Dijous passat tinguérem una altra tertúlia a la Casa Blava, que és com li agrada dir a Pasqual en referir-se a la seua. La veritat siga dita és que jo sempre la trobe igual de bonica, la façana. Sempre està igual. No sé si és que tots els anys li peguen una passada de pintura, però, en fi, que té com una fisonomia permanent i inalterable al temps.
El cas és que al pati, tan acollidor i agradable, estiguérem fent-nos un aperitiu, destacant unes faves bollides, un poc salades, tot s'ha de dir, però bones, acompanyades d'unes cerveses ben fresquetes. Algú recordà que en l'anterior ja avançàrem sobre el guanyador d'un premi de teatre, encara que ara i ací no vaig a posar noms. De totes formes, la tertúlia va derivar més a temes de política local, dels quals jo em declare absolutament desconeixedor, i un intent de fer una porra per avançar els resultats electorals, que en qualsevol dels casos donen pocs motius per l'esperança. En fi, a vore si en la pròxima parlem més d'escriptura i menys de política. Pasqual em passa per correu una novel·la seua que ell considera millor que la primera, per tal que li done el meu parer. Ara toca llegir-la.
El cas és que al pati, tan acollidor i agradable, estiguérem fent-nos un aperitiu, destacant unes faves bollides, un poc salades, tot s'ha de dir, però bones, acompanyades d'unes cerveses ben fresquetes. Algú recordà que en l'anterior ja avançàrem sobre el guanyador d'un premi de teatre, encara que ara i ací no vaig a posar noms. De totes formes, la tertúlia va derivar més a temes de política local, dels quals jo em declare absolutament desconeixedor, i un intent de fer una porra per avançar els resultats electorals, que en qualsevol dels casos donen pocs motius per l'esperança. En fi, a vore si en la pròxima parlem més d'escriptura i menys de política. Pasqual em passa per correu una novel·la seua que ell considera millor que la primera, per tal que li done el meu parer. Ara toca llegir-la.
La veritat és que la façana fa cinc anys que la pintarem (la pintura era bona com s’ha demostrat i el pintor bon professional) A mi m’agrada dir-li la casa Blava perquè la primera vegada que la pintarem de blau, allà pels anys 90, l’ajuntament ens posà moltes pegues pel color i va vindre Domènec l’aparellador a veure les proves de color de blau, fent que rebaixarem la intensitat del blau o a un mes claret ( en anar-se’n ferem el que ens va donar la gana). Pura i jo decidirem pintar-la de blau després de veure les cases de pescadors a la Vila-Joiosa. A Carcaixent pels anys 90 totes les façanes estaven pintades en blanc o en colors clarets. Recorde que la nostra, per ser la primera, va ser molt criticada. Avui en dia s’han recuperat molts colors de façanes que s’havien perdut i crec que li dona mes vida al poble. També m’agrada donar-li un nom perquè no em crec propietari, encara que la hipoteca va durar catorze anys a alts interessos, la casa on visc te vida pròpia des de 1830 i algunes dels elements que la componen tenen la seua pròpia història. Jo hem sent un privilegiat de poder gaudir-la i m’agradaria que desprès de mi, altres per molts anys continuaren.
ResponEliminaRespecte a les faves bullides, es de veres que estaven un poc salades, però no en va sobrar ni una i n'havia bullit un Kilo, també tens raó en dir que parlarem massa de política i poc de literatura. Em tenim que fer un altra per millorar. I guisaré uns cargols si vos agraden.