavera naixia una altra generació. I és cert, amic Vicent, que tant l'any passat com aquest les he trobades a faltar.
ResponEliminaEspere que no siga qüestió del canvi climàtic, i que només es tracte que en realitat no m'hi havia fixat bé. I pel que fa a les oronetes, jo crec que sí que "hereten" el niu de generació en generació, perquè una vegada s'atreviren a fer-ne un a dins del porxe del corral de la casa, a pesar d'un accés un tant difícil. De moment els vaig deixar fer, per la curiositat. El cas és que l'any següent, malgrat estar l'entrada un tant amagada... varen tornar. I aleshores vaig haver de destorbar-les perquè no quallara la cosa perquè deixaven un merder gran en terra.
ResponEliminaHe trobat l'entrada (i el blog) per la referència de Maria Josep Escrivà, perquè també jo parlava d'oronetes al meu... L'oroneta comuna s'estima més entorns diguem-ne més "rurals", perquè tria per niuar llocs a cobert com porxes i cambres que no són fàcils de trobar a ciutat(jo les tenia al garatge, però ara ja fa un parell d'any que no hi crien). La cua-blanca, en canvi, no és rara de veure en ciutats sempre que tinga edificis on penjar els seus nius característics, com els mateixos falciots. Com que uns i altres són molt colonials, l'enderroc d'un simple edifici en el què s'hi hagueren instal·lat pot fer-les fora. I en efecte, per unes causes o per altres, sembla que totes elles estan minvant, sobretot les oronetes. Salut i felicitacions pel blog!
ResponEliminaAlfred, gràcies pels teus comentaris. Serà com tu dius, així que lamente el que estiga passant amb les oronetes que sempre van associades al bon temps i els dies d'estiu.
Elimina