El portal de Berfull

La primera referència documental de Berfull és del segle XIV, en el privilegi de 31 de març de 1348, pel qual el rei Pere el Cerimoniós atorgava a Jaume d'Esplugues, senyor de la Pobla Llarga "i de totes les altres alqueries i masades de la dita senyoria" que estaven exemptes de pagar el dret del morabatí.

En l'aspecte eclesiàstic pertanyia a l'Énova fins que entre 1534-1574 passà a Rafelguaraf en constituir-se esta com una parròquia de moriscos o cristians nous pertanyent a la fillola de Xàtiva. La seua ermita o església va estar dedicada a Sant Antoni de Pàdua, als Sants de la Pedra, i a la Puríssima Concepció.

Berfull, amb 20 focs, quedà totalment despoblat el 1609 al ser expulsats tots els seus habitants moriscos. El 1649 va ser construïda una almàssera i foren reedificades la Casa de la Senyoria i la resta del poblat. Fou municipi independent fins el 1846 en què va ser agregat al de Rafelguaraf.

Va ser propietat, entre altres, de la família Dassió, alguns membres de la qual ocuparen importants càrrecs (jurats, justícies, síndics, etc.) a la ciutat de València, i un d'ells va ser governador de Xàtiva en vespres de l'incendi de la ciutat el 1707. El seu valor és molt més històric que artístic, si bé cal destacar l'arc adovellat.

Esta setmana passada, tot i no tenir obligació, l'Ajuntament de Rafelguaraf ha hagut d'actuar per via d'urgència per tapiar el portal d'accés i, així, evitar el seu enfonsament. I això ha vingut motivat, a més, perquè darrerament hi ha visites de persones que entren a veure les ruïnes, cosa molt perillosa i absolutament desaconsellable; de manera que si algú de vosaltres s'hi apropeu, per favor, no entreu dins.
Pel que es veu ni el Consell de la Generalitat Valencia, ni els propietaris, ni ningú sembla que puguen evitar que es convertisca ben prompte en un muntó de pedres, si no succeix alguna cosa quasi miraculosa que ho evite.