A propòsit dels Dos Germans

El dia 4-IX-2013 vaig posar una entrada amb el títol Història i Literatura a propòsit del topònim del barranc dels Dos Germans, un xicotet estudi que vaig fer, Bandolerisme a Barxeta, més una novel·la, Bandolers, que porte entre mans des de fa alguns anys.

En aquella entrada feia referència al fet que el topònim sembla que té molta més antiguitat que em pensava. Així, si en l'estudi citat arribava a la conclusió -entre altres que podríem considerar provisionals- que el fet que va motivar el topònim podria haver ocorregut entre 1824 i 1827, uns 190 anys aproximadament. El cas és que des de l'estiu passat, en què per atzar vaig veure un document en què un testimoni barxetà parla en 1734, però referint-se a un fet que va ocórrer en 1697, de "la Peña y el barranco llamado de los dos hermanos". És a dir, que com a mínim ens aniríem a uns 320 anys d'antiguitat de l'existència del topònim.
La qüestió és que aquesta última dada em va fer pensar en la possibilitat que l'enterrament dels dos germans protagonistes dels fets, potser amb un poc de sort estigueren registrats en el primer o segon Quinque Libri de la parròquia de Barxeta. De manera que fa uns pocs dies els vaig consultar, però no he trobat els registres dels enterraments de dos germans durant el segle XVII o principis del XVIII (entre 1626 i 1734).

Per altra banda, però relacionat amb tot açò, la novel·la que ja tinc acabada l'he hagut de modificar puntualment i en la mesura que vull que estiga basada en la major mesura possible en fets "reals" o, millor dit, documentats.

I com a il·lustració de l'entrada vos posaré un parell de fotos amb una arma de foc fabricada a principis del segle XIX per un tal R. Hollis, anglés, que en algun moment sembla que va pertànyer a una persona anomenada J.V., potser de Barxeta, perquè a Barxeta va aparéixer no fa molts anys. I ara i ací vull recordar que en Bandolerisme a Barxeta parle del cap de la quadrilla de bandolers que era conegut com a Bernat Bonaventura (o Ventura, i també potser que fóra un Josep Ventura). En fi, a partir d'ací la imaginació és lliure. Per cert, el "retaco" que hom diu en castellà o escopeta curta és propietat de Lluís Seguí, barxetà.