Una vegada més, Berfull

Açò ja fa temps que s'ha convertit en una mena de partit de tennis. Teua, meua, ara et toca a tu, ara em toca a mi. Total, que passa el temps i la casa per agranar, o, dit d'una altra manera: tots per al sac i el sac en terra. En fi, malauradament, res de nou. Berfull serà, de fet ja ho és, una ruïna.

Eixa és la realitat, perquè no hi ha diners, perquè no hi ha sensibilitat, perquè les nostres intel·ligències no donem per a més, pels motius que vulgueu dir, però Berfull serà irremeiablement un muntó de pedres. Només cal que faça algun temporal de pluges més i després alguna que altra ponentà... i tot per terra. I si no, al temps. Ja m'agradaria equivocar-me, ja. I això que jo m'equivoque moltíssim, però pel que fa a Berfull em sembla que no. Ací no val ni l'estat, ni el Consell, ni la diputació, ni el sumsumcorda.