Taronja i caos econòmic

Taronja i caos econòmic és el títol d'una obra, ja clàssica, de Lluís Font de Mora, que va ser conseller d'Agricultura de la Generalitat Valenciana, d’això fa molts anys. I, malauradament, hui continua igual la cosa, si no pitjor o molt pitjor, en realitat. Perquè és de veure, per a plorar, l'estat dels conreus agrícoles valencians; del camp en general, vaja. Almenys per aquesta part de Castelló i les Énoves, el sud de la Ribera Alta. Que tothom ha anat i va cercant solucions alternatives a la desesperada. Que per això el xicotet llaurador ha canviat la producció de les seues parcel·les, empeltant els camps amb les varietats més prometedores… Però, roda i volta, a seguir igual. De fet, l’altre dia, vérem les penoses imatges d’una xica que ha arribat a regalar la producció. I el mateix problema amb els caquis, una de les alternatives que hom creia més prometedores fa uns anys. 

Un cosí germà meu, Isidre Martínez (de Vivers Vismart, membre de Proval), en vespres de les fetes de Nadal passades, va tindre l'amabilitat d'obsequiar-me amb un plató de taronges. Xe, sense exagerar. No sé si és que va triar les més grosses de totes, o si és una nova classe o què, però una d’elles pesava 650 grams. I direu, que eren tot corfa? No, tenien corfa, però normal; i a més, les taronges estaven boníssimes de suc. I pense, no és una vertadera llàstima que aquest problema dels cítrics continue igual? I això mane qui mane, ni esquerra ni dreta, a açò ningú és capaç de donar-li solució? Evidentment hi ha molts aspectes que ajuden al desastre: la dimensió xicoteta de les parcel·les, els intermediaris i moltes altres coses que ara que estic escrivint aquesta nota no em venen al pensament, ni soc jo tampoc persona competent per parlar-ne del tema. Però, només com a observador, em pregunte, ¿a Europa hi ha zones agrícoles que estiguen en condicions semblants? És a dir, ¿amb un alt percentatge de propietats o parcel·les abandonades perquè els propietaris no poden tirar endavant?

En l'obra citada de Font de Mora, indicava que fa cent anys ja es parlava del problema de la taronja valenciana. O siga, que no venia de nou en 1971, quan es publicà el llibre. Però és que, amb tant de temps com ha passat, el problema només que ha anat empitjorant, que sols ha fet que augmentar, i per això l'estat de la qüestió és el que és. Que crida l'atenció la quantitat de camps abandonats, perquè els seus propietaris fa anys que han perdut tota esperança de cultivar res que els done una renda mínima que els faça atractiu continuar treballant-los. Jo tinc un camp de 4,5 fanecades perdut, que per cert, si us pot interessar ben barat el venc (6.000 euros). Clar que, amb un poc de sort o mala sort, igual un dia me l'expropien per fer una rodona per anar enlloc, per buscar petroli amb el fracking, posar plaques solars o qualsevol altra barbaritat d'aquesta època de la globalització.

En fi, només se m'ocorre dir-vos, als qui continueu mantenint la il·lusió en el conreu de les vostres parcel·les, que potser l'única alternativa és... continuar buscant alternatives. En la citada obra, Font de Mora avançava la possibilitat del conreu de l'ametller. En concret deia que: "...l'ametller. Tots els economistes coincideixen a assenyalar-lo com un arbre de gran futur. La riquesa alimentària del seu fruit, la demanda cada vegada més selecta, la possibilitat d'emmagatzemar la producció durant molt de temps i a un cost mínim per a esperar el moment més favorable del mercat, i les seues múltiples aplicacions són causes de la creixent atenció per part dels agricultors més progressistes del món que en les seues terres reuneixen condicions climàtiques per a conrear-lo." I m'ha vingut al record la finca o Masia de Galindo, pels Francs de l'Énova, on hi ha una prova d'aquest conreu que es veu molt prometedor. He d'apropar-me a veure la florida.

Doncs… això. Igual cal tornar a aquest com a altres conreus clàssics de secà de la Mediterrània: figueres, oliveres, vinya, ametllers, garrofers... No sé, però és una gran llàstima i una pena molt gran el que passa amb la taronja i el caos econòmic dels petits propietaris.