La veritat és que em fa vergonya posar una nota d'alegria com és aquesta. Però... ¿per què no posar coses bones, notícies positives, entre tanta tristor i desesperança, entre tanta misèria i corrupció que ompli les portades de la premsa, tots els dies i pertot arreu? Segons que em diuen, i jo també ho pense, és bo i esperançador fer saber que també passen coses bones, encara que siga només per donar ànims i bastir esperances en altres persones que també necessiten que els passen coses bones en aquests temps que corren.
Aquests darrers dies són dies bons, molt bons per a mi. Sense anar més lluny, ahir mateix m'assabentava de la notícia referida a l'estimat mestre i amic Vicent Pascual. Divendres passat vaig participar en el programa Plèiades de la Universitat Politècnica de València, a propòsit sobretot de Cendres de Ternils. També sé que Cendres de Ternils figura entre les que el jurat del premi de la Crítica dels Escriptors Valencians haurà de decidir. Més prompte que tard estaran a punt de penjar el programa Un país de llibre en què vaig participar en desembre passat sobre Cendres de Ternils. I si em permeteu que afegisca una nota familiar, dilluns passat al meu fill li posaren en l'examen final de grau en Òptica i Optometria un 10 i Matrícula d'Honor. Si a més, tot i que la meua filla està en l'atur (com tanta gent més), així com que el meu fill treballa en precari, però no obstant això, tota la família estem bé de salut, què més puc demanar? Doncs... que tant de bo continue la "ratxa".
Aquests darrers dies són dies bons, molt bons per a mi. Sense anar més lluny, ahir mateix m'assabentava de la notícia referida a l'estimat mestre i amic Vicent Pascual. Divendres passat vaig participar en el programa Plèiades de la Universitat Politècnica de València, a propòsit sobretot de Cendres de Ternils. També sé que Cendres de Ternils figura entre les que el jurat del premi de la Crítica dels Escriptors Valencians haurà de decidir. Més prompte que tard estaran a punt de penjar el programa Un país de llibre en què vaig participar en desembre passat sobre Cendres de Ternils. I si em permeteu que afegisca una nota familiar, dilluns passat al meu fill li posaren en l'examen final de grau en Òptica i Optometria un 10 i Matrícula d'Honor. Si a més, tot i que la meua filla està en l'atur (com tanta gent més), així com que el meu fill treballa en precari, però no obstant això, tota la família estem bé de salut, què més puc demanar? Doncs... que tant de bo continue la "ratxa".
De fet, a penes fa uns minuts m'ha comunicat Ramon Guillem, vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana pel País Valencià, si vull participar durant la Fira del Llibre, a València, en un acte en què tres autors valencians lligen textos seus, segurament el dia 4 o 5 de maig. De moment no puc precisar més. Més endavant ja sabré què, com i de quina manera. I, a més a més, m'ha comentat que la seua sogra, una dona sense estudis ni gran formació, com tantíssimes altres als nostres pobles i ciutats, s'ha llegit Cendres de Ternils... i diu que li ha agradat molt, tant que va recomanant-la a uns i altres, començant pels fills. Xe, avui és com si m'haguera tocat la loteria. La bona, vull dir, que de l'altra ja vaig servit.
Hola, m'agrada el teu positivisme davant de la vida. Està clar que tots els dies hi ha coses bones i boniques, però ens han acostumat a veure només les coses negatives i roins.
ResponEliminaCelebre totes les coses bones que t'estan passant, perquè et les mereixes amb escreix. Salut, amic.
ResponEliminaMercè: m'alegre que t'agrade. I no és perquè no tinga també motius de sobra per plorar o queixar-me. Però si em pose a plorar res ni ningú em solucionarà els problemes. Així que millor intentar ser optimista i veure cada dia les coses positives sobre les negatives. Per exemple, cada dia done gràcies senzillament per estar viu.
ResponEliminaRobert: moltes gràcies amic. Espere que durant molts anys més seguim celebrant coses bones. Tant les que ens passn a nosaltres com a altres persones. Perquè tampot té molt de sentit estar una persona més o menys bé, i tot al voltant ser com un desert.
Pense, com tu, Vicent, que està molt bé esbombar les bones notícies. Les dolentes armen més escandalera, però les bones són tan reals com les altres. I en els temps que corren, fixar-se en els aspectes positius del dia a dia, i contar-ho, és quasi una actitud de rebel·lia. Enhorabona per tot el que t'afecta directament. I enhorabona també pel que t'afecta indirectament, per la part de felicitat que et provoca. Les teues alegries són les nostres alegries.
ResponEliminaMoltes gràcies, senyora de les lletres. No sé com t'ho fas, però sempre tens les paraules adequades. Eres una gràcia de persona. I, efectivament, també pense que les teues alegries són les meues alegries.
ResponElimina