Acudits, facècies i succeïts (5)

5. València, de bon matí

Són poc més de les 8 del matí d'un dia laborable del mes de gener. Acabe d'arribar a València en un tren de rodalies de la línia de Xàtiva. Baixe del vagó i em dirigisc a passar les barreres automàtiques que comproven que duc el bitllet corresponent. Passe sense entrebancs i, de seguida, entre la gentada m'encamine cap a l'eixida de l'estació del Nord.

Eixint de l'estació note que fa bastant fred i humitat. No debades l'oratge és plujós i, damunt, amb ràfegues de vent bastant molest. Hi ha molta gent trafegant en totes direccions amb rapidesa. És l'hora d'entrada al treball de moltes persones, treballadors, estudiants, etc. Uns es dirigeixen als accessos del metro, altres cerquen parades d'autobús, i altres, com jo, continuen caminant. Treballe en una institució pública pròxima al Palau de la Generalitat i, anant a peu, en total són uns quinze minuts de caminar apressat. Diuen que és bo per la salut, com una mena d'exercici de manteniment.

Segons que ho permet el primer semàfor, junt a algun company o companya de treball, creue el carrer Xàtiva i vorejant l'institut Lluís Vives note que hi ha circulant més vehicles que de costum. Sempre passa igual. El dia ha amanegut bastant rúfol i fred. I en aquestes circumstàncies hi ha més gent que agafa el cotxe per desplaçar-se. Però això contribueix que el trànsit vaja pitjor en tota la ciutat. I, fins i tot, note com si surara en l'ambient un cert nerviosisme, perquè tothom sembla tenir molta més pressa que de normal.

Arribe al segon semàfor per creuar el carrer de Sant Pau, enfront de l'edifici que deien la Casa del Xavo. L'enllumenat públic de la ciutat encara està en funcionament, així com el d'alguns establiments hotelers que han sigut més matiners. Continue caminant i un poc més avant guipe amb una ullada fugissera, sense aturar-me, algun titular de premsa en el quiosc situat al cantó del carrer Marqués de Sotelo i la plaça de l'Ajuntament. He arribat al carrer periodista Azzati i faig una escorribanda per aprofitar el verd del tercer semàfor i passar a la vorera de l'edifici faller per excel·lència.

Per davant la façana principal de l'Ajuntament de València arribe al quart semàfor i passar el carrer de la Sang. Creue el carrer i continue caminant a bon pas. No és moment d'entretenir-se en res. Vaig al treball, a complir amb la tasca diària. I aquest és el motiu pel que tothom anem atrafegats i en pressa. Ara mateix estan entrant al treball moltes persones: funcionaris, sanitaris, botiguers, oficinistes, etc. Tots anem ràpids. Però també, o potser més, els qui van en cotxes cap a les seues respectives destinacions.

S'apaga l'enllumenat públic quan estic passant la plaça de l'Ajuntament per d'enfront de botigues, cafeteries, bancs i altres establiments, i deixe a l'esquerra els carrers d'En Llop i de Cotanda. Ara passe a una illeta que fa la vorera, on conflueixen la plaça de l'Ajuntament, l'avinguda de Maria Cristina i el carrer de Sant Vicent, i em dirigisc a creuar pel pas de vianants regulat pel cinqué semàfor que em trobe cada dia al meu pas cap al treball. Dóna accés a la vorera del carrer Sant Vicent per continuar cap a la plaça de la Reina.

Com el semàfor està en verd em dispose a creuar, quan, un cotxe que arriba uns segons tard pel carrer de Sant Vicent cap a l'avinguda de Maria Cristina ha de frenar sobtadament. El conductor del vehicle, com si fóra una protesta, fa sonar el clàxon. Sembla dir-nos al grup de persones que estem creuant que té pressa, que ens afanyem, que vol passar, ja. Al meu costat va caminant un home major, un vell que pel seu parlar em sembla que deu ser d'algun poble de l'Horta de València o del nord de la Ribera del Xúquer. Malgrat escoltar el clàxon continuem endavant, i l'home major, sense ni mirar el cotxe tan sols, imita el so del clàxon i diu:

–Piiit? Haver-te alçat més prompte, xicon.