L'altre dia, el "mestre" Joan Pla

L'altre dia, el "mestre" Joan Pla va deixar en el seu blog uns comentaris a propòsit del Tartuf, de Molière, de la hipocresia humana i altres coses. En un dels paràgrafs fa uns comentaris sobre Cendres de Ternils que ja he incorporat a la pàgina de ressenyes.
Doncs bé, a més a més de ser un dels millors escriptors valencians, em sent identificat en moltes de les coses que escriu pel Fb o en el seu blog. Ell no ho recordarà, però vàrem compartir taula en un sopar dels primers de lliurament del premi Enric Valor, de Bullent. Per cert, en aquell sopar, a l'Hotel Reina Victòria, de València, va intervindre el mateix Enric Valor, i em sembla que potser va ser la darrera vegada que el vaig veure, o potser al mateix Palau de Benicarló, en fi, ara mateix tinc dubtes. En tot cas la referència concreta de què vos parle és aquesta:

"És la mateixa hipocresia que Vicent Sanchis en Cendres de Ternils, publicada a Edicions 96, explica en la seua novel·la. Una novel·la que acabe de llegir, en què reflecteix molt bé la trista postguerra en un poblet de la Ribera, i que té moments d’humor inoblidables. Les rosarieres, el capellà, la gent de dreta…, uns hipòcrites que menystenen els rojos i republicans obviant el missatge evangèlic que diuen seguir… I la més hipòcrita Àngela la Rosariera, la més beata, que acaba tenient relacions amb el capellà… La vida és una farsa."

(Joan Pla, Mestre i escriptor. Entrada corresponent al 26-V-2013, en el seu blog: plajoan.blogspot.com.es)

Doncs sí, sovint, la vida és una farsa.
Com és natural, li estic molt agraït pel seu comentari.