Notes de l'exili (Vicent Sanxis): Impressions d'un sopar

Potser seria més correcte dir, ara, Crònica tardana -molt tardana- d'un sopar d'aniversari. Com va ser el que celebràrem el 21 de novembre de 1997, al restaurant casa la Abuela, de Xàtiva, amb motiu del 25 aniversari de la promoció del Batxillerat 1971-72 de l'Institut Josep de Ribera. Són les meues impressions d'aquell sopar que fa poc vaig trobar regirant entre la paperassa pendent d'arxivar o de llançar al reciclatge. A penes unes notes embastades que vaig titular així. I no recorde si eren per revisar-les i utilitzar-les, o no, en un futur. En tot cas, siga com siga, ací les teniu.

"Molt puntualment arribe a casa la Abuela a les 21.35 h. per tal d'estar present al sopar. A l'arribada, a les portes, ja veig algunes cares conegudes. Estem uns instants embarrerats a l'entrada i al moment comencem amb un còctel de benvinguda. Salude a Josep Mª Doménech, de l'Énova, i a Vicent Estrela, de Llanera. Després veig més cares que van resultant-me familiars en el record. A altres, en canvi, és talment com si fora la primera vegada que els veig. Cal firmar en un llibre de registre. Ho faig i també pose el meu nom complet, l'adreça, telèfon, i conteste a una enquesta sobre si crec oportú fer aquesta reunió (sopar) amb caràcter anual o bianual. Pareix que la majoria hem dit que sí. Veig els bessons Parra, als altres bessons Sanchis, a Palop de Canals, a Perucho de Rotglà, a Benavent de Benigànim, a Toni Giner de Barxeta, a Salvador San Agustí de la Pobla Llarga, i a altres més de Xàtiva: Moscardó, Carrasco,... i a més d'altres pobles que anàvem a l'institut. Les fotos exposades són molt curioses. Estic en algunes i veig que n'hi ha que jo no les tinc; la majoria són del viatge de fi de curs a Andalucía i Ceuta.

Avisen que cal ajuntar-nos tots en un grup per fer-nos la foto de rigor (la que figura en l'entrada del 10 de maig d'enguany, dedicada a la professora d'Història). La sala no té condicions per a una quantitat d'unes 80 persones que alfarrasse que serem. Alguns seguts, la majoria dempeus. Al final, Estrela, jo i altres ens posem davant de tots, asseguts en terra. A la meua esquerra està el professor José Tormo, de Francés. El fotògraf fa vuit o nou fotos, i ja podem asseure'ns a les taules. M'ha tocat en una que estan Espí i Llopis del Genovés, el professor Iñíguez, de Matemàtiques, Moscardó, Palop, Alberto Pons Frígols i Toni Giner. En general no conec a la meitat de la gent, els altres sí que em diuen alguna cosa els seus semblants. Tothom amb qui parle ve a dir el mateix, vull dir, coses paregudes dels records de l'institut, etc. Salude al quesino, a una xica de Manuel, al periodista Ferran Belda, i a la professora d'Història (Leonor Sanz) a qui li faig obsequi d'un exemplar del meu llibre d'Història de Rafelguaraf, dient-li que siga indulgent perquè es tracta de l'obra d'un atrevit. La professora està contenta i s'ho agafa bé. Crec que s'ha alegrat molt.

Absències. No ha vingut Pepita Bertomeu. Per a una altra ocasió li ho recordaré i que se'n vinga amb mi. Em diuen d'algunes persones que no han pogut vindre, per motius de salut o altres més o menys desagradables. En la meua taula l'únic caràcter que no em sona molt és Llopis. Pons Frígols és tot un caràcter. Està de metge en quatre poblets relativament pròxims, que tots plegats no sé si fan ni 300 habitants, allà per la muntanya d'Alcoi. Diu que li agrada molt el que fa i que s'hi troba molt a gust. Pel que conta diria que se sent com un Déu per allà Balones, Tollos, Famorca i Benimassot? Conta diverses anècdotes, com un que té pagada una convidà(da) a tot el poble en el bar el dia del seu soterrament. També comenta una qüestió amb algun company que sembla està present al sopar i que el va marcar prou. Fuma molt. Li comente, de broma, que així no podrà "prohibir" als seus pacients que no fumen. Em contesta que ell no ho fa això, que únicament els assenyala la conveniència de no fumar.

Palop, que pareix estar esta nit molt bromista també és metge (otorrino) a Alcoi, en l'hospital públic, comenta amb Pons que a aquells que pregunten que si no fumen viuran més, els contesta que no, però que l'espera es farà més llarga. Total que entre uns i altres, contem una sèrie d'acudits, facècies o succeïts -que, ara, en 2022, no passarien la censura-. I es refereixen anècdotes sense parar. Com ara, un metge que a una pacient bastant grassoneta li deia, Maria, per al seu mal d'espatla cal que li facen fregues. Però que li les facen girant cap a la dreta, perquè si ho fan cap a l'esquerra se li "desenroscarà" el melic i li caurà el cul. Altre per l'estil, una dona vella i poc afavorida li deia al seu metge, ai, mire-m'ho per gust, ací baix tinc una coïssor. I li contesta, per obligació li ho miraré, però per gust! També un altre d'un metge que anava sempre amb dos gossets, que fins i tot visitava de vegades els pacients amb els animalets. I algú li va preguntar per què ho feia, i li va contestar perquè no digueren, quan l'animalet anara solt, ací va "el gos del metge". Pons diu que a ell sí li ho diuen, perquè té un de gos.

Espí és llaurador, Toni i Moscardó mestres, Palop i Pons metges, Llopis empleat de banca. A Palop li pregunte per Cañigral, que jo el vaig conéixer un poc quan vivia a Rafelguaraf, i em conta que va arribar a ser metge personal de Felipe González!

En fi, des de les 9.30 fins a les 2.45 de la matinada, en què Toni Giner i jo pleguem veles, és tot una conversació darrera una altra, sense parar, uns i altres, tot batalletes si voleu. Però no sé si he escoltat bé algunes de les coses que he apuntat tan sols un parell de dies després. Com per exemple, què es deia de Bernardo Vila, a propòsit de la policia? Què de la filla del croat? Què de... I és que no he pogut escoltar bé tot el que es comenta. De vegades la música està massa forta. Quan eixim a recollir la plaça de metacrilat de record, salude a Estrela i a tots en general, com un torero enmig de la plaça... Xe, què més he d'anotar? Una nit molt grata. D'aquelles que es queden en els racons de la memòria. Caldria repetir-ho. No sé ben bé amb quina freqüència, però. Altres coses a comentar: no recorde què es va dir d'un mausoleu, i les fotos en vida, i l'amic plorava; o un que va llogar els més alts per portar-lo en el soterrament; o els amors d'una farmacèutica i un rector de no sé quin poble."