Fesols de careta

Fesols de careta

Quan mengem alguna cosa que no ens ha agradat massa ni molt, o en realitat, poc o gens, hi ha qui diu per ací una frase "ser més roín que els fesols de careta". I encara n'hi ha una altra, en un sentit pitjor em sembla a mi, com de menyspreu o superioritat, quan es diu "mirar (a una persona o cosa) com als fesols de careta".

Al meu parer és una fama totalment injusta la que tenen estos fesols modestos (Vigna sinensis), que vull reivindicar i dels quals este estiu n'he menjat més que mai en tota la meua vida. S'utilitzen per fer el clàssic arròs al forn d'estiu (o de pobres, que dic en broma); en tot cas un arròs al forn ben saludable i sense colesterol.

Arròs al forn d'estiu (d'Oliva)

Però també estan molt bons si en poseu un grapat en l'arròs caldós, en el bollit, etc. Sí que és veritat, però, que després de bollir-los prou temps, férem Empar i jo un dia una truita... i el resultat no va estar tan bo (per poc tendres, no per sabor) com si l'haguérem feta amb fesols tendres que no sé si en castellà es diuen judías verdes.

En fi, si el vostre paladar no és molt delicat, si no sou molt senyorets per a menjar, no menyspreeu estos fesols que, a més a més, són molt agraïts quant a la seua alta productivitat. D'estes poques fesoleres hem estat menjant-ne tot l'estiu tres famílies, si més no.

Fesoleres de careta (Vigna sinensis)