Els primers 18 minuts d'aquest programa de Tele 7 Safor són dedicats a la poetessa Maria Josep Escrivà, a la qual tinc la sort i el plaer de conéixer de no fa molt perquè treballa per a Edicions 96. Encara que ara per ara no sóc molt lector de poesia (mea culpa), sé que és una de les més reeixides poetesses en la nostra llengua, i això ja és dir molt al seu favor. Doncs bé, Maria Josep Escrivà, del Grau de Gandia, des que la conec m'ha sorprés molt gratament perquè, tot i el seu nom, és una persona senzilla, que no ho té cregut en absolut i, per tant, em sembla una personalitat accessible, cosa que em recorda altres personalitats de les nostres lletres com ara l'estimat mestre i amic Josep Lozano. A més a més és una gran activista cultural. Per fer-nos una idea als qui vivim per la Ribera del Xúquer, és un cas paregut al de Josep Antoni Fluixà, que també ho és.
En fi, quasi segur que quan haja polsat en "actualitza" se m'ocorrerà alguna altra cosa que ara hauria de posar. I és que una de les coses que més valore en les grans persones és la seua senzillesa de tracte i que no es pensen que són Déus, que d'aquests superbiosos també en conec uns quants. I encara que forme part del seu treball, cal que vos diga que entre les obres citades a Tele 7 Safor, Maria Josep ha tingut l'amabilitat de fer esment de Cendres de Ternils. Moltes gràcies, senyora de les lletres. Vaig a penjar una foto en què estic amb ella a la plaça anomenada popularment del Poll (oficialment d'España), de Rafelguaraf, un dia que vingueren Pau i Maria Josep a veure el meu estudi.
Hala, hala i haaaaaala! M'has deixat amb la boca oberta i més roja que una tomaca. Però, saps què et dic?: que t'agraïsc molt moltíssim l'elogi a la meua --segons tu sempre-- senzillesa. Creu-me que és un afalac que em fa sentir molt bé: que se'm considere una persona senzilla i propera. Les divinitats, les deixem per a l'Olimp, no et pareix? També t'he de dir que la majoria de gent del gremi d'escriptors que jo conec, o almenys la gent amb la qual m'ajunte, i de la qual m'he ensenyat moltes coses, és gent planera, humil, assequible, i això els fa persones més grans. Per a mi, admirables. La resta, els presumptuosos i divins, solen ser també uns mediocres cagabandúrrios, i prou feina tenen.
ResponEliminaHas eixit guapíssim en la foto de la plaça del Poll. Em sent honrada d'estar allà, en l'àlbum de tantes autoritats, al costat d'en Vicent Sanxis.
I la sort i el plaer d'haver-te conegut, literàriament i humanament, són meus.
En realitat em sembla que m'he quedat curt. En tot cas segur que els mèrits com a poetessa són més que ben merescuts, tant com pense que ho eres com a persona, com a ser humà. Així que ací em té vosté, senyora de les lletres, com a aprenent que sóc d'escriptor, a la seua disposició.
EliminaMa que és bonic això de 'senyora de les lletres'. Les paraules boniques, en mans d'un escriptor, donen com a resultat aquestes galanteries en perill d'extinció. Novament gràcies. I ja està..., que m'aturrulle i tot!
EliminaSense dubte, Maria Josep és un dels grans actius de la cultura.
ResponElimina