Una poesia dedicada al poble de Barxeta

Les meues vacances consisteixen en escriure, com sempre

De fa anys que tenia previst fer una novel·la sobre el tema del bandolerisme del segle XIX al voltant de la Vall de Barxeta i el Boscarró, fonamentalment. I això perquè intuïa que podia estar relacionat amb la llegenda dels Dos Germans que donen nom al barranc que voreja el camí que enllaça els pobles de Barxeta (la Costera) i Rafelguaraf (la Ribera del Xúquer). Per això és que primer vaig haver de fer un xicotet estudi que l'Ajuntament de Barxeta va tenir a bé publicar, em referisc a Bandolerisme a Barxeta (Bernat i els dos germans Escrivà).

Doncs bé, malgrat tots els problemes i entrebancs del dia a dia, després de quasi dos anys d'haver-la deixat de banda quan ja la duia per la meitat, és el cas ara mateix que, si no hi ha cap motiu de força major que m'ho impedisca (toque ferro), em trobe ara posat completament en ella. De manera que em sembla que per als Nadals d'enguany podré tindre-la acabada. Això, és clar, en una primera redacció o esborrany. Per tant, a falta de polir-la i repassar-la tantes vegades com faça falta; cosa que comportarà, si més no, un altre any més, segons la meua estimació.

I dic tot açò com a justificació del que ara a continuació faré, i és avançar-vos una poesia que forma part de la novel·la. De la seua lectura potser deduireu una cosa òbvia, i és que li la dedique a aquest poble en què tinc la sort de tindre alguns bons amics i coneguts, un poble i el seu terme que estime especialment. Així que, si vos ve de gust, ací teniu la poesia Barxeta és terra costera, que és una poesia molt terrestre feta a mode de sonet, per això és que cal entendre-la en el context del bandolerisme del s.XIX i certes revindicacions socials. Per cert, que el meu nebot José Luis González Sanchis la va musicar fa uns anys en arrere.

          Barxeta és terra costera
          d'hortes, fruits, romer i pebrella
          i bancals de llenques de terra,
          de sang, suor, esforç i treball.
         
          Barxeta és terra costera
          on vola el falcó pels secans,
          l'àguila als cims de la serra,
          i trepitja barrancs el senglar.

          Barxeta és terra costera
          de ceps, garrofers i oliveres,
          dones valentes i hòmens bregats.

          Barxeta és terra costera
          on viuen persones honestes
          que volen ser-ho en llibertat.

I com a il·lustracions, ací teniu una foto d'avui mateix en què estic posat amb la novel·la Bandolers, de títol provisional, i una altra foto que em va enviar l'amic Vicent Flores, més refrescant, tenint en compte la calor d'aquestos dies.

Arc de Sant Martí que va de la zona del Raboser al Boscarró